Registre de la jornada: viure per treballar o treballar per viure?

Cal que les empreses negociïn i assumeixin les seves responsabilitats. I això no ha de suposar un daltabaix, com ens volen fer creure. A molts països d’Europa el registre de la jornada funciona des de fa anys amb regularitat i normalitat

Núria Gilgado
 
 
 
En el 37% de les empreses amb presència de la UGT no hi has control horari foto IStock

En el 37% de les empreses amb presència de la UGT no hi ha control horari foto IStock

El 12 de maig passat va finalitzar el termini que tenien totes les empreses per adaptar-se i establir els sistemes necessaris per registrar l’horari de totes les persones treballadores. És a dir, el que col·loquialment es coneix com “fitxar”. El registre de la jornada és una mesura llargament reivindicada pel nostre sindicat: en els darrers anys l’hem incorporada als nostres decàlegs de negociació col·lectiva i l’hem traslladada a totes les plataformes dels convenis col·lectius que negociem, també a la plataforma de l’Acord Interprofessional de Catalunya.

Malauradament, fins que no ha estat obligatori per llei, les empreses i les patronals s’han negat sistemàticament a introduir una clàusula en la negociació col·lectiva que garanteixi que el dret a la comptabilització de la jornada dels treballadors i les treballadores. Per quina raó? S’escuden en què el registre de la jornada és un sistema del segle XIX i el cataloguen com a costós, negatiu, rígid i que atempta contra la flexibilitat. La realitat que amaga la seva ferma oposició, però, és més crua i interessada: a Catalunya, el 60,2% de les persones ocupades treballen més de 40 hores a la setmana; i, concretament, el 10,25% en treballen més de 45. A Catalunya, durant tot el 2018 es van fer més de 77 milions d’hores extres, de les quals el 44% no es van pagar. Obligar les persones treballadores a perllongar les seves jornades per sobre del que marca la llei, no pagar ni compensar en descans les hores que treballen de més i, en definitiva, treballar de franc, sí que és esclavatge laboral.

167 milions perduts per hores fetes i no cobrades

A més, aquest frau de llei té diversos vessants. Per una banda, com hem vist, la pèrdua directa que suposa per a la butxaca dels treballadors i les treballadores no haver cobrat gairebé 34 milions d’hores extres el 2018. En segon lloc, el fet que Catalunya  hagi deixat de recaptar al llarg del darrer exercici més de 167 milions d’euros per aquestes hores extres treballades i no cobrades ni recuperades. I, en tercer lloc, la repercussió directa que aquesta pràctica fraudulenta suposa per al mercat laboral català: si totes aquestes hores extres les traslladéssim a jornades completes, s’haurien pogut crear més de 44.200 llocs de treball.

De fet, el registre de la jornada és una obligació empresarial que és fruit dels incompliments empresarials comesos durant els últims anys i que ha d’impedir la vulneració de la legalitat vigent en matèria de jornada i descansos. I en cap cas pot ser una excusa per amenaçar les persones treballadores ni tampoc per renegociar les jornades laborals i els descansos i pauses que, recordem, no són objecte d’aquesta llei, i que ja han estat pactats als convenis col·lectius i acords d’empresa.

En el 37% de les empreses no es registra la jornada

Durant el primer mes de vigència de l’obligatorietat del registre de la jornada ja hem tingut oportunitat de veure quines martingales estan disposades a fer algunes empreses per tal d’evitar i eludir la seva responsabilitat. De les més de 350 enquestes que hem fet als nostres delegats i delegades per conèixer de primera mà quina és la situació d’aplicació de la normativa, podem extreure que el 37% assegura que a la seva empresa o centre de treball no es registra la jornada de treball, i 8 de cada 10 afirmen que el sistema de registre no ha estat consensuat entre l’empresa i la representació dels treballadors i les treballadores.

Celebrem que per fi puguem disposar d’una norma de registre horari, alhora que lamentem que el Govern central hagi perdut una oportunitat única per posar fi veritablement als excessos i els abusos de la jornada. Entenem que la norma és massa tova, com demostren les baixes sancions previstes per als casos d’incompliment (que oscil·len entre els 626 i els 6.250 euros). De ben segur que algunes empreses optaran per pagar la sanció que els pugui imposar la Inspecció de Treball en lloc de registrar la jornada de treball i pagar els excessos de jornada.

A través de la negociació col·lectiva, el nostre paper tornarà a ser clau per regular el registre de la jornada mitjançant el conveni col·lectiu. Cada empresa i cada centre de treball haurà de trobar el mecanisme o el sistema de control horari que millor s’adapti a les especificacions concretes de l’empresa i dels seus treballadors i treballadores. Cal que les empreses negociïn i assumeixin les seves responsabilitats. I això no ha de suposar un daltabaix, com ens volen fer creure. A molts països d’Europa el registre de la jornada funciona des de fa anys amb regularitat i normalitat.

En aquest sentit, els treballadors i les treballadores també volem donar la benvinguda al segle XXI, un nou segle on puguem treballar per viure i no hàgim de viure per treballar.

Núria Gilgado
Sobre Núria Gilgado

Nuria Gilgado, és Secretària de Política Sindical de la UGT de Catalunya Contacte: Página web | Twitter | Més articles

2 Comments en Registre de la jornada: viure per treballar o treballar per viure?

  1. Juan G // 03/07/2019 en 9:28 // Respon

    En la construcción antes del registro de la jornada se trabajaban 10-12 horas al día, algunos cobraban las horas extra en negro, y otros directamente ni las cobraban. Después de la implementación del registro, todo sigue igual, te obligan a firmar que haces 8 horas y “solucionado”. Y en otras profesiones pasa lo mismo.

    Por ello se deben tomar medidas eficientes para obligar a que el registro sea real, y que fuera de la jornada no funcionen los teléfonos y correos de empresa, … También se deben aumentar las inspecciones, y que empiecen por visitar las empresas de ciertas profesiones que nunca registran horas extras, cuando son una característica de su profesión (arquitectos, constructores, abogados, hostelería, …).

    Debemos trabajar todos para que se hagan cumplir nuestros derechos, y poder trabajar para vivir, ya que algunos, por obligación, viven para trabajar.

  2. Steven Adler

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*