Una sentència del Tribunal Suprem reobre el debat sobre el dret de vaga

L'Alt Tribunal considera que una empresa que va avisar als seus clients que no podria atendre causa de l'aturada dels seus treballadors no va vulnerar el dret a vaga

Ana Requena Aguilar - eldiario.es
 
 
 

Treballadors en vaga durant la matinada de dimecres a les portes de Johnson Control Eurosit

Treballadors en vaga en una foto d’arxiu

Informació publicada a Eldiario.es

L’empresa Altrad, dedicada al muntatge, desmuntatge i lloguer de bastides i construcció, va anunciar als seus treballadors un procés de reestructuració que implicava canvis en les seves condicions de treball. La plantilla va organitzar una vaga durant la qual els clients d’aquesta empresa van contractar a altres societats per complir amb els serveis per als quals normalment comptaven amb Altrad. El sindicat CGT va considerar que es tractava d’una vulneració del dret de vaga que anul·lava les mesures que l’empresa va aplicar. El Suprem diu ara que l’empresa no va incórrer en una conducta que menyscaba la vaga, ja que van ser els seus clients els que van contractar altres serveis.

Una vegada convocada la vaga, l’empresa va comunicar als seus clients que no podria dur a terme els treballs compromesos per a aquests dies a causa de l’aturada. Aquests clients van optar per encomanar aquestes tasques, que considerava urgents, a una altra empresa.

“L’actuació de Altrad va consistir únicament a comunicar a tots els seus clients que no podia realitzar els treballs compromesos amb elles durant la realització de la vaga pels seus treballadors”, diu el Suprem, que subratlla que l’empresa no tenia relació mercantil amb les empreses clients, de manera que no podia “codecidir” amb elles la realització d’aquests treballs per terceres parts, “ni estava en condicions d’impedir que els seus clients les contractessin amb tercers, ni tampoc es va beneficiar d’això, perquè no va realitzar ni va cobrar tals treballs, i sense que tampoc consti que hagués col·laborat en la seva realització”.

És per això que l’Alt Tribunal considera que l’actuació de Altrad no va impedir ni menyscabar el dret de vaga dels seus treballadors ni perjudicar la seva posició negociadora. En cas d’haver apreciat que així va ser, diu la sentència, tindria conseqüències “totalment exorbitants” respecte al dret de vaga. “Si s’impedissin als destinataris dels treballs, que no ho tinguin prohibit per contracte, contractar amb altres, arribaríem a sostenir (…) que els consumidors habituals d’un comerç no poguessin comprar en un altre, en cas de vaga en el primer”, apunta la sentència.

Sentència en la línia conservadora

El catedràtic de Dret del Treball Eduardo Rojo explica que no es tracta exactament d’avalar la subcontractació en cas de vaga, ja que el que existeix és una relació entre una empresa principal i diverses empreses clients que decideixen contractar altres serveis quan la seva proveïdora entra en vaga. És a dir, no és Altrad la que decideix encarregar serveis a altres empreses o treballadors quan la seva plantilla està en vaga, sinó que són els seus clients qui ho fan.

Rojo sí que defensa que la sentència entra dins de la “línia conservadora” del Tribunal Suprem i que planteja algunes problemàtiques sobre el dret a vaga. “La qüestió és si d’aquesta manera estem buidant de contingut el dret a vaga. Si jo informo que els meus treballadors estan en vaga i les empreses amb les quals treballo decideixen anar pel seu compte a buscar aquests serveis hi ha risc que la vaga quedi disminuïda i perdi part del seu contingut”, reflexiona.

Comissions Obreres també ha assenyalat que la sentència del Suprem no suposa cap canvi en la doctrina sobre el dret a vaga. “Es pot dir que és una doctrina restrictiva, que rebutgem, però no corregeix la doctrina anterior. En realitat es constata que no concorren les circumstàncies per aplicar-la”, diu el sindicat.

El Suprem explica que no pot aplicar aquí la doctrina de sonades sentències que van constatar la vulneració del dret a vaga, com la de Prisa i Coca-Cola, perquè en aquest cas les empreses involucrades no pertanyen al mateix grup ni tenen relació mercantil. En el cas de Prisa i Coca-Cola, els dos grups empresarials van usar la seva pròpia xarxa mercantil per substituir ocupació durant la vaga.

El mateix Tribunal Suprem ha enviat una nota aclarint el sentit de la sentència, després de l’enrenou que el pronunciament ha causat. “La Sala Social estima que una empresa no va vulnerar el dret de vaga dels seus treballadors pel fet que dues companyies clients seves, amb les que no constitueix grup d’empreses ni té cap vinculació, llevat de la mateixa relació de clientela, contractessin amb altres empreses els treballs que tenien contractats amb la primera, precisament per la impossibilitat d’aquesta de portar-los a terme a causa de la vaga”, diu la nota.