Entrevista amb Jordi Via: Comissionat d’Economia Social i Cooperativa de Barcelona

«L’economia social i solidària tindrà un paper rellevant en el pla de xoc per a crear 2.500 llocs de treball a la ciutat»

Jordi Via, és Comissionat d’Economia Social i Cooperativa de Barcelona, avança que El 22 i 23 d'octubre, la ciutat acollirà Trobada Internacional d'Economia Social i solidària i municipalisme amb representacions del Quebec, Itàlia i França

Tomeu Ferrer
 
 
 

Jordi Via, comissionat d'Economia social de l'ajuntament de Barcelona foto SANDRA LÁZARO

Jordi Via, comissionat d’Economia social de l’ajuntament de Barcelona foto SÀNDRA LÁZARO

 

Jordi Via té un despatx petit i atapeït de papers de treball. Ens rep a la fi d’una llarga jornada de treball que es perllonga quan marxem. Té feina, molta feina, ha de posar en marxa un organisme que canalitzi i col·labori a fer palesa la realitat de l’economia social i solidària a una ciutat que ha fet una aposta per aquest àmbit, que proclama que un altre món i una altra economia són possibles.

 

El seu càrrec, comissionat per a l’economia social i solidària és nou en l’organigrama de l’ajuntament de Barcelona, ens pot explicar quins objectius té.?

L’economia social i solidària és opció prioritària pel nou ajuntament. I ho és perquè hi ha voluntat explícita d’impulsar l’economia plural, en dos sentits. El primer, fer visible aquesta altra manera de fer empresa i economia: l’economia i empresa social i solidària, i en segon lloc, el sentit que no aparegui com a subsidiària del sector mercantil. Així doncs, hauria de quedar clar que hi ha un sector mercantil clàssic, també hi ha un sector públic institucional i també existeix l’economia cooperativa social i solidària.

I això com es pot fer?

Hi ha voluntat de construir economia altrament, vinculada a l’àmbit social i solidari, que ha d’impulsar l’economia plural.

Per cert, ja sabeu amb quin pressupost podreu comptar per desplegar les polítiques de suport al sector cooperatiu i solidari?

Estem posant en marxa aquest nou àmbit d’intervenció política a l’ajuntament. Simultàniament estem desenvolupant l’estructura de gestió operativa. Al mateix temps estem creant el pla de treball per al mandat i també estem desplegant accions de curtíssim terme.

Jordi Via, durant l'entrevista amb Diari del Treball Foto: SANDRA LÁZARO

Jordi Via, durant l’entrevista amb Diari del Treball Foto: SÀNDRA LÁZARO

Com ho pensen fer tot això?

Ho volem fer d’una manera participada amb el sector: des d’un punt de vista ampli, cosa que vol dir que estem parlant amb les cooperatives en tota la seva diversitat. Dialoguem també amb el món de les societats laborals. També ho fem amb el món de les fundacions i associacions que desenvolupen activitat econòmica i aquí incorporem el que en diem economies comunitàries.

Anem descobrint conceptes, què són les economies comunitàries?

Són aquelles pràctiques orientades a la satisfacció de necessitats, des de fórmules no necessàriament mercantils, per exemple, xarxes d’intercanvi, bancs de temps, horts comunitaris. Barcelona és molt rica quant a aquestes iniciatives.

Heu definit el que penseu fer, però és també important saber amb quins criteris creieu que s’ha de fer.

Pensem que s’ha de fer amb co-definició de les necessitats del sector de l’economia social i coparticipació en l’execució de les polítiques públiques que se’n derivin. La nova política del municipalisme es descriu, i nosaltres volem fer-la realitat, en termes de coproducció de propostes polítiques públiques i de co-posada en pràctica d’aquestes polítiques.

Això com es tradueix en la pràctica?

En relació amb aquest àmbit d’economia social i solidària els dos grans eixos de la política que volem tirar endavant responen al bloc de promoció d’aquest model d’empresa i economia: hem de seguir explicant que hi ha una altra manera de fer empresa i economia. I també hem de fer acompanyament de nous projectes d’aquest àmbit. Tot plegat amb una orientació clara cap a la creació d’ocupació.

“A Barcelona hi ha més de 4.000, d’economia social i solidària que donen feina directa a més de 30.000 persones i en el cooperativisme de consum vinculen més de 500.000 persones més”

Per tant, es plantegen inicialment la promoció de l’economia cooperativa, social i solidària. I després?

Simultàniament parlem del reforçament. Existeix una realitat a la ciutat de Barcelona on, salvant les dificultats estadístiques, tenim més de 4.000 experiències entre empreses cooperatives de tot tipus, societats laborals i associacions i fundacions que desenvolupen activitat. En aquestes entitats hi treballen directament més de 30.000 persones. I també hi ha d’experiències diverses de cooperativisme de consum a les quals hi ha vinculades més de mig milió de persones. En aquest sentit, aquesta realitat és la que explica, a banda de la voluntat política del nou ajuntament, la creació del comissionat.

Resumint, hi ha els dos àmbits d’intervenció esmentats –Promoció i Reforçament- i la nova modalitat de treball de caràcter co-participat. Alguna d’aquestes tasques les preveiem en col·laboració amb la Direcció General d’Economia Social, Cooperativa i Treball de la Generalitat. Hem de dir que els primers contactes amb el director general han estat positius.

Quina vinculació tindrà el vostre comissionat amb l’entitat que feia fins ara política ocupacional a Barcelona, que era Barcelona Activa?

Això té a veure amb com s’estructura l’àmbit de gestió de la política econòmica de l’Ajuntament de Barcelona. La primera tinència d’alcaldia és la que té la responsabilitat política d’aquest àmbit. Depenent de la tinència hi ha una regidoria d’ocupació. També i hi ha el nostre comissionat i el comissionat de comerç consum i mercats.

Per tant, Barcelona Activa, com agència de desenvolupament local està al servei de tot aquest àmbit que gestiona la política econòmica de l’ajuntament. Dit això, els continguts de la formació que s’imparteixi a Barcelona Activa evolucionarà respecte a propostes anteriors. Anirem més enllà de plantejaments associats a la competitivitat empresarial i de la promoció internacional de la ciutat. S’haurà d’adequar a nous plantejaments de desenvolupament territorial.

Jordi Via, comissionat d'Economia social de l'ajuntament de Barcelona foto SANDRA LÁZARO

Jordi Via, comissionat d’Economia social de l’ajuntament de Barcelona   FOTO: SÀNDRA LÁZARO

I en relació amb l’economia cooperativa i solidària?

Barcelona Activa és un instrument per facilitar la millora de la viabilitat empresarial, sigui quin sigui el tipus d’empresa, però Barcelona Activa haurà d’incorporar de manera clara continguts específics d’economia cooperativa, social i solidària i tot el que tingui a veure amb creació de capital social en l’àmbit territorial. A més, es disposarà d’una direcció operativa específica per a l’economia cooperativa, social i solidària.

Potser per sintetitzar, en els plans d’estudi de Barcelona Activa ara hi tindrà més pes el tipus d’economia que representa el comissionat que representeu?

S’està construint una correspondència coherent entre la voluntat política del nou govern, que ha posat en marxa el comissionat d’economia social i solidària, i l’activació de la principal eina pel que respecta al desenvolupament econòmic de la ciutat.

Abans heu parlat d’un àmbit d’activitats urgents i no sé si això té a veure amb alguna disponibilitat pressupostària?

Bé, aquesta activitat tindrà a veure amb la disponibilitat de recursos que es derivarà de la redistribució de recursos del pressupost que s’està treballant. Les quantitats econòmiques de l’any 2016 se sabran quan s’aprovi el pressupost de l’any vinent.

Jordi Via dissenya les grans línies de la intervenció del seu comisionat els pròxims anys FOTO: SÀNDRA LAZARO

Jordi Via dissenya les grans línies de la intervenció del seu comisionat els pròxims anys  FOTO: SÀNDRA LÀZARO

Bé, sense parlar de diners, pot ser que m’expliqui, si ho pot fer, què és això de les actuacions urgents del seu comissionat?

Aquestes actuacions van associades al programa de xoc de Barcelona en Comú. S’activaran ara i es desenvoluparan almenys fins al primer trimestre del 2016. Dins d’aquest pla de xoc es parla de crear condicions per contribuir a la creació de 2.500 llocs de treball. Des de les polítiques públiques el que podem fer és acompanyar processos que reforcin la creació de llocs de treball. Amb diferents instruments. Uns poden ser els plans d’ocupació, i inserció per a col·lectius amb especials dificultats, etc. Però, la creació de llocs de feina ha de sorgir de projectes que desenvolupin activitat econòmica. Això s’ha de fer a partir d’empreses de tot tipus: les públiques i, de manera rellevant per al comissionat, les del sector de l’economia social i solidària.

El 7 d’octubre es presenta una enquesta feta per la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya (FCTC) que indica que un de cada tres nous clients de les cooperatives han iniciat la relació comercial els últims cinc anys. Per tant, la crisi ha estat en certa mesura la impulsora d’aquesta popularització.

La crisi ha començat a provocar en determinats àmbits un desvetllament de consciència crítica respecte a les seves causes. Al respecte, és rellevant, la feina feta des de la Xarxa d’economia solidària o les derivacions del moviment, ara fa quatre anys, de les persones indignades.

Recordo, en aquest sentit, les xerrades que es feien a les places parlant d’economia social i solidària. Més enllà de criticar les causes de la crisi, el que va passar és que la gent es demanava què podien fer. Les respostes eren que hi havia la possibilitat d’arrencar projectes d’autoocupació, d’emprenedoria col·lectiva en forma de cooperativa, o plantejar-se canvis d’hàbits de consum i de proveïdors d’aquest consum i comencessin també a preocupar-se pels diners que tenien en institucions bancàries i l’ús que se’n derivava.

Hi ha un cert element tractor de l’increment del consum de productes i serveis cooperatius que té a veure amb un increment de consciència social en el sentit de què podem votar cada dia en relació amb com consumim. I això està passant.

El cooperativisme contribueix potser mostrant la seva cara ètica?

Cert, el mateix cooperativisme en determinats àmbits fa un esforç per mostrar que el producte o servei que es posa al mercat des d’una empresa o entitat de l’economia solidària és social i ecològicament responsable. Per tant, si en paral·lel a un increment d’oferta de productes i serveis es dóna un increment d’explicitació de les característiques de les empreses de l’economia social i solidària en el sentit de mostrar que els productes i serveis responen a uns criteris ètics clars, l’assemblatge fa que es construeixi mercat social. I això es reforça amb l’existència del balanç social, és a dir, no només pel fet de ser cooperatives partim d’una base que ens permet afirmar que aquest tipus d’empreses és millor en termes democràtics sinó que també ens permet ser millors en relació amb el nostre compromís amb la comunitat.

La Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya (FCTC )tenia un acord amb la diputació de Barcelona que impulsava el programa cultura emprenedora a l’escola que fomentava aquest àmbit. L’ajuntament hi apostarà?

Em sembla prioritària la presència de l’economia cooperativa en l’ensenyament. Per tant, valorem molt positivament l’existència d’aquest programa impulsat des de la federació de cooperatives. Cal dir que tenim planejat des de l’ajuntament una iniciativa semblant que es faria a les escoles municipals.

Impulsat també per la FCTC, existeix el programa, municipi cooperatiu, del que al no en forma part Barcelona

Aquesta iniciativa ha nascut de la FCTC, Barcelona encara no en formava part. Però es vol impulsar un compromís com a ciutat i com a govern en relació amb l’economia social i solidària. En aquest sentit tenim la intenció de fer arribar a les diferents federacions de cooperatives, als diferents àmbits organitzats en aquest àmbit del qual hem parlat abans, una proposta de col·laboració en el sentit de fer evident el compromís de la ciutat en relació amb l’impuls de l’economia social i solidària.

El comissionat recorda la tradició i força del cooperativisme a Barcelona FOTO SÀNDRA LÀZARO

El comissionat recorda la tradició i força del cooperativisme a Barcelona FOTO SÀNDRA LÀZARO

Permeti’m, seria una proposta nova o una adhesió pura i simple al projecte de municipi cooperatiu?

Seria una proposta nova, tot i que inspirada en l’experiència posada en marxa per la Federació de Cooperatives de Treball, però que la volem ampliar en el sentit d’àmbit d’intervenció i també fent que, més enllà d’una declaració, que és el risc que hi ha a vegades quan se signen propostes d’aquest tipus, esdevingui un compromís operatiu molt més potent.

En la planificació del seu comissionat, hi ha actuacions a curt termini, que vagin més enllà de propostes en l’àmbit genèric?

Sí que en tenim, jo destacaria que estem organitzant la Trobada Internacional d’Economia Social i solidària i municipalisme. Es farà els dies 22 i 23 d’octubre just uns dies abans de la Fira d’Economia Solidària. La coincidència és volguda. En aquesta trobada internacional, hi ha dos grans objectius. El primer és fer conèixer i fer visibles experiències d’èxit en altres països respecte a l’economia social. En aquest sentit tindrem aquí experiències del Quebec, França i Itàlia. L’altre gram objectiu és promoure la creació d’una xarxa de municipis catalans explícitament compromesos amb l’impuls de l’economia social i solidària.

 

En el curt termini teniu també altres accions en el camp de la difusió del model d’economia solidària?

Efectivament tenim en marxa el desplegament d’un conjunt d’accions formatives i d’acompanyament que es desenvoluparan sota els criteris del comissionat i que executarà Barcelona Activa, fonamentalment, orientades a l’impuls de creació d’ocupació.

L’Ajuntament té en marxa serveis a la ciutadania que es gestionen des d’empreses de l’economia social i solidària. Hi ha voluntat de mantenir aquesta situació, es pensa canviar en algun sentit?

Barcelona té des de fa un temps el servei d’assistència domiciliària que gestionen una cooperativa i una associació. En aquest sentit pensem que hi pot haver un sector d’economia social que no estigui directament en mans de les administracions, perquè es pot dir que hi ha un sector públic social (l’economia social i solidària) que es correspon amb iniciatives de tipus econòmic nascudes des de l’autoorganització per atendre necessitats.

Per tant, és compatible municipalització i economia social i solidària?

És perfectament raonable parlar de municipalització quan es tracta de mantenir la titularitat pública d’un servei i cessió amb una sèrie de condicions, pel que fa a la qualitat del servei, i amb una verificació d’aquesta qualitat per part de l’administració, amb també la possibilitat de limitació del lucre i que aquesta prestació de serveis pugui ser participada pels usuaris. El model d’empresa social obre aquesta possibilitat. Dit en altres paraules estaríem creant mecanismes de cogestió de serveis de titularitat pública.