El salari mitjà ha caigut a Catalunya gairebé 6 punts des de 2013 quan es va iniciar la recuperació, diu CCOO

El sindicat afirma de tot i la millora de l’ocupació els salaris no han deixat de baixar des del 2013

Tomeu Ferrer
 
 
 

Gina Argemir i Ricard Bellera durant la presentació de l'informe de CCOO foto: Tomeu Ferrer

Gina Argemir i Ricard Bellera durant la presentació de l’informe de CCOO foto: Tomeu Ferrer

Entre el moment en què a Catalunya hi havia més atur, el 2013 i l’any 2016, en plena recuperació de l’ocupació, el salari mitjà ha baixat un 1,3% que, sumat a la inflació de l’esmentat període, que va ser del 4,6% la pèrdua experimentada pels sous se situa en el 5,9%, d’acord amb les dades que CCOO ha extret de l’Enquesta de Població Activa (EPA), segons han explicat roda de premsa Ramon Bellera, responsable de Treball i Economia i Gina Argemir, economista del sindicat. Entre 20015 i 2016 la pèrdua dels salari mitjà se situà en 2,6 punts.

El sindicat considera que tot i que des de l’any 2013 Catalunya viu una recuperació econòmica significativa, l’últim any el creixement s’ha situat en un 3,5%, això no repercuteix en l’economia general. Un element especialment delicat en aquest sentit és que els salaris mitjans no han parat de baixar malgrat que l’ocupació millora.

Segons Gina Argemir, la reducció del salari mitjà a Catalunya és greu perquè aquest fet té repercussió en els ingressos fiscals del país, que pivoten especialment en les rendes del treball, i de retruc en pensions i serveis socials.

Argemir ha fet un toc d’alerta perquè segons la seva percepció, les economies que es basen en salaris decreixents tenen una gran dependència dels altres costos, com els financers o els relacionats amb els combustibles.

Un element que ha fet que els salaris baixin és l’alt índex de treball parcial que hi ha a Catalunya des de l’any 2008. Entre el 2008 i el 2016 el nombre de treballadors a temps parcial ha crescut un 11% fins arribar a 462.900 persones. És especialment significatiu que del total de treballadors a temps parcials, entre 2008, inici oficial de la crisi, i 2016, un 80% voldrien treballar a temps complet. Això en xifres absolutes suposa 261.965 persones.

Per al sindicat, els i les treballadores a temps parcial involuntàries treballen menys del desitjat, cobren menys i estan més exposats a la discrecionalitat de l’empresari.

Un altre element que empeny els salaris a baixa és la temporalitat, cosa que comporta especial vulnerabilitat per al treball i facilita, mitjançant la compressió dels salaris d’entrada al mercat laboral, una pressió a la baixa sobre el salari mitjà. CCOO posa sobre la taula una xifra que crida l’atenció, el 50,9% dels assalariats amb contracte temporal cobren menys de 1.229,3 euros al més, un 22,6% menys del que cobren els assalariats indefinits. A més, els contractes són cada cop més curts (avui calen 5,6 contractes de mitjana per treballar tot un any). Tot plegat manté la pressió a la baixa dels salaris mentre els beneficis empresarials creixen des de 2014.

El sindicat ha recordat les seves propostes per revertir la situació. Un aspecte clau, segons Bellera és revertir les reformes laborals. El segon aspecte és reforçar la negociació col·lectiva. El tercer punt pressionar per augmentar el salari mínim almenys fins a 1.000 euros, entre altres aspectes. I, curiosament, un element clau és garantir el poder adquisitiu de les pensions, «durant la crisi aquest col·lectiu ha estat l’únic que no ha patit pèrdua de poder adquisitiu», ha dit el responsable de CCOO.