Recordeu que ens maten a casa però ens assetgen a la feina

És significatiu que no hi hagin dades disponibles respecte a les denúncies o a les situacions d’assetjament sexual o assetjament sexista que pateixen les dones treballadores catalanes

Aida Ruiz
 
 
 
Assetjament de dones a la feina

Assetjament de dones a la feina

Un cop més, com cada any, d’ençà que la Primera Trobada Feminista Llatinoamericana (1981) acordés que cada 25 de novembre seria el Dia Internacional de la No violència contra les Dones. Ens tornem a trobar per recordar el que signifiquen totes les violències masclistes, però també per exigir i demanar mitjans per a la sensibilització, prevenció i sanció contra aquesta pandèmia.

La societat civil sempre s’avança als poders públics i institucions, una mostra es troba en el fet que les dones van haver d’esperar-se divuit anys perquè l’ONU declarés aquesta data com a data oficial.

Des de llavors, cada dia apareixen nous feminicidis i assassinats contra les dones. Malauradament Catalunya comparteix amb Andalusia les xifres més altes de feminicidis i assassinats, malgrat que aquestes dates no comptabilitzen totes aquelles altres formes de violència masclista que pateixen les dones en el treball remunerat.

El món del treball remunerat no és un espai neutre, al contrari totes les patologies sexistes que es donen a l’espai privat s’han filtrat cap aquest, adaptant-se a aquest entorn i a les seves dinàmiques. : assetjament sexual i aquelles formes de menyspreament per raó del gènere de la persona, assetjament sexista. Per a Wise i Stanley (1992), l’assetjament sexual és la constatació del sexisme i de la política sexual en la qual dones i homes no ocupen els mateixos llocs fruit entre d’altres de les relacions asimètriques de poder.  

Ni a l’àmbit estatal, ni tampoc al nostre territori es disposa de dades que quantifiquin la violència sexual i/o la violència sexista a la qual es veuen sotmeses les dones en els seus llocs de treball. És significatiu que no hi hagin dades disponibles respecte a les denúncies o a les situacions d’assetjament sexual o assetjament sexista que pateixen les dones treballadores catalanes . Aquesta absència de xifres comporta la invisibilització a l’àmbit laboral d’aquesta realitat, traslladant a l’imaginari col·lectiu que les violències masclistes només operen en les relacions afectives, alliberant així de responsabilitats als actors públics.

Quantificar , definir i graduar, són ara la gran assignatura pendent dels poders públics, per poder abordar de forma integral les violències masclistes en el treball.

 

Aida Ruiz
Sobre Aida Ruiz

Directora de la Fundació Maria Aurèlia Capmany i professora associada de la Universitat Pompeu Fabra Contacte: Página web | Twitter | Més articles

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*