«L’objectiu de ‘cooperativitzar’ la societat està més a prop avui que fa 25 anys»

El cooperativisme català davant del mirall a partir de la celebració de dues dècades de la seva publicació de referència, la revista Nexe

Tomeu Ferrer
 
 
 

Jordi Via, Jordi Mayals, Adela Camí i Cesc Granada, durant el col·loqui foto : Tomeu Ferrer

El moderador i els participants a la taula rodona sobre cooperatives foto : Jordi Play

«L’objectiu de cooperativitzar la societat està més a prop que fa 25 anys». Així resumia Adela Camí, de la cooperativa EDUVIC l’estat d’ànim del cooperativisme català en una taula rodona que celebrava els 20 anys de la revista Nexe.

Què significa ser persona cooperativista avui? Quins són els valors cooperatius? Amb els anys ha variat la pràctica? Quins són els reptes dels socis i sòcies respecte a la cooperativa i amb la societat? Aquestes preguntes llençades des del moderador del debat, Jordi Via van servir perquè Jordi Mayals, de la cooperativa l’Estoc. Adela Camí, d’EDUVIc i Cesc Granada de l’escola cooperativa el Nou Patufet definissin dijous, 15 de febrer les seves realitats vinculades a l’economia social en el 2018.

L’Estoc és una entitat d’iniciativa social amb cinc socis; EDUVIC, una cooperativa de llarga trajectòria i gran volada i Cesc Granada, director d’una escola cooperativa, el Nou Patufet, que enceta el seu segon any de vida com a tal.

L’acte, organitzat per la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya tenia, però, un altre element clau: la celebració dels 20 anys de la revista Nexe. Una publicació nascuda per donar gruix ideològic al cooperativisme i al mateix temps per ajudar a coses tan necessàries com la formació dels consells rectors de les cooperatives, segons va dir Jordi Via, un dels impulsors del projecte, cooperativista i excomissionat d’Economia Social i solidària de l’Ajuntament de Barcelona.

Granada va trencar el foc explicant l’origen de l’escola cooperativa Nou Patufet. Explicà que «de cop i volta a finals de juliol ens van comunicar que tancaven l’escola i al setembre obríem com a cooperativa». El director explica la situació del col·legi, situat a una zona de Gràcia on hi ha centres escolars públics i centres concertats religiosos. En aquest sentit, la posició d’escola cooperativa omplia un buit en l’oferta, explicà. Ara donen feina a 16 persones i han aconseguit una forta cohesió interna després d’un primer any dedicat a la formació i a la definició dels valors.

6000 pessetes i un foli en blanc

Adela Camí, Presidenta i Directora General d’EDUVIC, va recordar també els orígens de la seva entitat, que va néixer fa 25 anys: «érem 6 persones, de les quals 3 amics íntims, vam començar amb 6.000 pessetes i un full en blanc» explicà. Ara aquesta cooperativa preveu tancar els comptes de 2017 amb una facturació que arribarà a 9 milions d’euros. Aquesta cooperativa té una àmplia oferta de serveis, des dels dirigits a infància vulnerable, teràpia familiar i acolliment i prevenció socioeducativa. Tot això en una entitat que és d’iniciativa social, sense afany de lucre, i «sense afany de pèrdua», diu Camí. L’entitat té uns 50 socis i 200 treballadors.

Jordi Mayals, és el responsalblede l’Estoc, una cooperativa que construeix mobles a partir de materials reciclats, que ocupa a persones discapacitat intel·lectual i que es va fundar a iniciativa pròpia. L’Estoc fa dos anys que funciona i ara es considera una entitat consolidada. «En el nostre cas tot va ser transparent: ser cooperativa és un valor que omple. Els valors cooperatius crec que són intrinsects, el tema és saber o poder exterioritzar-los», explicava.

Com es fan els cooperativistes?

Adela Camí recorda, en el debat que inicialment EDUVIC va créixer molt en socis. Posteriorment es va reduir i ara la cooperativa té en marxa i reglats els processos d’adhesió. A l’Estoc també hi han passat diversos socis i en els últims temps hi ha entrat un germà de l’impulsor. «Els cooperativistes ho portem a dins, a l’ADN» explica. Mayals recorda haver patit algunes reticències inicials en tractar amb empreses convencionals, «perquè els hi semblava molt dificultós això de què les decisions hagin de passar per l’assemblea».

Per la seva banda, tots els participants a la taula de debat van coincidir que una de les accions que poden fer persones cooperativistes és impregnar la societat de la forma de fer d’aquestes entitats: «cooperativitzar la societat». En aquest sentit, Cesc Granada explicava que en el Nou Patufet es deixa molt clar que l’escola és cooperativa «i aquest és un valor que volem que sàpiga». També, i sense citar a ningú en concret, contraposava les iniciatives dutes a terme en escoles d’un grup religiós, que s’han caracteritzat pel seu esperit de renovació, «amb el fet que això ha vingut de dalt a baix», mentre que els canvis en escoles com la que ell dirigeix «procedeixen de la conjunció entre les necessitats i les iniciatives de professors i famílies, van de baix a dalt».

A l’inici de l’acte, Via va fer un repàs dels primers 20 anys de la revista Nexe. Va vincular els seus inicis amb la voluntat que hi havia a finals de la dècada dels 90 amb vincular teòricament les cooperatives amb la transformació social, «fent d’aquestes societats unes empreses que han de tenir els seus resultats econòmics». També va relacionar l’existència de la revista amb el procés de confluència de les dues federacions de cooperatives de treball que hi havia llavors.

Nexe va servir de punt de trobada en les primeres jornades d’autogestió que va impulsar la cooperativa Trèbol i que ha estat al cap dels anys un dels fils que han confluït amb molts altres components en la Xarxa de l’Economia Solidària (XES), va dir Via.

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*