La vaga d’Endesa afecta el 80% de la plantilla que reclama augments salarials i mantenir els drets adquirits per treballadors i jubilats

Els treballadors de l'empresa hereva de la Canadenca es mobilitzen cent anys després per recuperar el conveni col·lectiu i reclamant un canvi de política empresarial que primi la inversió en talent i en millora de les xarxes

Tomeu Ferrer
 
 
 
Els treballadors critiquen la gestió els equips directius d'Endesa : foto Tomeu Ferrer

Els treballadors critiquen la gestió els equips directius d’Endesa : foto Tomeu Ferrer

Cent anys després de la vaga de la Canadenca, que va aconseguir les vuit hores de treball, l’empresa hereva de l’elèctrica viu el 2019 una jornada de vaga que trenca la tradicional pau social que havia tingut fins ara. El seguiment de la vaga convocada per CCOO, UGT FICA i el Sindicato Independiente de la Energia (SIE)  se situa a Catalunya en el 80%, amb un xic més d’incidència als centres territorials que a la seu central de Barcelona, segons fonts sindicals. Des de les 7 del matí un nombrós grup d’operaris de l’elèctrica s’ha concentrat a la porta de l’històric edifici del carrer de Nàpols des d’on ha sortit una manifestació amb centenars d’operaris cap a la plaça de Sant Jaume.

La vaga és d’àmbit estatal, i a primeres hores del matí no hi havia informacions concretes del seguiment fora de Catalunya, tot i que apuntaven a un èxit de la convocatòria. Molts treballadors, també de Catalunya, s’han desplaçat  a Madrid, on se celebra la Junta General d’Accionistes per fer arribar a la propietat els motius del descontentament laboral. El conclave d’accionistes haurà d’escoltar les raons dels treballadors que en posseir també accions tenen dret a intervenir.

Què passa a Endesa?

L’origen immediat de les protestes és la negociació del conveni col·lectiu. El desembre de 2018 va acabar la vigència de l’acord anterior. Com no es va renovar, tot el contingut ha decaigut, ha perdut validesa tant pel que fa a efectes econòmics com pels socials. Així, doncs, des de principis de 2019 les relacions laborals de la principal empresa energètica del país es regeixen pel principi de la contractualització, que en paraules de Ricard Serrano, delegat de CCOO: “no se sap què vol dir”. En tot cas seria una solució intermèdia entre aconseguir un nou acord o regir-se simplement per les normes fixades per l’Estatut dels Treballadors.

Contra el que podria pensar-se, el conveni ha estat denunciat per l’empresa. En els tres mesos de negociació del nou acord, la companyia només  s’ha assegut a la taula quan ha estat instada des de l’Administració, però, afirmen els sindicats, no ha fet propostes constructives.

Les posicions del comitè d’empresa intenten aconseguir una millora salarial en la línia del pactat en l’acord estatal entre empreses i sindicats, amb pujades de l’ordre del 3% anual. També reclamen els treballadors l’equiparació salarial dels últims operaris que han entrat a la companyia, que tenen, segons expliquen, un salari un 14% inferior al de la resta de treballadors.

Declaracions de Ricard Serrano, delegat de CCOO a Endesa foto: Tomeu Ferrer

Declaracions de Ricard Serrano, delegat de CCOO a Endesa foto: Tomeu Ferrer

Un altre element que explica la mobilització massiva dels treballadors és la intenció de l’empresa d’eliminar la tarifa elèctrica regulada per als jubilats i personal passiu, equivalent al subministrament elèctric sense cost. La companyia, recolzant-se en una sentència judicial, pretén suprimir aquest benefici a partir de juny vinent. Això afectaria unes 27.000 persones. Els treballadors s’oposen perquè afirmen que no es tracta de cap privilegi, sinó de millores aconseguides a canvi de renúncies salarials obtingudes en anteriors convenis. “A més, l’empresa no diu que la tarifa regulada per als companys jubilats i també per als treballadors en actiu, es declara a Hisenda, es paguen, doncs impostos per això, perquè es considera salari en espècie”, afirma Serrano.

En tot cas, els sindicats no pensen vincular la negociació del conveni amb la recuperació del dret a la tarifa regulada de tot el col·lectiu de passius de l’empresa. Perquè una cosa i altra entenen que són assumptes diferents.

A més dels increments salarials, els treballadors s’oposen a la política seguida per Enel, l’accionista majoritari del grup, controlat per l’estat italià. Aquesta estratègia implica:

    • El desmantellament i descapitalització de la companyia
    • L’absència d’un projecte global de futur que permeti la viabilitat i estabilitat de l’empresa i que suposi estabilitat en l’ocupació.
    • La supressió els beneficis socials dels treballadors.
    • L’absència d’un pla de reindustrialització per a les comarques afectades pels anunciats tancaments de centrals a causa de la transició energètica.

La descapitalització seria fruit de la política seguida per la direcció en el sentit de repartir, fins aquest darrer exercici, el 100% dels beneficis en dividends. Cal recordar que els beneficis d’Endesa van arribar fins a  1.800 milions. De cara a 2019 sembla que un 20% dels guanys es destinarien a diversificar en energies renovables, però, en opinió de CCOO, no es dedica gairebé res al manteniment de les xarxes, cosa que provoca problemes en les empreses subcontractades per tenir-ne cura.

L’absència d’un projecte clar de futur es nota en què, per primer cop en molts anys, Endesa no és capaç de retenir el personal més valuós, perquè els seus salaris són inferiors als de la resta de les empreses del sector. Això se supleix amb més pressió sobre els treballadors que, per exemple, han d’assumir entre 2 el que abans feien 4 operaris.

La inexistència de plans de futur que contemplin els efectes de la transició energètica té també, efectes negatius pels territoris afectats i també per la plantilla, diuen els sindicats.

Endesa té actualment a tot l’Estat uns 8.000 treballadors. Quan va ser adquirida per Enel en tenia 18.000, i en converses amb sindicats l’objectiu de la companyia en relació amb el seu personal directe és de 6.000 treballadors.

 

 

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*