Quan els serveis d’atenció a les persones esdevenen negoci

Quin sentit té que uns pocs facin negoci i s’enriqueixin amb els diners públics que ens pertanyen a tota la ciutadania?

Joan Segarra
 
 

Ja fa temps que les entitats i empreses del tercer sector venim denunciant que quan la contractació de serveis públics es basa en el preu com a referència principal, o fins i tot única traient-los a subhasta, s’obre un terreny propici perquè acabin en mans de grans empreses multiservei que tenen com a objectiu final obtenir beneficis per als seus accionistes i inversors. Amb voluntat de guanyar el màxim de serveis per ampliar el seu volum de negoci, aquestes empreses fan ofertes a la baixa amb pressupostos impossibles de complir en les condicions que caldrien.

El preu el paguem després tota la ciutadania en forma de llocs de treball precaris i baixa qualitat dels serveis, amb conseqüències que poden arribar a ser nefastes quan es tracta de serveis sensibles com els d’atenció a les persones en l’àmbit social. En aquest àmbit, la qualitat està molt lligada al compliment dels drets socials que defensem i pels quals vetllem les entitats sense afany de lucre, i és per això que des del tercer sector social alcem la veu per preservar-la i garantir-la.

Bona part dels serveis dirigits a la ciutadania més vulnerable s’ofereixen mitjançant un model de col·laboració público-privada pel que les administracions públiques deleguen la gestió al que es denomina “operadors” privats, que poden ser empreses d’iniciativa social o empreses mercantils. És a dir, organitzacions no lucratives o empreses “ordinàries”, que busquen el lucre privat. El marc regulador és la Llei de Contractes del Sector Públic, que en el cas d’aquest tipus de serveis resulta inadequada perquè fomenta una competitivitat basada en el preu i descuida, per tant, la qualitat.

És per això que reclamem superar aquest marc de relació i avançar decididament cap a un model que exclogui els serveis socials i d’atenció a les persones de les lògiques de mercat i dels interessos lucratius. Les directives europees de contractació pública així ho preveuen i la seva transposició ja ha donat lloc a diferents iniciatives legislatives en aquest sentit.

Per primera vegada ens trobem davant d’un marc jurídic comunitari que, per sobre de qualsevol altra consideració, procura garantir la protecció dels drets socials, l’interès general i la qualitat de l’atenció als usuaris. I això només serà possible si s’exclou els serveis d’atenció a les persones de les dinàmiques mercantilistes i es limita l’interès econòmic de qui els presta, donant preferència –si no exclusivitat— a la iniciativa social sense ànim de lucre com a aliada estratègica de l’Administració.

És el moment de fer passos endavant i el tercer sector social hi volem contribuir. Per això hem posat sobre la taula una proposta legislativa de concertació de serveis d’atenció a les persones que aprofundeix en les fórmules no contractuals i planteja un pacte de país per un model català basat en la qualitat i l’interès general. El dret comunitari està de la nostra banda i només falta voluntat política per fer-ho. La proposta l’hem fet arribar a tots els partits polítics i, un cop estigui operatiu el nou Parlament de Catalunya i s’iniciï la nova legislatura, treballarem perquè es converteixi en llei.

Aquesta proposta pretén avançar cap a un model de col·laboració que, per sobre de qualsevol altra consideració, garanteixi la protecció dels drets socials, l’interès general i la qualitat de l’atenció a les persones, especialment les més vulnerables. Parlem d’un model de col·laboració entre les administracions i la iniciativa social no lucrativa per la provisió de serveis d’atenció a les persones, que garanteixi l’eficiència i el màxim retorn social dels recursos públics. Un model, en resum, que limiti clarament l’interès econòmic dels operadors, atorgant un rol fonamental i estratègic al tercer sector social, com a part essencial del sistema català de serveis d’atenció a les persones.

Perquè, quin sentit té que uns pocs facin negoci i s’enriqueixin amb els diners públics que ens pertanyen a tota la ciutadania? Volem que Catalunya, i Barcelona com a capital del país, siguin referents en la construcció d’aquest nou model de col·laboració públic-social exigent i transparent, centrat en les persones i que reconegui el valor d’aportació del tercer sector social per davant de multinacionals i altres formes especulatives. Ens hi juguem els drets de tota la ciutadania i la cohesió del país.

Joan Segarra
Sobre Joan Segarra

Joan Segarra és President de La Confederació Empresarial del Tercer Sector Social de Catalunya Contacte: Página web | Més articles