Ros: “la crisi ha acabat per l’IBEX 35, per a la gent treballadora queda la cronificació de la pobresa”

Camil Ros, secretari general del sindicat destaca que mentre el PIB s'ha recuperat, ha baixat el pes dels salaris en el conjunt de l'economia i l'atur es manté alt

Tomeu Ferrer
 
 
 

Camil Ros i Laura Pelay, durant la roda de premsa foto: TOMEU FERRER

Camil Ros i Laura Pelay, durant la roda de premsa foto: TOMEU FERRER

“L’economia d’ells gairebé s’ha recuperat i la nostra, la de la llei treballadora, segueix en plena crisi”. Amb aquestes paraules, Camil Ros, secretari general de la UGT de Catalunya sintetitzava la posició del sindicat en relació amb la conjuntura.

Ros, a qui acompanyava la Laura Pelay, Vicesecretària general d’Àrea Extern, ha esgrimit diverses xifres que serveixen per donar suport a la seva tesi. Segons ha afirmat, el PIB català del 2016 (207.000 milions) se situa molt a prop del que hi havia al Principat l’any 2008 (just abans de la crisi), que ha xifrat en 208.000 milions. Però al mateix temps ha recordat que abans de la crisi els salaris representaven el 51% del PIB mentre que ara són 47,9%. En xifres absolutes, els salaris han perdut en aquests anys 7.000 milions, ha dit. I si es mira la situació de l’atur, a Catalunya el 2008 era un 9,1% mentre que ara està en el 14%, ha destacat.

En una frase lapidària, Ros ha dit que si hi ha recuperació, segurament deu ser la que afecta les empreses de l’Índex Ibex35, mentre que per a les treballadores i els treballadors el que hi ha és la “cronificació de la pobresa”.

Per canviar la situació el líder de la UGT de Catalunya ha advocat per mobilitzacions continuades destinades a recuperar els salaris i els drets laborals que els treballadors tenien abans de la crisi.

Ros ha apuntat com a responsables de la situació que es pugui donar, el govern del PP i la patronal CEOE. A l’executiu conservador li retreu Ros mantenir la mateixa actitud que quan tenia majoria absoluta: “Uns cops s’aprova una cosa al Parlament i després es passen el que s’ha acordat per l’arc de triomf” ha dit, recordant el compromís d’apujar un 1% les pensions i de revocar la reforma laboral que després ha quedat en no res, ha destacat.

Convenis per sota de l’SMI

Especialment crític s’ha mostrat Ros amb la pujada del Salari Mínim Interprofessional (SMI), acordada per PP i PSOE al marge dels sindicats. Aquest augment té lletra petita, ha dit, i un dels aspectes que més ha criticat és que la pujada no s’aplicarà a les empreses que com les multiservei, tinguin pactat un conveni amb retribucions inferiors. En aquest sentit ha dit que els serveis jurídics del sindicat estudien presentar un recurs perquè “no pot ser que per acords d’empresa s’incompleixi la llei a la baixa, l’esperit dels convenis d’empresa era el de millorar els generals, i no a l’inrevés”, ha dit.

Tot i descartar, de moment, qualsevol convocatòria de vaga general, Camil Ros ha recordat que la mobilització que va tenir més incidència en democràcia es va produir el 14-D, ara fa 29 anys, i que la seva argumentació era que calia fer arribar a la gent les millores econòmiques que es donaven en aquell moment.

El líder de la UGT s’ha ratificat en la participació de l’organització que dirigeix en el Pacte Nacional pel referèndum. Ha deixat clar que a l’interior del sindicat hi ha persones partidàries del “si, del no, del no ho sé i del ja veurem”. En aquest context ha considerat que el paper que ha de fer el sindicat és facilitar el debat i l’aclariment de la ciutadania.

Ros manté, ha dit, l’esperança que del debat de pressupostos de la Generalitat en surti un acord per a la Renda Garantia de Ciutadania (RGC), que seria una eina clau per combatre la pobresa que s’enquista a la societat catalana, seria, afirma també, un senyal inequívoc del tarannà social del nou govern de Junts pel Sí.

Sense abandonar el debat pressupostari, ha manifestat, un cop més que el Govern català hauria d’ampliar algun tram de l’IRPF per fer que els que més tenen o que tenen una feina millor remunerada ajudin els que ho estan passant pitjor, tot això sense oblidar l’existència del dèficit fiscal de Catalunya respecte a la resta de l’Estat.