Nova economia-vella explotació

Les aplicacions (app) de serveis com Deliveroo o Glovo tracten als seus treballadors com si fossin jornalers d’un «cortijo» dels anys 50

Oscar Simon
 
 

A l’agricultura, un cop abolida la servitud molta gent va passar a ser jornalera, la propietat de la terra va continuar en mans dels de sempre i la gran massa camperola es va transformar en treballadors rurals que es van movent amb les collites. Durant molt de temps anaven a les places dels pobles i allà cada dia havien d’esperar que el capatàs els triés, després se’ls carregava en furgonetes per anar a treballar, sense assegurança, amb les eines llogades, etc. Això encara passa allà on les treballadores no estan organitzades en sindicats que defensin el conveni.

Avui l’anomenada «nova economia» ha trobat un nínxol on posar en pràctica aquesta forma extrema de relacions laborals. Els propietaris de les aplicacions pacten amb les botigues, restaurants, etcètera, unes comissions que ronden el 30% del preu de la comanda, i després cerquen el que, de manera eufemística, anomenen col·laboradors. Aquestes persones segons les empreses no tenen relació laboral, tanmateix se’ls proporciona una caixa amb el logo de l’empresa, se’ls determina la zona a la qual treballaran, se’ls informa de la «tarifa» que cobraran i se’ls demana disponibilitat.

Aquestes persones han d’estar pendents del telèfon mòbil perquè un moment al dia s’obren torns i com passava a les places dels pobles rurals només uns pocs accedeixen als torns. O sigui, per una banda es marquen totes les condicions laborals, com una empresa qualsevol, i per l’altra ni paguen les cotitzacions a la seguretat social, ni proporcionen una assegurança en cas d’accident, ni garanteixen una càrrega de feina mínima.

Kellys, Riders i estiba

Això que passa al món de les entregues a domicili es repeteix amb les persones que netegen els hotels, aquestes guerreres de samarretes verdes fluorescents, que s’autodenominen Kellys i és el que es vol imposar a les companyes de l’estiba. De fet les portuàries ja van lluitar (molt) per superar aquest model que durant segles s’havia desenvolupat als ports d’arreu del món. La «nova» legislació de l’estiba vol acabar amb la borsa de treball gestionada per les treballadores, que garanteix càrrega de feina a totes les treballadores i evita que uns hagin de competir amb els altres per ser triats per l’empresa. Les Kellys, també lluiten pel mateix, per tenir una càrrega de feina suficient durant tot l’any i un sou digne. I no com passa ara on hi ha dies que es maten a treballar i d’altres on no els donen feina i si un dia els fa mal tot, després d’haver netejat desenes d’habitacions si no treballen, no cobren.

Els Riders estan igual, les apps cada cop cerquen més «col·laboradors» per a tenir gent disponible a qualsevol hora, d’aquesta manera s’asseguren més competència entre els Riders si no, encara que això comporti que molt pocs d’ells tinguin uns ingressos mínims cada mes. Per altra banda si un dels que dóna pedals per guanyar-se la vida, cau i es fa mal , l’endemà no treballa i no cobra.

Diferents feines, una sola lluita

Tant les Kellys, com la gent de l’estiba i els Riders estan defensant que hi ha una manera d’organitzar la feina que no implica pidolar feina a la porta o a l’app. Cada un des del seu punt de partida, ja sigui com fan les Kellys, que defensen un conveni digne a l’hostaleria que acabi amb les externalitzacions fraudulentes, o fent vaga per garantir la càrrega de treball al 100% de la plantilla la gent de l’estiba o per tenir una assegurança en cas d’accident i unes hores de treball mínimes el mes, que els pel que lluiten els Riders. Ens veiem aquest divendres 23 de Juny a les 10:00 h a la plaça Letamendi.

Oscar Simon
Sobre Oscar Simon

Oscar Simon és professor interí i membre de la IAC.(USTEC-STES) Contacte: Página web | Més articles