La xarxa de municipis catalans per a l’economia social i solidària ja inclou 20 poblacions

Aposten per prioritzar formes d'economia social i solidària arrelades al territori, alhora que reconeixen que les polítiques d¡'ocupació aplicades fins ara han resultat insuficients

Tomeu Ferrer
 
 
 

La trobada és la concreció catalana dels ajuntaments del canvi

La trobada és la concreció catalana dels ajuntaments del canvi

Representants dels ajuntaments de Barcelona, Badalona, Santa Coloma de Gramenet i Sabadell firmaran aquest divendres un manifest titulat ‘Cap a una xarxa de municipis per l’economia social i solidària’, segons va avançar Diari del Treball. Ho faran en el marc de la Trobada Internacional de Municipalisme i Economia Solidària que se celebra a les instal·lacions de Barcelona Activa des del passat dijous.

El document comença reconeixent que en aquest moment de crisi i de transició, les polítiques polítiques de promoció econòmica i d’ocupació “aplicades fins ara es revelen insuficients”, afirma. Per tant, els responsables municipals consideren que és hora d’explorar un nou model de desenvolupament territorial, que mobilitzi millor els recursos endògens i prioritzi les dimensions socials, ambientals i humanes de l’economia a fi de resoldre més eficaçment les necessitats de la ciutadania.

Acte seguit es considera que les iniciatives de la denominada economia social i solidària neixin de l’empenta dels veïns i veïnes, no tinguin com a primer objectiu el lucre sinó la satisfacció de les necessitats i la utilitza social, s’organitzin democràticament i actuïn amb compromís social i ambiental “les fan especialment indicades per ser un bon aliat per impulsar des dels ajuntaments i altres ens locals aquest nou model de desenvolupament territorial”, afirma el manifest.

Acte segui9t es passa revista a les iniciatives en marxa: cooperatives agràries i industrials, altres entitats que donen serveis a les persones i les empreses, cooperatives que agrupen comerciants i altres professions. També esmenten els grups de consum agroecològic,. projectes d’economia col·laborativa, associacions i fundacions que treballen en el camp social, finances ètiques, empreses d’inserció, horts comunitaris, bancs de terres, bancs de temps i monedes socials entre altres.

En un  altre punt es valora que aquest tipus d’empreses i entitats estan fortament arrelades al territori on operen i els beneficis econòmics que produeixen acostumen a revertir-se també en el territori. En aquest sentit es considera que les mateixes iniciatives d’economia social són, per se, agents de desenvolupament local; creen llocs de treball a la localitat i els mantenen perquè faciliten serveis locals a productors, consumidors i treballadors.

Per totes les anteriors consideracions, els esmentats ajuntaments manifesten la voluntat de contribuir a l creixement de l’economia social als respectius municipis. Per fer-ho aposten pel diàleg permanent amb els seus actors. També es comprometen a “cercar espais comuns que permetin compartir línies de treball, bones pràctiques, reflexions, activitats i recursos”.

Per aprofundir en la col·laboració esmentada i crear eventualment una xarxa de municipis per l’economia social i solidària, tots cinc consistoris es citen per a una pròxima trobada a celebrar el en primer semestre de 2016. Aquesta reunió s’organitzarà des de l’ajuntament de Badalona.

 

Tot i que els impulsors són els quatre ajuntaments que firmen el manifestat, a la iniciativa hi estan adherits fins a 20 municipis, xifra que inclou els quatre inicials. Concretament la llista de poblacions adherides és:

Arbúcies, Badalona, Barcelona, Cardedeu, Celrà, Cerdanyola, Manlleu, Mieres, Navàs, El Prat de Llobregat, Sabadell, Santa Coloma de Gramenet, Santa Margarida i els Monjos, Terrassa, Vallirana, Viladamat i Viladecans, als que s’han afegit a darrera hora dues poblacions més.