Sempre, primer les persones

El nou Govern de l’Estat ha d’avançar en drets i llibertats, derogant la 'llei mordassa' i modificant el Codi penal, que encotilla el dret de vaga i ofega la llibertat d’expressió i de manifestació

Javier Pacheco
 
 
 
Manifestació de l'1 dse maig en defensa dels salaris

Manifestació de l’1 de maig en defensa dels salaris Foto: S. Calvo

Les desigualtats, la precarietat i la pobresa s’estan fent cròniques. Cada vegada és més urgent actuar-hi. Som molt crítics amb el govern de l’Estat i el de la Generalitat perquè no han aprovat uns pressupostos capaços de fer polítiques socials i perquè no han entomat la derogació de la reforma laboral i la reforma del sistema públic de pensions. La pobresa és una decisió política.

Després de les eleccions al congrés, el primer de maig el moviment sindical de classe exigirem que el nou govern posi les persones en el centre de les polítiques, que legisli en favor dels interessos de la majoria i no del patrimoni de les elits. El primer de maig serà la primera lectura política que hauran de fer les noves diputades i els nous diputats. El nou govern s’haurà d’ocupar del treball perquè és l’eina principal que tenen les persones per desenvolupar el seu projecte de vida. Hi ha d’intervenir a favor de la igualtat i del repartiment de la riquesa per la via dels salaris, i per la via de la promoció d’un model econòmic sostenible, pròsper i saludable.

Esperem que el PSOE conformi un govern progressista i estable que faci front a les reformes fiscal, laboral i de pensions, aspectes fonamentals per a la construcció d’un nou contracte social, en el qual les propostes del sindicat, que van quedar bloquejades a les taules del diàleg social a causa de l’avançament electoral, segueixin vigents. Cal un govern que afronti els reptes centrals del país: la crisi territorial, la digitalització, el canvi climàtic i la igualtat de gènere, entre d’altres. El nou Govern de l’Estat ha d’avançar en drets i llibertats, derogant la ‘llei mordassa’ i modificant el Codi penal, que encotilla el dret de vaga i ofega la llibertat d’expressió i de manifestació.

Els resultats d’aquest diumenge avalen les polítiques de negociació per trobar vies d’acord en les relacions de Catalunya amb Espanya, deure ineludible del nou Govern espanyol. Això també passa a Catalunya, on els resultats donen la victòria clara als partits d’esquerres, que, alhora, han estat els partits més inclinats a evitar el trencament de la convivència a Catalunya i a buscar sortides negociades. El Govern de Catalunya n’ha de prendre bona nota i ha d’actuar en conseqüència, prioritzant les polítiques socials i abandonant la inacció, que està disparant la desigualtat i la pobresa.

La situació és molt greu, però amb una mica d’esperança. Moltes persones estan obtenint millores, petites, però millores, totes elles aconseguides per la reivindicació, la mobilització i la negociació col·lectiva. Pensem en el moviment de les dones, del sindicalisme, de la gent pensionista,  en definitiva de les treballadores i els treballadors. Accions totes elles que ha comptat amb la participació col·lectiva de molta gent, amb l’organització i la negociació d’acords i consensos entre moltes entitats.

Salari de 14.000 euros

Per això els convenis han pogut incrementar els salaris guanyant poder adquisitiu. Per això els convenis comencen a incorporar els 14.000 euros per any com a salari mínim. Per això el Salari Mínim Interprofessional és de 900 €. La situació és una mica millor des que els plans d’igualtat han començat a fer-se en empreses més petites per obligació dels convenis col·lectius, incorporant protocols contra l’assetjament i la violència masclista. És una mica millor per aquells que no tenen res i ara poden demanar la Renda Garantida de ciutadania,  i des que la protecció social millora amb el subsidi pels majors de 52 anys. Una mica millor per les persones pensionistes que han aconseguit trencar la condemna del PP i incrementar la pensió per sobre del 0,25%.

Acords com l’AENC a l’estat i l’AIC a Catalunya han fitxat les orientacions perquè es poguessin signar convenis com els del metall, la química, el tèxtil, la construcció, el comerç, la neteja… que han portat les millores de manera directa a les vides de la gent. L’acord de retorn de pagues a treballadors i treballadores públiques tanca un cicle de lluita que va començar el 2012.

Tasca de gegants

L’acció col·lectiva per la defensa de les condicions de vida de la classe treballadora del país és una tasca de gegants que aconsegueix petites passes de formiga, aquí i a tot el món. És la força del primer de maig.

La classe treballadora ha de seguir mobilitzada, com ho ha fet a les urnes,  i per això, cal participar en les manifestacions del Primer de Maig, a tot Catalunya, per seguir amb la mobilització a les empreses i als carrers. Primer, les persones!

 

Javier Pacheco
Sobre Javier Pacheco

secretari general de la Comissió Obrera Nacional de Catalunya (CONC) Contacte: Página web | Twitter | Més articles

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*