L’alt comissionat contra la pobresa infantil adverteix sobre l’augment ‘alarmant’ de precarietat entre els treballadors

Pau Marí-Klose, alt comissionat per a la lluita contra la pobresa infantil, argumenta en la presentació del Llibre Blanc del Futur dels Treballs que la «pobresa laboral ja no és cosa de la població marginal»

Monica Martin
 
 
 
acció contra la pobresa energètica a Barcelona, Foto: Enric Català

acció contra la pobresa energètica a Barcelona, Foto: Enric Català

Treballadors amb contractes precaris, llars amb una baixa densitat d’ocupació o llars tradicionals on treballa només un membre. Aquests són alguns dels factors que contribueixen a l’augment de la pobresa laboral, segons ha explicat Pau Marí-Klose, alt comissionat per a la lluita contra la pobresa infantil, en la presentació aquest dimecres del Llibre Blanc del Futur dels Treballs (Barcelona Activa) .

En la seva elaboració han col·laborat acadèmics i polítics que des de l’àmbit social, econòmic i jurídic, donen un repàs a l’evolució i transformació del mercat de treball actual i les seves conseqüències en el pla local. Posen el focus en l’administració pública, que «és qui ha de garantir la democratització d’una economia que no deixi enrere a ningú», ha destacat Sara Berbel, gerent de política econòmica i desenvolupament local de l’Ajuntament de Barcelona. Algunes d’elles, com la desigualtat de rendes primàries, la bretxa de gènere i l’impacte de la intel·ligència artificial en el mercat de treball ja són tangibles i «comencen a produir efectes», apunta Sara de la Rica, catedràtica d’economia de la Universitat del País Basc, i afegeix en relació a aquesta última que «com més complementaris siguem per a les màquines, millor ens anirà en el futur».

Marí-Klose ha advertit sobre l’augment «alarmant» de la desigualtat de rendes primàries, és a dir, la que genera el mercat per ell mateix. L’alt comissionat ha apuntat que els Estats han de dur a terme «un esforç redistributiu més gran per mantenir a ratlla aquesta desigualtat» i ha sostingut que una de les conseqüències d’aquesta desigualtat és l’augment de la pobresa laboral, que ja no és cosa de la població marginal, ara ataca el cor de la població treballadora». En aquest context, l’alt comissionat ha afegit que la pobresa s’estén a «llars amb feina en què no es treballa totes les hores potencials, bé perquè es treballa a temps parcial o amb contractes d’obra i servei». Aquest tipus d’ocupació -en auge als països desenvolupats deriva en protecció social atípica: «la dualitat del mercat de treball deriva en la dualitat de la protecció social, que aboca al més desprotegit a la pobresa i la vulnerabilitat».

Entre les principals conclusions de la publicació figura promoure un marc legal que «clarifiqui amb urgència els estatus de persona treballadora, ocupada d’una empresa i treballadora per compte d’altri». A més de plantejar «noves vies» que garanteixin als treballadors que «tenen difícil acumular temps de treball cotitzat» accedir a prestacions de jubilació dignes.

Entre les mesures que ja s’estan implantant a Barcelona, ​​ha explicat Sara Berbel, es troben protocols que exigeixen a les empreses oferir sous superiors a 1.000 euros i contractes superiors a sis mesos. A més de concedir subvencions públiques únicament a companyies que contractin un any mínim amb un sou que no pot ser inferior a 1.000 euros. L’objectiu: allunyar-se de la quantitat d’ocupació creada per centrar-se en la qualitat de la feina que es produeix.

Aquesta informació ha estat publicada a Eldiario.es

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*