Cooperatives i finançadors de l’economia social preparen el gran salt endavant

Financoop propicia més de 80 trobades entre demandants de crèdit i creditors en la primera ronda de finançament de l'economia social.

Tomeu Ferrer
 
 
 

Trobades a Financoop entre finançadors i cooperatives que cerquen finançament

Trobades a Financoop entre finançadors i cooperatives que cerquen finançament

Una ronda de finançament és per definició un lloc on es troben empreses i persones que tenen projectes amb els seus potencials finançadors. Els més coneguts són els que es fan als Estats Units on van start ups, empreses sovint vinculades amb la informàtica, i fons d’inversió àvids de trobar un Apple a qui aportar capital. Financoop, celebrada divendres passat, 8 de maig sota el patrocini de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya (FCTC), era una mica això. Amb una diferència, tant els que volien finançament com els que l’oferien formen part de l’economia social. Els primers com a cooperatives i els segons amb fórmules diverses però sempre amb una visió al servei de l’economia que té a les persones en el seu centre.

L’edifici Media TIC va ser l’escenari de la trobada. Després de la rebuda protocol·lària de les autoritats va començar el moviment. De manera simultània en una sala interior les cooperatives exposaven en públic els seus projectes: la història de les entitats, les persones que ocupen, la seva ambició de creixement o de consolidació. Hi fixaven les quantitats que necessitaven per tirar endavant les millores. En algunes ocasions després sortia a la palestra un dels finançadors que en feia també una glossa, sovint elogiosa del grup i de la idea . I baixaven al públic. Durant el matí es van fer uns 80 contactes. Després es veurà si es tanquen en acords o no.

Paral·lelament, en una mena de passadís exterior hi havia taules on els finançadors escoltaven les propostes dels que precisaven finançament. Uns cops la trobada s’havia concertat abans. En altres s’improvisava la reunió. En una mateixa fila, un aspirant a aconseguir un crèdit o un aval per un préstec podia parlar amb moltes entitats: Coop57, Gicoop, Seira, Laboral Kutxa, Fundació Caixa d’enginyers; Cajamar, Acció Solidària Contra l’Atur; Avalis, Societat de Garantia Recíproca; Institut Català de Finances; Fiare-Banca ètica; Oinarri SGR; Finançament Ètic i Solidari (FETS) i la cooperativa Iesmed.

Mònica Martinez és un dels tres socis d’una petita cooperativa E S Health, dedicada a la investigació sobre productes naturals i a la sintesi de molècules de plantes medicinals. La cooperativa fa quatre anys que funciona i voldria fer un pas endavant: té projectes. «He vingut a veure quines condicions hi ha», explica. De moment s’ha entrevistat amb Oinarri, una societat de garanties recíproques especialitzada en cooperatives, però espera poder parlar amb entitats que concedeixen crèdits. El seu és un camp de futur i una de les idees que tenen és l’expansió a Mèxic. I tenen el projecte prou lligat, afirma, sense donar més detalls.

Altres petites cooperatives que estan a la cua de les entrevistes parlen més del que necessiten que dels projectes concrets: les quantitats varien entre els 20.000 i els 50.000 euros. Això canvia quan la grandària de l’entitat s’incrementa i el projecte és més voluminós. Eduvic, per exemple, ha plantejat el seu amb el suport de Caixa d’Enginyers.

A la sala interior, Jordi Mayals, de la cooperativa L’estoc, dedicada a disseny i fabricació de mobles a patir del reciclatge de materials usats exposa amb vehemència el projecte de creixement. Fan també gadgets i mobles per exposició per a botigues de disseny La cooperativa que representa treballa fa dos anys amb persones discapacitades. Les vendes van bé però volen fer un pas endavant: «trobar nous clients, tenir un taller més gran, incorporar nous treballadors. Fixen les necessitats financeres i aporten una dada més, un estudi de La Caixa, segons el qual per cada euro invertit en una empresa com l’Estoc, el retorn social és de 5,41, mesurat en impacte social.

Més tard surt a la palestra Jordi Prat, de Biciclot : una cooperativa consolidada, «volem canviar el món a cop de pedal», diu, per començar. Passa revista als anys que fa que funciona i al creixement constant. I exposa el projecte de futur: obtenir un nou local, perquè una de les seves seus quedarà afectada per les obres de l’estació de la Sagrera. Volen aprofitar l’avinentesa per créixer també en socis i treballadors. Tenen el lloc i tenen fins i tot el projecte constructiu, fet amb una altra cooperativa: sostre cívic. Han pensat a fer la inversió, de 870.000 euros en tres fases de deu anys cadascuna, la primera la tenen gairebé tancada. Són 230.000 euros, dels quals els socis aporten la part majoritària. Coop57, que surt a complementar l’exposició, aportarà amb un préstec, la resta. Expliquen des de Coop57, que a banda del compromís que tenen els socis de Biciclot, han fet números i la diferència entre el que la cooperativa haurà de pagar de quota mensual i el que paga actualment pel local antic és molt poca. Però calen dues fases més i en aquest punt comencen les cites i els contactes. Del seu resultat en pot sortir un projecte molt més potent fet en el temps previst, o potser haurà d’esperar millors temps, però arribarà. La voluntat de créixer i de millorar, en l’economia social, no s’atura encara que els diners tardin a arribar..