L’augment del Salari Mínim Interprofessional tensa les relacions laborals als centres especials de treball (CET)

Els sindicats CCOO i UGT denuncien que algunes empreses eliminen complements i incrementen jornades laborals als treballadors discapacitat per compensar la pujada salarial

Tomeu Ferrer
 
 
 
Treballadors de la cooperativa TEB es van concentrar el 31 de gener per demanar col·laboració a les administracions foto: TEB

Treballadors de la cooperativa TEB es van concentrar el 31 de gener per demanar col·laboració a les administracions foto: TEB

La pujada del Salari Mínim Interprofessional (SMI) a 900 euros amenaça d’afectar durament  les empreses que ocupen persones amb discapacitat i també els seus treballadors. Els sindicats aquest els ocupadors d’incrementar les jornades laborals i incomplir els convenis per compensar l’augment salarial. La patronal Fecetc ho nega i diu que només ha absorbit un complement previst en l’acord.

L’increment nominal afecta els Centres Especials de Treball (CET), que ocupen persones amb discapacitats físiques o psíquiques. Això ha fet que les patronals hagin demanat les administracions que compensin les diferències. Però això ha rebut respostes bàsicament insuficients tant pel Departament de Treball com del ministeri corresponent.

Els sindicats CCOO i UGT, representatius al sector han fet un manifest en el qual fan denúncies contundents sobre l’aplicació de la pujada de salari per part de les empreses (CET, cooperatives i altres figures associatives).

És un fet que l’augment de l’SMI no ha estat acompanyat amb un increment de les dotacions que han de permetre que les empreses que donen feina a persones discapacitades puguin assumir l’increment de costos, ni amb les aportacions directes ni amb un augment dels preus públics que moltes administracions paguen per exemple als CET pels serveis que tenen contractats, afirmen els sindicats en un comunicat.

CCOO i UGT afirmen que seguint la literalitat de l’augment salarial, totes les treballadores i els treballadors de centres especials haurien de cobrar almenys 900 euros en 14 pagues. Però, vistos els fulls de salari els han arribat queixes dels treballadors.

Carlos Moreno, responsable àmbit Discapacitat FesP-UGT de Catalunya explica: “ens han arribat queixes segons les quals les empreses estan absorbint complements que tenien els treballadors de manera que no han d’apujar salaris”. Entre els complements que s’absorbeixen, Moreno esmenta plusos de nocturnitat o de festivitat. El dirigent afirma que les mesures afecten tant les empreses vinculades amb la patronal Dincat, que agrupa bàsicament entitats que donen feina a persones amb discapacitat psíquica, com a la patronal Fecetc, que agrupa entitats que donen feina a empreses amb discapacitat física.

La patronal puntualitza

Miquel Vidal, gerent de la patronal Fecetc, puntualitza les denúncies sindicals. Segons explica, només algunes entitats vinculades amb la seva organització han absorbit un plus, concretament el d’activitat i aquesta possibilitat estava contemplada en el conveni col·lectiu firmat amb la part social. La resta de complements denunciats pels sindicats no han estat tocats, segons afirma. En tot cas, Vidal és taxatiu i explica que “si hi ha casos en què alguna empresa o centre aplica mesures que no contempla l’acord, ho poden denunciar a Magistratura de Treball”.

Carles Abelló, responsable de Premsa de la Federació d’Educació de CCOO de Catalunya denuncia que s’han donat casos d’empreses que han aplicat l’increment de salari mínim però a canvi han augmentat el nombre d’hores de treball que havien de fer els treballadors “això no és una pujada”, assegura. També denúncia que hi ha empreses que presenten acords que suposarien rebaixar a la pràctica els salaris  i ho fan “amb l’amenaça d’acomiadaments, EREs o el tancament complet de centres. També forçant acords que presenten als representants dels treballadors ja preparats per signar (i si no accepten doncs van treballador per treballador per aconseguir que signin)”.

El dirigent de CCOO afirma que aquest tipus de pressions no haurien de fer-se a persones febles i amb molt poca capacitat de defensa com són les que tenen discapacitats. Tant el representant de CCOO com el d’UGT esmenten el grup Sifu, amb planta a l’Hospitalet de Llobregat, com un dels que hauria fet moviments com els denunciats.

El representant de la Fecetc puntualitza, sense entrar en si la denúncia és certa o no, que “Sifu no forma part de les patronals del sector i té conveni propi”.

Imprevisió de les administracions

Sigui com sigui el problema de fons és la imprevisió de les administracions, bàsicament la central perquè no han dotat de fons una mesura com l’augment de l’SMI. En aquest sentit, la cooperativa TEB ha elaborat un manifest on es fixen les reivindicacions d’entitats on treballen persones amb alguna discapacitat.

Com Diari del Treball ha publicat, el departament de Treball ha avançat que destinarà 7,5 milions addicionals per als Centres Especials de Treball (CET). El ministeri de Treball també ha dit que incrementarà fins a 100 milions la partida per pagar salaris dels CET. Però, aquest augment s’haurà de repartir en el conjunt de l’Estat en una conferència sectorial.

Si es pensa que Catalunya podria rebre aproximadament el que és el seu pes en l’economia estatal rebria a molt estirar 20 milions de l’Estat, que sumats als 7,5 milions sumarien 27,5 milions, una quantitat insuficient perquè les patronals catalanes dels CET estimen que l’augment de l’SMI implica un encariment de les nòmines de 70 milions en conjunt, segons constaten patronals i sindicats consultats.

 

 

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*