Entrevista la l'exconsellera de Treball i jutge del social

Mar Serna: «El que ens cal, és tirar endavant una contrareforma laboral»

«Al nostre país tenim una temporalitat fictícia, una temporalitat en frau de llei»

Tomeu Ferrer
 
 
 

Mar Serna, exconsellera de Treball és ara jutge del Social a Barcelona foto ©SANDRA LÀZARO

Mar Serna, exconsellera de Treball és ara jutge del Social a Barcelona foto ©SANDRA LÀZARO

Mar Serna va ser consellera de Treball durant el tripartit. Independent i amb una sòlida formació com a jurista, després de la seva incursió en la política ha tornat a la magistratura i ara és jutge del social. Afirma que la neutralitat del càrrec no li impedeix tenir opinions, i les manifesta amb convicció i contundència.

El 2010 quan éreu consellera i es va aprovar la reforma laboral impulsada pel PSOE afirmàveu que la reducció de l’atur no vindria de la mà de l’abaratiment de l’acomiadament, us hi refermeu?

Totalment, estic d’acord amb la idea que la legislació per si mateixa no redueix l’atur, i la modificació que va fer el PP encara és pitjor. En aparença tenim dades estadístiques que semblen dir que l’atur va millor, però si es miren les dades reals, es veu que ha crescut molt la contractació a temps parcial. I la majoria de la gent que treballa a temps parcial ho fa de forma involuntària.

Precisament fa poc sortien unes dades que indicaven que a Catalunya si se sumava el treball a temps parcial involuntari i la taxa d’atur, el resultat serien set punts més d’atur. Passaríem del 15 al 22% d’atur.

En aquell moment afirmàveu que l’extensió del contracte de foment de l’ocupació havia d’acompanyar-se de la penalització temporal irregular. Penseu que si us haguessin fet cas, ara la temporalitat seria inferior?

Jo crec que sí. Aquesta és una de les mancances d’aquella normativa. Crec que ha faltat voluntat política per afrontar aquest problema: la temporalitat abusiva, que no és una temporalitat ordinària. Espanya es el segon país darrere de Polònia amb més temporalitat. I no és que el nostre mercat de treball sigui especial. Si compares per sectors, per exemple hostaleria, a Alemanya i a Espanya la diferència inexplicable. Això vol dir que tenim una temporalitat fictícia, en abús de llei.

Per canviar això, que caldria fer?

S’hauria d’unificar la normativa. En segon lloc cal dir que la inspecció de treball, quan troba un contracte en frau de llei posa una sanció. Però, fet això, és igual que trobi un cas que en trobi mil contractes a la mateixa empresa en frau de llei. Aquesta és una mancança important, que no passa en matèria de Seguretat Social. En el primer cas la sanció és la mínima. Jo fa molts anys que reivindico que es canviï això.

Quan éreu consellera va reclamar molts cops que els aturats fessin un esforç per formar-se aprofitant el temps en què no treballaven. Penseu que això ara es fa bé?

Hem perdut una oportunitat històrica. En aquests anys de crisi, amb tanta gent a l’atur, en lloc d’incrementar els fons per a polítiques de formació s’han reduït, si no recordo malament, prop del 50%. Això ens fa reproduir els errors d’èpoques anteriors. Estem en una economia que es fonamenta en els baixos costos i el que ningú pot discutir és que no hem aprofitat aquests anys per a formar la gent que està a l’atur. La meitat de la gent que està a l’atur a Catalunya hi és des de fa més d’un any. Si mirem la seva procedència, segurament són gent amb baixa qualificació. Aquestes persones no es tornaran a inserir i aquest és un cost molt important per a la societat i per a aquestes persones.

Mar Serna, durant l'entrevista: foto © SANDRA LÀZARO

Mar Serna, durant l’entrevista: foto © SANDRA LÀZARO

Què n’opina dels canvis legals que han fet possible la creació de les empreses multiservei?

Aquest tipus d’empreses els anys 90 ja existien. Recordo que llavors les empreses propietàries de pàrquings contractaven una persona per fer la vigilància dels aparcaments, perquè elles no tenien personal. I per aquesta feina contractaven una empresa multiservei. Aquell fenomen que era minoritari, però amb la reforma laboral del 2012, que ha permès les empreses multiservei, basades, un altre cop, en els baixos costos, s’ha incrementat de manera desorbitada.

Des del seu punt de vista, quines implicacions té ara la proliferació d’empreses multiservei?

En primer lloc afecta els salaris. Ara record que el ministeri d’Ocupació enviava al fiscal una empresa de seguretat low cost, quan el mateix ministeri havia contractat aquesta empresa que presumptament incomplia la llei, per a vigilar el Fogasa. Hem arribat a aquesta situació paradoxal.

 

Per què la reforma laboral del 2012 ha influït en les empreses multiservei?

Perquè ha permès que es facin contractes basats en el fet que el conveni d’empresa és d’aplicació prioritària respecte del de sector. I ens trobem amb convenis d’empreses multiservei, que són gairebé fantasmes. Per això gairebé el 50% d’aquests convenis en l’àmbit estatal han estat impugnats i el Tribunal Suprem els ha declarat nuls. Perquè els havien subscrit persones que no tenien la legitimació, la representativitat dels treballadors. Es donaven casos que se signava un contracte per a un centre de treball determinat i després es feia extensiu a tots els centres de treball de l’empresa.

Una posició que s’esgrimeix contínuament des de la patronal és la vinculació de salaris i productivitat, però pocs entren en el detall que la productivitat d’una empresa no depèn només del factor treball, sinó d’altres, com ho veieu?

És cert que la productivitat no té a veure només amb els salaris. Tanmateix, l’increment de productivitat no ha de tenir només un beneficiari: l’empresa. També ha de beneficiar els treballadors. És també el cas dels beneficis. Hi ha empreses punteres en què la retribució té a veure amb els beneficis anuals aconseguits, aquesta és la forma d’incrementar la producció. Però, jo crec que l’empresariat en aquest país, de forma majoritària ha apostat per una economia basada en costos baixos. Per competir amb altres països occidentals no es pot anar així, això és pa per avui i fam per demà.

 

A Catalunya s’ha aprovat la Renda Garantida de Ciutadania (RGC) penseu que això pot tenir alguna incidència en el mercat laboral, pot fet que la gent no vulgui treballar per a uns preus baixos?

M.S. Jo crec que aquest és un debat forçat. La gent, tret d’excepcions, vol treballar. A la nostra societat la teva identitat està molt en funció del què treballes. Per això veiem que les persones que estan a l’atur acostumen a tenir greus problemes de salut. Per tant, no ens enganyem, la gent vol treballar! Però, cal dir que el treball que ara es dóna a les persones no els permet que es guanyin la vida i això ens ha situat a Catalunya en un nivell de pobresa de gairebé el 20%. Per tant, en aquesta situació crec que la Renda Garantida de Ciutadania és un mínim per compensar allò que el mercat no dóna.

I les empreses no poden aprofitar aquesta circumstància?

És que simultàniament hauríem de treballar per evitar fenòmens com les empreses del 20-40-60. És a dir, que et contracten per 20 hores, cobres 40 en negre, però en treballes 60. Això no es pot permetre!!

Alguna vegada heu manifestat que la formació hauria de ser gairebé obligatòria per als treballadors quan queden en atur. Aquesta idea es veu contrastada per la realitat: cada any baixen els diners que es dediquen a la formació quan fan més falta?

Això és una paradoxa. Segueixo dient que la formació hauria de ser obligatòria. Però, com es pot fer això si no tenim els fons per fer-ho possible? La gent va a l’oficina d’atur esperant que els apuntin a un curs, i no els avisen perquè no hi ha capacitat per donar resposta a aquesta demanda? En canvi ens dediquem a fer bonificacions i reduccions de quotes a la Seguretat Social i aquests diners està demostrat que no serveixen per crear ocupació. I crec que aquests diners haurien de destinar-se a formació directa per a les persones sense feina.

Està en marxa un canvi legislatiu en relació amb l’exercici del dret de vaga: la reforma de l’article 315 del Codi Penal, que pot dur a la presó a treballadors o treballadores per formar part de piquets que impedirien el dret al treball, però no hi ha una figura similar per a empresaris que impedissin el dret de vaga.

A mi, això em sembla desproporcionat, perquè el dret de vaga és un dret fonamental, que ha d’estar protegit i no sancionat. L’existència els piquets és substancial al dret de vaga. Altra cosa és que hi hagi danys a les persones o les coses, però per això no es necessitava un tipus específic en el codi penal. Ja existia una figura que podia sancionar els danys a les persones o les coses. Per tant, el problema és que aquesta penalització té el seu origen en una concepció neoliberal de les relacions laborals.

La reforma va reduir molt les possibilitats de diàleg social. Un resultat del canvi legal va ser per exemple, la pèrdua de la ultractivitat dels convenis, fer que caduquessin a la fi de la seva durada. Un dels resultats evidents d’això ha estat la judicialització de les relacions laborals.

En relació amb la ultractivitat s’ha de dir que és bo tenir mecanismes per no mantenir oberta la negociació sine die, però això no ha comportat els efectes que teòricament es pretenia. Ha dut més conflictivitat, més pèrdues d’hores de treball. La crisi ha fet aturar aquests canvis, li diré francament: necessitem una contrareforma laboral.

Ho pot aclarir això?

Sí, però no és tornar a la normativa laboral dels anys 80 ni dels anys 2000. Estem en l’any 2017 i necessitem una reforma de la negociació col·lectiva. Li diré clarament: el que avui està passant a les empreses multiservei basades en el conveni d’empresa, no té cap sentit.

Mar Serna va ser consellera de Treball del2006 al 2010 foto: © SANDRA LAZARO

Es pot dir que vostè advoca per potenciar de nou el diàleg social?

És que està demostrat: les normes que es pacten i consensuen s’apliquen, però en aquest país, on hi ha una bretxa entre la llei i la realitat, allò que no es consensua al final s’incompleix. No s’ha integrat en el dia a dia de les nostres una concepció de dialogada de les relacions laborals.

Els tribunals, finalment han avalat que no cal que l’empresa registri la jornada laboral que fan els seus treballadors.

Aquesta és una única sentència. Al nostre ordenament jurídic una sentència no fa jurisprudència. El que passa és que ràpidament la inspecció de treball ha dictat una circular dient que no cal demanar el registre horari. I jo em pregunto, com es controlen les hores extres si no tens un registre horari? En aquest sentit crec que si només depèn de la inspecció, haurien de tenir la voluntat política de seguir amb la normativa anterior.

Demanar el registre del control horari és una qüestió de voluntat política?

Efectivament, crec que és qüestió de voluntat política i sembla que la voluntat que hi ha hagut és la d’afavorir els incompliments normatius.

La exconsellera en un moment de l'entrevista foto Mar Serna va ser consellera de Treball del2006 al 2010 foto: © SANDRA LAZARO

La exconsellera en un moment de l’entrevista foto Mar Serna va ser consellera de Treball del2006 al 2010 foto: © SANDRA LAZARO

Potser els sindicalistes no ho reconeixeran però la humanització de les relacions laborals després de les reformes ha arribat gràcies a algunes sentències.

I tant, només cal fixar-se en la ultractivitat, que ara, quan s’ha d’aplicar es manté el salari de l’anterior conveni, no s’aplica el salari mínim interprofessional. I això és gràcies a una interpretació del Tribunal Suprem. Després, en l’àmbit judicial s’han donat moltes qüestions prejudicials plantejades al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) que han permès interpretacions restrictives en aspectes com els acomiadaments col·lectius o en relació amb la protecció dels drets dels consumidors. En definitiva, de les magistrades i magistrats catalans han sorgit iniciatives que permeten interpretacions positives, com és la sentència del TJUE del setembre passat, que fixa la indemnització dels contractes temporals igualant-la a la dels indefinits. Això ha estat per part del tribunal europeu dir: «n’estic fart de l’excessiva temporalitat del mercat laboral espanyol».