Sous de 500 euros amb dedicació completa: la precarització dels falsos associats porta la UB a la vaga

El Personal Docent Investigador associat de la Universitat de Barcelona inicia jornades de vaga i concentracions per a denunciar el creixement i condicions laborals d’una figura docent que «no hauria de servir per a fer contractes més barats per a les universitats», segons l’OSU

Sandra Vicente
 
 
 

Els professors associats de la Universitat de Barcelona, revoltats per les seves condicions laborals i salarials.

El primer de maig, coincidint amb el Dia Internacional del Treball, diversos docents de la Universitat de Barcelona van realitzar una protesta particular: van publicar els seus sous com a professors associats. Totes les nòmines que es van mostrar a Twitter rondaven els 500 euros, sou que per diversos sindicats i pel comitè d’empresa de la Universitat de Barcelona (UB) són «vergonyosos», ja que demostren la situació de precarietat a la que estan sotmesos els que anomenen «falsos associats» i que ha portat al personal docent i a l’estudiantat de la UB a celebrar una vaga el 24 de maig.

I és que, segons dades de la mateixa universitat, dels 5.175 professors, 2.235 són associats. Però des del Comitè d’Empresa denuncien que «només són realment associats uns 700». La resta, segons els impulsors de la vaga, són docents estructurals, ja que «compaginen docència i investigació i, per tant, tenen dedicació única a la UB. A més, fan el 75% de la feina d’un professor funcionari, però amb un sou de 500€», ja que els contractes estipulen només 10 hores de feina setmanals.

Els sindicats convocants a la vaga, com COS, CGT, o CCOO, denuncien que el professorat no permanent supera el 50% de la plantilla. Des de la Universitat de Barcelona reconeixen la problemàtica relativa als professors associats però apunten que aquesta via de contractació va ser «l’única manera, després de l’inici de la crisi, per a substituir les jubilacions». Aquesta situació, que va començar ara ja fa uns anys, s’ha «agreujat aquest curs acadèmic», segons la Federació d’Educació de CCOO. El sindicat ho atribueix a «l’ofegament pressupostari per part de la Generalitat i a la manca d’una política de plantilles adients».

Falsos associats, gruix docent de les universitats d’excel·lència

Les universitats catalanes han anat escalant en els rànquings d’excel·lència tot i la crisi que ha retallat les dotacions i les inversions en educació. I també han pujat els tants per cent de professors associats en els campus. Segons dades de l’Observatori del Sistema Universitari, el gruix del personal docent ja no es troba en el funcionariat, que ha passat del 52% en 2005 al 37% en 2015. Aquest Observatori ja va alertar ara fa un any que s’estava realitzant “un ús inadequat” del professorat associat, una figura que va ser creada per aquells que ja tenen una altra feina i no per a «fer contractes més barats» pel centre.

En el cas concret de la UB, una universitat gairebé sempre present en les primeres posicions dels llistats i l’única espanyola entre les 200 millors del món (segons l’Academic Ranquing of World Universities), que ha vist augmentar fins a un 44% el nombre de professors docents entre 2010 i 2015. Això mentre el PDI fixe queia un 11,8%. Aquestes dades signifiquen que el cos associat ha arribat a suposar un 47,9% del personal docent de la Universitat de Barcelona.

L’augment del professorat associat també ha augmentat a altres campus com la Universitat Autònoma de Barcelona que ha passat del 18.8% el 2012 a suposar el 48.5% el 2015. També suposen una gran part de la plantilla a la Universitat Pompeu Fabra, on el 2009 van arribar a ser el 72.2%. Per contra, a la Universitat Politècnica de Catalunya, el professorat associat ha descendit: mentre que el 2011 suposava el 54% del personal docent, s’ha anat reduint fins a establir-se en el 30%.

Però aquesta problemàtica no és només catalana: l’anunci de la vaga de la UB el passat dia 15 va coincidir amb el dia que es va complir el primer mes de la vaga indefinida dels professors associats de la Universitat Politècnica de València. La UPV es va sumar a les aturades que des del 29 de gener es viuen a la Universitat de València que, per tant, ara compliran els quatre mesos.

Una vaga en un context de negociacions parades

La vaga del 24 de maig, que serà general per a tots els campus de la Universitat, es convoca en un context d’aturades parcials que es donaran els dies 28, 29 i 30 de maig que afectaran les Facultat de la Diagonal, les de Mundet i la Central i la del Raval, respectivament. A més de les vagues, la UB farà una manifestació el 24 a les 12 del migdia a Plaça Universitat i una concentració a Palau Reial el dia 7 de juny, coincidint amb la conferència integral del Consell Interuniversitari Català.

Aquestes accions, que també compten amb el suport dels estudiants de la Universitat de Barcelona, pretenen pressionar l’equip de govern de la UB per a posar solucions a la situació dels professors associats, que “ha anat empitjorant progressivament” i per a que reobri unes  negociacions «estancades», segons denuncien des de la CGT. I és que l’abril passat s’hauria d’haver celebrat un judici contra la UB per una denúncia d’aquest sindicat per a solucionar el greuge comparatiu entre el professorat associat i el fixe. El judici, però, va quedar aplaçat per a poder tornar negociar condicions laborals.

Però fa tres anys que van començar les negociacions i «no estem obtenint resultats», expliquen des de la CGT. Així mateix, també reclamen més transparència i denuncien que encara no s’han publicat les places de professors associats de cara al curs vinent.

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*