L’augment del salari mínim posa en dificultats els centres de Treball que ocupen persones amb discapacitat intel·lectual

Els CET que donen feina a col·lectius amb gran dificultat d'inserció temen pel seu futur si les subvencions no cobreixen la pujada de l'SMI decidida a darrera hora

Tomeu Ferrer
 
 
 
El Centre Sant Tomàs ha cridat l'atenció sobfre els efectes de l'augment de l'SMI

El Centre Sant Tomàs ha cridat l’atenció sobfre els efectes de l’augment de l’SMI

L’augment del 8% del Salar Mínim Interprofessional, que ara està situat en 707 euros amenaça la viabilitat de molts centres de treball que ocupen persones amb discapacitat intel·lectual, segons denuncia l’associació Sant Tomàs, amb seu a Vic. Aquesta circumstància és extensible a un total de 300 entitats agrupades a Dincat Federació i que en conjunt representen els interessos de 30.00 persones amb discapacitat intel·lectual. La circumstància es especialment crítica per a AEES Dincat, organització patronal del sector de la discapacitat intel·lectual, que agrupa més de 200 entitats sense afany de lucre que ocupen 7.000 treballadors amb discapacitat.

L’atur entre les persones amb especials dificultats com la discapacitat arriba al 70%. Per pal·liar aquesta situació es van crear fa anys els Centres de Treball Especial (CET). Per facilitar el seu funcionament aquests centres reben una subvenció equivalent al 50% de l’SMI. Cal dir que els CET que ocupen persones amb discapacitat intel·lectual paguen als seus empleats almenys l’SMI.

Les subvencions que atorga l’Administració central i que a Catalunya gestiona la Generalitat, es van comptar a partir del salari mínim anterior a la pujada, que era de 655,20 euros. Això fa que els comptes no surtin a bona part de les entitats que donen feina a persones amb problemes especials, siguin físics o intel·lectuals.

Josep Vidal, Director general d’Economia Social, el Tercer Sector, les Cooperatives i l’Autoempresa, explica al Diari del Treball: “quan el Govern central va decidir apujar l’SMI no ens va dir res a la Generalitat. Som conscients que l’increment de sou pot afectar les entitats. Per això hem fet una consulta al Ministeri per veure si assumirà l’augment del salari mínim en la partida ja assignada”. Segons aquest directiu els imputs que arriben de l’Administració central són positius, però si finalment no es compensés l’increment, la Generalitat prepararia una actuació alternativa.

De fet, com la subvenció equival a la meitat del salari mínim, l’increment del 8% faria que sobre els centres recaigués un sobrecost del 4%. Segons l’entitat Sant Tomàs, la pujada a assumir directament seria de 3,5 milions, la meitat dels 7 milions que suposa la pujada del salari oficial.

Subvencions finalistes

Els diners de la subvenció dels CET procedien, fins que la crisi va causar més estralls, de les transferències que l’Estat feia a la Generalitat en el que ara es coneix com a eix 3. Les retallades van fer que els fons de l’Administració central minvessin un 55% l’any 2011. Els diners que han arribat als CET catalans han passat de 55 milions d’euros el 2011 a 33 milions d’euros el 2016. Això obliga la Generalitat a complementar les dotacions amb fons propis. L’últim any això va suposar que el Govern català aportés l’any passat 35 milions que se sumen a la part procedent de la transferència finalista, que van ser 33 milions .

Segons el repartiment fruit de la conferència sectorial de treball, Catalunya va rebre el 2016 poc més de 60 milions d’euros destinats a les diferents polítiques actives d’ocupació. L’any anterior la dotació procedent de la conferència va ser de 73 milions que, segons la nota oficial de la Generalitat es van dedicar a “a polítiques actives d’ocupació destinades a persones amb discapacitat”.

La diferència entre els 34 i els 60 milions que han arribat a Catalunya s’ha dedicat a altres capítols de les polítiques d’ocupació, segons Josep Vidal. En especial a la promoció laboral de persones de més de 45 anys, segons ha declarat.

Julio Martínez, president de la Federació de Centres Especials de Treball (Fecetc) és dur quan afirma sense tallar-se un pèl que “hem preguntat a la Generalitat on van els més de 30 milions de l’eix 3 i que no arriben als CET i no n’hem tret l’aigua clara”.

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*