L’IPC s’enfila a Catalunya fins al 3,1% mentre els salaris només pugen menys de la meitat

L'increment de preus implica la pèrdua de poder adquisitiu de treballadors i especialment dels jubilats

Tomeu Ferrer
 
 
 

L'augment dels carburants ha compensat la baixada de l'electricitat

L’augment dels carburants ha compensat la baixada de l’electricitat

L’Índex de Preus al Consum (IPC), mesurat en termes interanuals va es va mantenir el febrer passat en el 3% en el conjunt d’Espanya, un 3,1% a Catalunya. Això ha estat possible principalment per la pujada dels preus dels carburants i els aliments, que compensen la baixada del preu de l’electricitat. Per contra, els salaris només han pujat un 1,23%.

A Catalunya l’IPC interanual es manté en el 3,1%, mantenint 1 dècima de diferencial positiu amb l’indicador estatal, per una major alça de preus d’alguns subgrups.

Els dos primers mesos de 2017 els convenis que s’han firmat en el conjunt de l’Estat espanyol afecten 3,6 milions de persones treballadores, amb un creixement salarial de l’1,23%. Per tant, a hores d’ara es produeix una pèrdua neta de capacitat adquisitiva.

Precisament la negativa de les patronals a incrementar els salaris en una banda que se situa entre l’1,8% i el 3% està causant malestar a les direccions de CCOO i UGT. Aquest últim sindicat, per boca del seu secretari general , Josep Maria Àlvarez, ha manifestat que la possibilitat d’una vaga general la veu cada cop més propera.

Les pensions, les que més perden

La situació d’empobriment de la població per descontrol dels preus és molt més significativa en aquells casos que depenen directament de les decisions del Govern Central. Així, el conjunt de les jubilades i jubilats han vist apujades les seves pensions un 0,25% mentre que els preus pugen, com s’ha assenyalat, a un ritme del 3%.

Per al conjunt del 2017, el govern del PP va fixar un una previsió d’inflació de l’1,4%, menys de la meitat l’actual. Al seu torn la fundació FUNCAS situava el creixement dels preus en el conjunt de l’any en un 2%.

L’IPC mensual se situa en el -0,4%, per l’efecte del final de les rebaixes (principalment en vestit i calçat) i l’electricitat, que compensa en part l’increment de preus del sector turístic (hotels, restaurants i paquets turístics).

Davant d’aquesta situació els sindicats CCOO i UGT de Catalunya criden l’atenció a l’opinió pública en relació als efectes dels baixos salaris i la precarietat laboral, que no cessen, tot i que des de finals de 2015 les rendes del capital es van recuperar de la crisi. A més destaquen que la caiguda dels ingressos de treballadores i treballadors, lastra el consum. “No hi haurà recuperació econòmica fins que no hi hagi recuperació salarial i ocupació de qualitat”, diu CCOO.

UGT: 390.000 persones en risc de pobresa

Per la seva banda, UGT de Catalunya posa xifres concretes: “un 12,2% de les persones ocupades a Catalunya -més de 390.000- està en risc de pobresa. Les lleugeres mostres de recuperació econòmica no indiquen una recuperació generalitzada a les bases populars i treballadores“, assegura el sindicat.

CCOO es fixa en el preu de l’electricitat, que llastra les economies més modestes. “El sistema de subhasta del preu de l’electricitat penalitza els consumidors, en especial les rendes més baixes, i fa augmentar els beneficis de les grans empreses del sector”, destaca.

També reclama CCOO revalorització de les pensions d’acord amb l’increment de preus real, de manera que no perdin poder de compra.

Els dos sindicats majoritaris a Catalunya coincideixen a reclamar increments salarials que compensin les pujades dels preus. En especial un salari mínim que siguen en el llindar dels 1.000 euros.

També reclamen els sindicats la derogació de les dues reformes laborals que han fet que la recuperació es basi en la pèrdua de poder adquisitiu dels treballadors basada en una devaluació del cost del treball.

CCOO es fixa en el fet que els preus pugen més a l’Estat espanyol que a la zona euro, cosa que fa perdre competitivitat a les indústries d’aquí respecte a les de la resta d’Europa, “malbaratant els esforços fets pels treballadors durant la crisi”,afirma el sindicat.

UGT reivindica també una banca pública que permeti finançar el rellançament de l’economia i una reforma integral de la fiscalitat basada en criteris progressius, per dotar de recursos les administracions.