Els sindicats reclamen pujades salarials de fins al 3% davant del creixement dels preus

L’IPC d’agost situa l’interanual en el 2% a Catalunya i en l’1,6% en el conjunt de l’Estat espanyol

Redacció
 
 
 

L'augment dels carburants justifica part de la pujada de preus

L’augment dels carburants explica part de la pujada de preus.    foto: Petrocat

L’augment d’una dècima de l’Índex de Preus al Consum (IPC) a Catalunya deixa la xifra interanual, d’agost a agost, en el 2%. En el conjunt d’Espanya els preus van pujar també una dècima, tot i que el còmput d’agost a agost queda en l’1,6%, segons l’Institut Nacional d’Estadística (INE). Davant d’això, els sindicats CCOO i UGT de Catalunya han fet públics sengles comunicats en què exigeixen que els salaris s’apugin entre un mínim de l’1,8% i el 3% per evitar la pèrdua de poder adquisitiu dels treballadors.

Un dels aspectes que explica en part l’increment general dels preus és la remuntada que han experimentat els carburants, coincidint amb el retorn de les vacances.

CCOO considera que la pèrdua mitjana de poder de compra a Catalunya ha estat del 5,9% entre el 2012 i el 2016, i ha avisat que aquest any està sent un any de recuperació de beneficis empresarials però també de més empobriment dels treballadors, perquè els salaris segueixen caient -els costos salarials van disminuir un 0,2% en el primer trimestre– i la inflació es manté a l’alça.

Per la seva banda, la UGT de Catalunya ressalta, com ha fet diversos cops, que a Catalunya els preus creixen més que a la resta d’Espanya, la qual cosa suposa que el poder adquisitiu dels catalans es redueix en major mesura, i ha considerat que uns nivells salarials “de dignitat” garanteixen la capacitat de despesa de les famílies i un augment de la demanda interna, alhora generadora d’ocupació i nous ingressos a les llars.

Sense pacte amb la patronal

Els principals sindicats no han pogut pactar amb la patronal un acord que fixi una banda salarial a partir de la qual es puguin acordar les pujades dels salaris. En una primera instància es va voler aplicar l’any 2017. En tot cas, el compromís existent entre els interlocutors socials és negociar una banda d’increments a partir de l’any 2018.

Declaracions fetes per alts dirigents de la CEOE han donat pistes en el sentit que la gran patronal espanyola segueix reticent a un acord que augmenti els salaris. Afirmen que la preferència hauria de ser creació de llocs de treball. A això contesten els sindicats ressaltant la baixa qualitat de la feina creada i la poca incidència en la dinamització del consum.