Lesbia Amezquita: “La solidaritat és vital a Guatemala i a Catalunya: arreu el capital funciona suprimint garanties i drets”

El suport de la fundació Pau i Solidaritat ha permès al sindicat MSICG quadruplicar en deu anys la sindicació al seu país

Tomeu Ferrer
 
 
 

Lesbia Amezqueta, dirigent del sindicat guatemalec MSICG foto: Tomeu Ferrer

Lesbia Amezqueta, dirigent del sindicat guatemalec MSICG foto: Tomeu Ferrer

Per commemorar la diada del Treball digne, CCOO ha convidat a Barcelona diversos membres de la direcció del Movimiento Sindical Indigena i Campesino Guatemalteco (MSICG). Entrevistem a Lesbia Amezquita, una jove advocada i dirigent d’aquesta organització.

Potser, primer que tot caldria que ens expliqui la situació social del seu país?

El mercat laboral guatemalenc es caracteritza per generar exclusió, misèria i desigualtat social. De fet, nosaltres tenim un nivell de pobresa al país, que se situa en el 80% de la població, una desnutrició crònica que afecta el 47% dels nens i nenes menors de 5 anys, un sistema educatiu que expulsa a més del 45% dels joves i en el qual més del 80% no té accés a l’educació superior. Parlem d’un sistema que s’ha construït per a provocar la misèria de la gent i assegurar el més gran benefici econòmic per a certs grups i sectors econòmics que són els propietaris dels mitjans de producció.

I com viuen les treballadores i treballadors?

Només li diré que el salari mínim fixat legalment per l’Estat té un dèficit molt gran respecte al cistell bàsic d’aliments, i del que s’anomena cost del cistell bàsic vital. Més del 80% dels treballadors no està inscrit a la Seguretat Social, més del 70% no té contractes de treball. La desigualtat de la dona en el mercat laboral és profundament abismal en relació amb els homes. Si ets dona, guanyes menys que si ets un home. I guanyes menys si ets indígena, i encara guanyes menys si ets dona i indígena.

Un dels elements diferencials de Guatemala és el pes que la població indígena té en el país, com ho tracten des del sindicat?

El nostre moviment sindical és, de classe i internacionalista, com són les comissions obreres. La nostra central sindical, podem dir que és filla de CCOO, filla de l’internacionalisme que tira endavant CCOO a través de la fundació Pau i Solidaritat. Entenem que hi ha una lluita de classes i tenim dins la nostra població una majoria de treballadors indígenes que estan exclosos i empobrits, precaritzats. Pensem que defensar els seus interessos és simplement lluita de classes, no integració, un concepte que no m’acaba d’agradar. Per a nosaltres defensar els companys indígenes és un assumpte natural.

Vostè entendrà que sembla que en una societat com la de Guatemala s’hagi de posar èmfasi a equilibrar i unificar la classe treballadora.

S’ha de fer molta anàlisi diferenciada, perquè es tracta d’una societat que ha usat el racisme per a justificar l’acumulació de més riquesa. En aquest sentit resulta que estem molt malament els treballadors no indígenes, però estem pitjor els treballadors indígenes. Estan molt malament els treballadors homes, però estem pitjors les treballadores dones, i aquesta lluita dins de les desigualtats l’has de fer, cosa que t’obliga a un doble o triple esforç per empènyer cap amunt tot el conjunt.

Amezquita, ha pogut veure les mobilitzacions catalanes contra la violència de l'Estat foto: Tomeu Ferrer

Amezquita, ha pogut veure les mobilitzacions catalanes contra la violència de l’Estat foto: Tomeu Ferrer

Abans explicàveu la vinculació amb la fundació Pau i Solidaritat, de CCOO de Catalunya. Quin és l’origen?

La nostra és una central sindical jove, nascuda l’any 2007 i és una central que neix en el mateix escenari en el qual va néixer CCOO, que cal recordar que té els seus orígens en la lluita contra el franquisme i que fruit de la seva lluita s’ha conquerit a Espanya, la jornada laboral, seguretat social, salari digne.

Nosaltres ens vam organitzar en la clandestinitat, en un clima de violència en el qual organitzar-te et costa la vida, o que t’empresonin o que et persegueixin. Són situacions semblants a les quals es van crear les CCOO. Ells ens han fet arribar la seva experiència, el seu suport i la seva solidaritat. I per això diem que són fills i filles de CCOO de Catalunya.

Gràcies a aquest suport, nosaltres hem aconseguit organitzar els treballadors del sector agrícola, als de la maquila, als treballadors de la indústria del gas, als dels serveis, als del sector de la justícia, etc. Gràcies a això, la taxa de sindicalització que hi havia a Guatemala s’ha multiplicat per quatre. Amb tot estem intentant construir un país millor per a totes i tots.

Fins a quin punt la distribució del poder polític afecta les treballadores i treballadors de Guatemala a l’hora de defensar els seus drets?

Ja he dit que tenim un sistema polític dissenyat per a produir desigualtat i misèria. El sistema és mafiós. És un sistema dissenyat perquè les elits econòmiques financin els candidats dels partits polítics. Per tant, el que tens al Congrés són només representants del poder econòmic. D’aquest poder polític que hi ha al Parlament que és d’on surt la Cort Suprema de Justícia. I aquest és un sistema de justícia també mafiós nomenat pel poder econòmic, a través dels seus testaferros polítics. Aquest sistema només pot reproduir el model econòmic que tenim.

Per cert, a Guatemala tenien un president, de nom Colom, descendent de catalans?

Si, era el president d’un partit que es diu Unidad Nacional de la Esperanza, un grup que gaudeix del suport de l’ambaixada nord-americana. De fet tenim diplomàtics dels Estats Units que donen ordres a través dels mitjans de comunicació sobre com s’ha de fer la política pública al país.

En concret, quin és l’objectiu de la vostra visita a Barcelona?

Hem vingut per compartir el dia del treball digne, compartir experiències, per agafar forces i continuar en la lluita.

La vostra estada a Barcelona ha coincidit amb la intensa agitació que viu Catalunya en el procés per votar el dret d’autodeterminació, què us ha semblat el que heu vist?

Nosaltres a Guatemala tenim assassinats i un nivell de violència molt fort. Però venir aquí i veure un poble que és tant pacífic, tant humà, que ha estat sempre tan solidari, com el poble català, i veure unes forces de seguretat de l’Estat colpejant d’aquesta manera tan brutal la població, amb independència de la posició que tingui el poble, colpejar-la simplement perquè reclamen el dret a decidir, per a nosaltres és una cosa inacceptable. I és una cosa que a Europa, si té una mica de dignitat a les seves venes, els seus governs haurien de condemnar rotundament i cridar a l’ordre al govern espanyol. Permetre això a Espanya és obrir les portes a les dictadures a tot Europa.

Una qüestió final, el moviment de solidaritat que fa la fundació de CCOO, com us dóna suport en el dia a dia?

La solidaritat s’encamina a què els treballadors de Guatemala tinguin condicions de vida dignes i condicions laborals també dignes. Penso que en aquest sentit la solidaritat és vital, no només per a nosaltres sinó també per al poble català. Recorda que el capital funciona suprimint garanties i drets a tot arreu. Mentre que els treballadors permetem que hi hagi violacions dels drets fonamentals a Guatemala i a altres parts del món, Aquestes violacions ens arribaran a nosaltres. Fa poc dèiem que la pobresa i la misèria són progressives i t’enxamparan. El repte dels treballadors és global i consisteix a detenir la progressió de la misèria a qualsevol banda del món perquè no arribi a la resta.