Les aplicacions de la dita economia col·laborativa: mercantilització de la vida quotidiana i explotació laboral en massa.

Aquestes empreses han trobat una manera d’obtenir beneficis estenent una gran xarxa de relacions mercantils als àmbits quotidians de la vida i aprofitant-se de les necessitats de les treballadores més precàries, dones, joves i migrants a les quals neguen qualsevol dret laboral

Oscar Simon
 
 
 
Els repartidors de @ridesrsxderechos es concentren davant la delegació d'una de es empreses que els contracten

Els repartidors de @ridesrsxderechos es concentren davant la delegació d’una de es empreses que els contracten

El 2017 un total de 8 de cada 10 persones adultes tenien Smartphone a Catalunya. El telèfon connectat a internet és no tan sols una eina de comunicació molt potent, sinó que ha permès , per exemple que moltes persones convertir-se en cronistes de l’actualitat, pagar a segons quins establiments, arribar a llocs desconeguts sense perdre’s, lligar.. no obstant no totes les conseqüències de tenir Smartphone són tan evidents. Una d’elles és el fet que empreses com Google coneixen les dades, desplaçament, hàbits de consum i habitatge de milions de persones. La comercialització d’aquestes per un costat constitueix un gran negoci i per altra obre la porta al control social similar al gran germà que per exemple pràctica el govern xinès, de manera brutalment eminent, a la província de SinKiang i que no estem segures que no es faci a Europa de manera més subtil.. Tanmateix per un article sobre què signifiquen aquestes aplicacions al món laboral cal posar la lupa en dos aspectes, la mercantilització de les relacions humanes i l’explotació de les treballadores més precàries.

De Coach Surfing a Airbnb

Des de fa molts anys existeixen col·lectius de persones que s’intercanvien cases per anar de vacances, estalviant-se moltes despeses i establint relacions humanes de confiança mútua. Amb l’extensió de la web 2.0 va arribar la iniciativa Coach Surfing, que permetia a persones viatgeres ser rebudes per amfitriones locals que els ensenyaven la ciutat des del punt de vista d’una persona local pel plaer de compartir. Amb el temps les usuàries anaven generant una comunitat que permetia que les amfitriones es poguessin moure pel món mitjançant una relació humanista. Airbnb i plataformes similars van donar una volta al concepte i van introduir la paraula “monetitzar” és a dir mercantilitzar la relació i passar a cobrar pel sofà o habitació ofert. Des del punt de vista teòric, la tasca concreta i plaent de rebre convidades a casa pel mer fer de compartir i conèixer es va transformar en un treballa abstracte de netejar llençols i donar i recollir claus. El mercat conqueria així una nova esfera de les relacions personals i aprofitava la carestia de l’habitatge a les ciutats per poder extreure noves rendes de la gent treballadora, mitjançant la comissió que les plataformes cobren per l’ús de l’aplicatiu.

Uberització=precarització via telèfon mòbil


Les lleis del capitalisme descrites per Karl Marx ens diuen que les persones sense feina remunerada constitueixen un “exèrcit de reserva” pels empresaris de manera que si les treballadores amb feina exigeixen més drets, sempre se les pot amenaçar amb l’acomiadament si no accepten “lo que hay”. Per altra banda el benefici empresarial s’obté de restar les despeses del valor produït per les treballadores. D’aquí que els empresaris sempre vulguin que cada persona produeixi més i pagar el mínim.

Deliveroo, Glovo, UBer, Cabify fonamenten el seu èxit econòmic en unificar els dos aspectes, per una banda amb una forta despesa en publicitat molt important aconsegueixen posar-se a la butxaca de les treballadores i dels clients, mitjançant l’omnipresent smartphone. Així les aplicacions mòbils tenen dues parts una que és la que produeix (treballadora, conductora rider) i l’altra que en la qual es realitza la transacció (restaurant, botiga, client..). Aquestes empreses fonamenten el seu èxit en el volum, de fet obtenen poc benefici per comanda però en poder arribar a milers o milions de clients i poder comptar amb un número pràcticament il·limitat de treballadores que no tenen drets amb tot tipus de jornades aconsegueixen grans economies d’escala.

Al final Deliveroo, Glovo, Uber, Cabify el que fan és d’intermediàries entre la clientela i les treballadores cobrant-li comissió a totes dues bandes. Per poder mantenir aquest model de negoci s’aprofiten de la desregulació laboral que anys de governs neoliberals han introduït i emmascaren les relacions laborals, que donen dret a vacances, assegurança en cas d’accident o malaltia, permisos per criança, com a relacions mercantils entre 3 o 4 parts.

Les vagues a Deliveroo o Glovo així com les resolucions de la inspecció de treball mostren que sí que existeix relació laboral i que la figura del fals autònom és un càncer tant per les condicions laborals com pel manteniment dels serveis públics.

En resum aquestes empreses han trobat una manera d’obtenir beneficis estenent una gran xarxa de relacions mercantils als àmbits quotidians de la vida i aprofitant-se de les necessitats de les treballadores més precàries, dones, joves i migrants a les quals neguen qualsevol dret laboral. A més la idealització de la persona com un producte en si mateix que es pot vendre mitjançant diferents aplicacions ales diferents hores del dia forma part de l’intent de les elits neoliberals d’acabar amb la dimensió col·lectiva de la vida, de la qual la llita sindical en forma part consubstancial.

Oscar Simon
Sobre Oscar Simon

Oscar Simon és professor interí i membre de la IAC.(USTEC-STES) Contacte: Página web | Twitter | Més articles

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*