Laura Pelay : «No podem permetre que la digitalització es converteixi en sinònim de precarització»

Per a la dirigent de la UGT de Catalunya la gran bretxa digital que hi ha al país i a Espanya fan difícil adaptar-se a la nova revolució que s'acosta

Tomeu Ferrer
 
 
 

Laura Pelay, durant la presentació de l'estudi

Laura Pelay, en una roda de premsa a la seu del sindicat

La vicesecretària general de la UGT de Catalunya considera que la digitalització i la indústria 4.0 són al mateix temps amenaces i oportunitats que cal afrontar. En aquest sentit els sindicats s’han d’adaptar a la nova realitat incorporant clàusules i mecanismes que permetin mantenir relacions laborals sòlides i estables també en la nova realitat.

Quines són les amenaces que implica la dita indústria 4,0?

Bé, jo crec que com a tot canvi, ara parlem d’amenaces, però el que hem de situar són les oportunitats que se’ns posen davant. És veritat que hi haurà destrucció de llocs de treball, però també és cert que hi haurà creació de llocs de treball alternatius. En aquest sentit hem de detectar els paràmetres que ens impedeixen crear aquests llocs de treball. Aquí tenim una gran bretxa digital, tant territorial com generacional. Tenim problemes amb l’energia, les infraestructures, tenim també un problema global de competitivitat.

Com s’han d’afrontar aquests problemes?

Hem d’afrontar la falta de competitivitat, hem d’afrontar també el problema de la qualificació dels treballadors i treballadores, per així poder assumir un canvi que vindrà sí o s, amb les màximes garanties per als treballadors i les treballadores.

I el sindicat què pot fer en aquesta situació, davant la indústria 4.0?

Penso que també és una oportunitat pels sindicats. Ho hem d’aprofitar per organitzar-nos d’una altra manera. El que no podem permetre és que la digitalització es converteixi en sinònim de dilució de les relacions laborals i de precarietat. És en aquest sentit que entenem que qualsevol relació laboral que hi hagi en el futur ha de tenir encaix en la legislació laboral, en l’estatut dels treballadors o en el dels autònoms.

Per tant, no accepteu el paradigma de les dites noves economies, que parlen sobretot de flexibilitat?

El sindicat afronta aquest repte d’una manera clara i nítida que no signifiqui fer una aposta per la precarietat. Per això haurem d’incorporar clàusules a la negociació col·lectiva, al futur Acord Interprofessional de Catalunya (AIC) i veure com aconseguir afrontar el repte de la indústria 4.0 amb unes relacions laborals sòlides i de futur.