Persones o multinacionals

Cal mantenir una actitud contrària a aquests tractats de lliure comerç que es realitzen d’esquena a la ciutadania i que amenacen els drets socials

Joan Carles Gallego
 
 

que-mes-del-amazon-espanya_1489061103_25850434_651x320Parlem d’acords o tractats de lliure comerç per referir-nos a les regles i normes acordades entre països per controlar les seves relacions comercials i les inversions, suprimint barreres i donant facilitats als moviments de les mercaderies i capitals. Però moltes vegades les normes que s’estableixen són contràries i incompatibles amb el lliure comerç, ja que tenen com a objectiu protegir els interessos de les grans corporacions transnacionals, que són les que actuen com a lobbys en les negociacions dels Tractats, com estem veient amb el TTIP i el CETA.

Quan la UE, en la seva declaració de principis, considera que el lliure comerç pot afavorir el desenvolupament sostenible al món, sap que és necessari vincular la baixada de barreres a la lliure circulació de mercaderies amb el compliment d‘uns estàndards de drets i llibertats i normes mediambientals. Creure’s que en el mercat global els fluxos de mercaderies es governen pels avantatges de cada país i la competitivitat de les empreses i que per tant es distribuiran adequadament els béns i serveis i s’optimitzarà l’assignació dels recursos econòmics a escala mundial, és pura ideologia lliure canvista que la història econòmica i social ha desmentit. Les condicions en què en cada país es produeix són diferents i, per tant, els avantatges competitius (de caràcter general) que unes o altres empreses poden obtenir en un mercat global tenen més a veure amb la degradació de les condicions laborals o mediambientals (dumping) que no en altres variables. El comerç no és un fi en si mateix, és una activitat que té sentit si impulsa el progrés social i el desenvolupament sostenible.

Per això quan analitzem els diversos tractats que s’estan negociant constatem que aquests no contribueixen a l’assoliment dels objectius de desenvolupament sostenible, al contrari. Una negociació opaca i poc transparent, realitzada al marge de les sobiranies nacionals, que evidencia que prevalen els interessos de les empreses sobre les persones. O veiem en relació a la concessió de l’estatus d’economia de mercat a la Xina o en el TTIP i CETA. Pel que fa a la Xina, un tema poc conegut i que la Comissió europea ha de tancar el desembre, el mercat europeu s’obrirà als seus productes eliminant les (ja poques i febles) restriccions encara existents, i no sembla que es plantegi vincular-ho respecte als Drets humans (DDHH) o a l’existència de llibertats. Pel que fa al TTIP i CETA, pel que es coneix, els elements de competència se situen al marge dels requeriments mediambientals o no es planteja l’equiparació dels drets laborals i socials amb els estàndards europeus (USA no ha signat la major part dels Convenis de la OIT, entre ells el de llibertat sindical, inspecció de treball, treball forçós, discriminació al treball, igualtat de retribució treball infantil, etc., i Canadà només ha signat 26 dels 177 convenis tècnics).

Alguns governs de la UE, en consonància amb la pressió social existent, ja mantenen una posició contrària al TTIP i podria ser que finalment no se signés. Però ni està sentenciat ni desapareixen els perills, ja que moltes de les empreses dels Estats Units podrien disposar dels avantatges del CETA que, si no ho impedim, podria aprovar-se aviat i conté un seguit de clàusules igual de perverses que el TTIP.  Per això cal mantenir una actitud contrària a aquests tractats de lliure comerç que es realitzen d’esquena a la ciutadania i que amenacen els drets socials, laborals i mediambientals, atempten contra el sistema democràtic i els serveis públics, els quals queden sotmesos als interessos privats de les grans empreses transnacionals.

 

Joan Carles Gallego
Sobre Joan Carles Gallego

És execretari general de CCOO de Catalunya Contacte: Página web | Més articles

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*