La sortida de la crisi eixampla la bretxa social a Catalunya i dóna pas a una ‘societat fracturada’

Comissions Obreres afirma que amb la pretesa recuperació econòmica el risc de pobresa augmenta fins a afectar gairebé el 24% de la població

Tomeu Ferrer
 
 
 
Llorenç Serrano, Javier Pacheco i Dolors Llobet en la presentació de l'informe sobre la bretxa social a Catalunya foto Tomeu Ferrer

Llorenç Serrano, Javier Pacheco i Dolors Llobet en la presentació de l’informe sobre la bretxa social a Catalunya foto Tomeu Ferrer

Un 23,8% de la població catalana està en perill decaure en la pobresa o en l’exclusió social i aquest percentatge creix tot i la sortida nominal de la crisi, segons CCOO.

Que els ciutadans i ciutadanes de Catalunya van veure eixamplada la bretxa social entre rics i pobres a conseqüència de la crisi és cosa sabuda. El que no se sap tant és que l’amplada de la rasa no deixa d’engrandir-se amb la dita recuperació econòmica. Aquesta és la conclusió que es pot extreure de l’allau de dades aportades per CCOO en el seu estudi sobre l’evolució de les desigualtats socials a Catalunya.

L’estudi va ser presentat per Llorenç Serrano, Responsable Centre Estudis i Recerca Sindicals -CERES-, de CCOO; Dolors Llobet, responsable de coordinació i estudis de la direcció de CCOO, i Javier Pacheco, secretari general del sindicat.

Factors clau

Grosso modo el sindicat considera que els factors determinants del deteriorament social a Catalunya són el menor pes de la despesa social respecte a l’economia, les rebaixes fiscals que s’han aplicat a la renda i la riquesa, la precarització del mercat laboral i el retorcés del pes dels salaris en la distribució de la renda.

Evolució de la taxa de risc de pobresa o exclusió social (Taxa AROPE)

Evolució de la taxa de risc de pobresa o exclusió social (Taxa AROPE)

Com a conseqüència de les polítiques aplicades durant la crisi i en la sortida de la crisi, el panorama social a Catalunya dóna mostres de greu deteriorament. Una mostra significativa és el creixement de la pobresa, que el 2016 afectava un 22,5% de la població catalana, un any més tard està situada en el 23,8%. El 2008, a l’inici de la crisi aquesta taxa era del 19,9%, quatre punts inferior a l’actual. Aquest indicador ha augmentat de manera més intensa a Catalunya que a la majoria dels països de la Unió Europea, on un cop finalitzada la crisi ha baixat.  L’índex AROPE (At Risk Of Poverty and/or Exclusion), que compren tres indicadors, dels quals si només se’n compleix un, es considera que els afectats estan en risc de pobresa. Una és si les llars estan sota el llindar de la pobresa, situat en el 60% de la mitjana de renda nacional comptada en unitats de consum. Un segon element és si una unitat familiar pateix privació material severa i la tercera és si una família pateix una baixa intensitat laboral, equivalent a menys de 7 mesos de feina a l’any.

Evolució de la capacitat adquisitv a de la renda familiar

Evolució de la capacitat adquisitiva de la renda familiar

Treballadors pobres

Un altre element és el percentatge de treballadors i treballadors que malgrat tenir feina són pobres, el que es diu la pobresa laboral. Actualment això afecta el 12,2% dels ocupats a Catalunya. El 2008 era el 8,6%. Aquesta situació es reparteix de manera irregular, entre els homes és l’11,2% i entre les dones el 12,6%.

Un element clau per mesurar el perquè de l’eixamplament de la bretxa social és la despesa en protecció social que sobre el Producte Interior Brut (PIB), es fa en els diferents territoris. Així, a la UE aquest indicador està en el 28,6%, tres punts més alt que el 2008. A Espanya la xifra era del 24,3% el 2016, mentre que a Catalunya era del 21,6%, 7 punts menys que a la mitjana de la UE. Cal dir que actualment tant a Espanya com a Catalunya la despesa social ha pujat respecte a 2008.

L’estudi es fixa dos paràmetres clau de la despesa social. La que es va en educació i la que es fa en salut. En el primer cas, Catalunya hi destina el 3,6%, mentre que Espanya puja al 4% i la mitjana europea s’enfila fins al 4,7%. El 2008 a Catalunya es gastava el 3,9%, a Espanya el 4,2% i la UE un 4,9%.

En sanitat, la despesa en dades de Catsalut va ser el 2015 de 5,4 punts del PIB, quan la de la UE va ser de 6,65 punts.

A més, en l’informe es destaca que només un terç del qual es recapta amb impostos grava el capital, amb figures com la renda i el patrimoni, de manera que cada cop els que paguen la despesa pública són els salaris i els impostos indirectes.

Un altre aspecte preocupant és la pèrdua de pes de les remuneracions salarials, dels salaris, en la renda del país. Així, si el 2008 representaven el 52,1% ara, la part del pastís dels salaris ha baixat a Catalunya al 48,4%, una tendència semblant passa a Espanya, però més accentuada, ja que ha passat de representat el 50,1% el 2008 al 46,9% el 3017 amb tendència a caure.

Vista la tendència a ampliar la rasa social, la diferència entre els que més tenen i els que menys tenen, Javier Pacheco, va enumerar les propostes del sindicat per redreçar la situació.

Societat fracturada

“El que acabem de mostrar és la radiografia d’una societat fracturada”, ha dit el secretari general de CCOO. En aquest sentit ha explicat que per canviar el rumb de la situació cal aplicar una sèrie de mesures entre les quals va destacar: tornar a recuperar l’equilibri en la negociació col·lectiva per aturar el “transvasament de rendes del treball cap a la butxaca dels qui posseeixen rendes del capital·. Per això va advocar per canvis legislatius que revertissin els aspectes més negatius de la reforma laboral, com considerar el conveni sectorial com el de referència, retornar a l’ultractivitat dels acords col·lectius i aplicar mesures de control horari per evitar la proliferació d’hores extres que no es paguen.

Pacheco va advertir el govern central, del PSOE, que no intenti aigualir els acords als quals ha arribat amb els interlocutors socials  per mor de negociar pactes amb grups polítics, com el PDCAT. “No seria presentable – va aclarir- que el PDCAT intentés, via esmenes, rebaixar pactes als quants s’ha arribat amb sindicats i patronals, no podria entendre’s que jugués a aplicar polítiques socials més negatives que les que han acceptat les organitzacions empresarials a Espanya i a Catalunya”, va advertir.

Factor de sostenibilitat

El líder de CCOO de Catalunya va posar molt èmfasi en el debat del futur de les pensions. Va remarcar la necessitat que de la reforma de la normativa desaparegui el dit factor de sostenibilitat que, en la seva opinió faria caure les pensions un 20% entre ara i el 2030. Durant el temps en què aquest aparat ha estat vigent, les pensions han perdut un 9%, va dir.

Un primer pas en la línia de reequilibrar la situació cap als més desafavorits seria l’aprovació dels pressupostos tant a l’Estat com a Catalunya, aprofitant la majoria que es va donar per aplicar la moció de censura que va descavalcar el PP del Govern d’Espanya. “Hi ha una majoria suficient a Catalunya igual com a Espanya per canviar política d’austeritat per la de la política social. La crisi s’ha revertit injustament i també ho ha estat sent la sortida de la crisi”.

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*