La Renda Garantida de Ciutadania s’estrenarà amb 36.000 llars que podrien arribar a 62.000 el 2020

Els impulsors de la ILP i del Govern coincideixen a considerar que el nou dret suposa un canvi radical en relació amb les ajudes que hi havia fins ara

Tomeu Ferrer
 
 
 

Moment de la firma del pacte de la Renda Garantida de Ciutadania foto: Tomeu Ferrer

Moment de la firma del pacte de la Renda Garantida de Ciutadania foto: Tomeu Ferrer

«És un canvi copernicà en relació amb el que hi havia fins ara», la frasse s’ha sentit diverses vegades en l’acte formal de firma de l’acord que crea la Renda Garantida de Ciutadania (RGC) a Catalunya. Curiosament la idea l’han esmentat tant des de la comissió impulsora de la Iniciativa Legislativa Popular (ILP), que va iniciar la lluita el 2003 en favor del nou dret com des del Govern que finalment ha pactat. Aquest nou dret afectarà si es compleixen les previsions a 36.000 llars inicialment i podria doblar-se el 2020.

L’acord que va ser firmat solemnement té aspectes d’una certa inconcreció. Això és fruit d’una negociació dura en la qual han pesat tant la insistència de les entitats que reclamaven la RGC com el Govern que havia de vetllar perquè el pacte fos sostenible i encaixés amb la filosofia transversal que pretén el grup majoritari, Junts Pel Sí.

A primera fila del públic hi havia els secretaris generals dels sindicats que van impulsar la ILP, Javier Pacheco per CCOO; Camil Ros per la UGT i Maria Recuero per la USOC. Al seu costat molts i moltes activistes de les més de 74 entitats que durant els anys de reivindicació han treballat per tirar endavant la iniciativa.

Més enllà de xifres i valoracions hi ha un aspecte en el qual tots van estar d’acord. Es passa d’un sistema, el de la Renda Mínima d’Inserció (RMI), basat en barems de necessitat, mentre que la Renga Garantida de Ciutadania es basa en un dret subjectiu al qual poden accedir totes les persones que compleixin les condicions pactades.

En l’acte de presentació de l’acord s’ha valorat la incidència que tindrà la mesura: la RGC arribarà a 62.000 llars a Catalunya l’any 2020. La Generalitat calcula que el cost, «que es pot veure també com a inversió» s’acostarà a 500 o 600 milions d’euros.

La consellera Dolors Bassa va afirmar que si tot va bé, el setembre vinent començaran a percebre els diners de la RGC els actuals 29.000 beneficiaris de la RMI als quals se sumaran 7.000 famílies monoparentals que tenen feina a temps parcial però cobren un salari inferior al qual s’ha posat com a objectiu, el que marca l’Índex de Renda de Suficiència de Catalunya (IRSC), que actualment – i està congelat des del 2010- és de 664 euros. Ara bé, perquè això sigui un fet abans de 15 de setembre el pacte s’ha de convertir en una llei articulada i hi han de donar el vistiplau els grups parlamentaris que abans hi havien donat suport.

Representants dels promotors de la RGC i del Govern en la foto posterior a la firma de l'acord foto: Departament de Treball

Representants dels promotors de la RGC i del Govern en la foto posterior a la firma de l’acord foto: Departament de Treball

Gradació dels ajuts

En l’acord s’ha graduat la xifra que es pot percebre en la RGC que oscil·larà quan la norma estigui desplegada, des dels 664 euros quan només hi hagi una persona en el nucli familiar fins a 1.208 en cas que hi depenguin fins a tres fills.

Un aspecte que va suscitar debat abans de tancar-se l’acord és la compatibilitat amb el treball a temps parcial, l’acord estableix que s’iniciarà amb les llars monoparentals el 15 de setembre “i finalitzarà amb la generalització de la compatibilitat de la RGC amb totes les rendes del treball derivades de contractes a temps parcial”.

Sobre la compatibilitat entre la RGC i el treball a temps parcial, l’acord estableix que es començarà amb les llars monoparentals el 15 de setembre “i finalitzarà amb la generalització de la compatibilitat de la RGC amb totes les rendes del treball derivades de contractes a temps parcial”.