La robòtica avança en l’agricultura i anuncia la fi dels pesticides per acabar amb les males herbes

La creixent presència de robots fent diverses tasques al camp i als jardins augura canvis cada cop més determinants en el món i la pagesia. No és una presència nova perquè ja fa alguns anys que s'estan desenvolupant experiències en aquest àmbit però cada cop el salt qualitatiu és més significatiu. Algunes de les innovacions que s'estan fent estan creant una gran preocupació en les empreses químiques pel possible descens de la utilització d'herbicides en els cultius.

Francesc Ràfols
 
 

Un robot per gestionar les 24 hores del dia set dies a la setmana els cultius. Foto: Farmbot, llicència CC

Acabar amb les males herbes als camps de cultiu i a la jardineria sense haver d’utilitzar productes químics perquè aquesta tasca la facin robots és un fet que comença a ser una realitat. Això, però, està preocupant la indústria química que tem perdre una quota de mercat i està estudiant com intervenir. La robotització a l’agricultura no és un fet nou, ve de lluny, però els avenços cada cop són més determinants per produir canvis significatius en el sector. Un d’ells serà en l’ocupació. Els experts prediuen que farà falta menys mà d’obra però molt més professionalitzada.

Una de les darreres innovacions que hi ha hagut l’ha aportat el tecnòleg Enrique Dans, que en un apunt al seu blog parla de «l’aparició de robots relativament senzills capaços de recórrer les zones de cultiu, localitzar males herbes mitjançant algorismes de visió assistida per ordinador, i administrar aquests herbicides de manera localitzada, exclusivament sobre la planta que es pretén eliminar, en lloc de fer-ho de manera extensiva i indiscriminada, amb el consegüent estalvi de costos i alleujament en les conseqüències ecològiques d’aquest ús massiu de productes químics.».

Sobre aquestes experiències, l’Agència Reuters explicava fa poc que en un camp de remolatxa sucrera a Suïssa, «un robot alimentat amb energia solar que sembla una taula sobre rodes escaneja les fileres de cultius amb la seva càmera, identifica males herbes i les mata amb dolls de líquid blau dels seus tentacles mecànics. Sotmès a proves finals abans que el líquid sigui reemplaçat per herbicida, el robot suís és un de la nova generació d’herbicides que els inversors diuen podria interrompre la indústria de pesticides i llavors de 100.000 milions de dòlars en reduir la necessitat d’herbicides universals i els cultius genèticament modificats que tolerar-los.» La crònica de l’agència britànica continua dient que «dominada per companyies com Bayer, DowDuPont, BASF i Syngenta, la indústria s’està preparant per a l’impacte de la tecnologia agrícola digital i algunes empreses ja estan adaptant els seus models de negocis. Les apostes són altes. Les vendes d’herbicides valen 26.000 milions de dòlars l’any i representen el 46% dels ingressos totals per pesticides».

Avantatges i desavantatges

El debat sobre els efectes de la robotització al camp ja fa temps que és sobre la taula. El portal lahuertadigital.es publicava fa un parell d’anys un article resumint avantatges i desavantatges. En el primer cas destacava «l’augment de la productivitat agrícola i una menor mà d’obra, però més professionalitzada.». Sobre això, la publicació recorda que «estem parlant de robots, components electrònics i engranatges, que necessiten un manteniment i una posada a punt. I per solucionar-ho hi ha dos camins: nous llocs de treball encaminats a donar aquest suport al pagès; o que aquests estiguin més professionalitzats, havent d’aprendre a reparar i manar al robot a través del seu programari.» La robòtica també permetrà automatitzar l’explotació i estalvi en alguns tractaments, ja que alguns dels aparells «han estat dissenyats per analitzar possibles necessitats nutricionals, hídriques o malalties en els cultius, de forma precisa».

Més que de desavantatges  és més correcta parlar de factors d’alerta. En primer lloc, hi ha una menor dependència del factor humà que, tot i ser també un element favorable, ben analitzat, apunta la revista, «és una arma de doble fil. Si substituïm molts llocs de treball del sector agrícola a peu de camp, el mitjà rural tendirà a desaparèixer. Es perdran població rural que ajuda a gestionar l’entorn de manera sostenible.» Tampoc és que sigui exactament un desavantatge però la robotització del camp obligarà a implementar mesures de seguretat, «ja que cal no oblidar que estem treballant amb màquines, i encara que estan molt afinades i posseeixen mecanismes d’alerta per parar en cas d’accident, les explotacions agrícoles hauran d’augmentar els seus nivells de seguretat per evitar possibles lesions als pagesos i encara més quan es treballi en hivernacles.» Una altra circumstància a tenir  en compte és «el canvi de paradigma que suposa el fet de passar d’obtenir els aliments com a productes naturals que s’obtenen a partir de sòl, aigua i el treball de l’agricultor, a ser produïts per éssers inerts. El que pot portar a xocs socials: dues agricultures totalment enfrontades, l’ecològica-tradicional i la robotitzada». Finalment també tenir present que la tecnologia falla. Per molt que es parli de precisió i eficiència, «no hem d’oblidar que hi ha errors i avaries. Arribat el cas, solament l’agricultor amb experiència podrà fer front al treball de camp, ja que ho ha estat fent durant tota la vida.»

La robòtica a l’hort de casa

El novembre de l’any passat, La Vanguardia publicava un reportatge sobre aquesta qüestió en el qual explicava com un grup d’acadèmics experts en agricultura del Regne Unit apuntaven que en tan sols tres anys podria haver-hi al mercat petits robots que podrien contribuir a reduir l’abús de pesticides i el desaprofitament d’aliments. Una de les experiències més seguides és la que ha impulsat l’empresa californiana Farmbot, que elabora hardware en codi lliure amb el qual el robot analitza una parcel·la per determinar on plantar i com gestionar el cultiu i fins i tot combinar producció diferent. La intenció de la companyia és que aquests robots planten, recullin i facin totes les tasques necessàries perquè la plantació funcioni autònomament. Tot el sistema funciona amb energia solar.

En el citat reportatge de La Vanguardia s’assenyala que l’índex d’ineficiència dels pesticides que s’aboquen als camps és d’entre el 95 i el 99% perquè actualment s’aboquen per tot el camp i, en canvi, els robots que treballen només ruixarien les plantes que ho necessitessin. Així i tot hi ha experiències amb els quals es podria fins i tot prescindir d’aquest tipus de productes. Cal no oblidar que amb la pràctica actual de reg generalitzar, el que ha passat és que les plantes i les males herbes hagin desenvolupat resistència als pesticides i obliga a augmentar la dosi.

La pol·linització

El mateix Enrique Dans, en un altre article, es referia a un altre dels usos de la robòtica en l’agricultura, que és la pol·linització. Apunta aquest expert en noves tecnologies que això ho facilita el fet que actualment «alguns pol·linitzadors naturals com les abelles sofreixen creixents dificultats a causa de l’anomenat col·lapse de colònies». Es fa ressò de diverses experiències que hi ha a diferents punts del planeta. Així i tot, afirma que «l’ús de robots planteja l’evidència que, donada la immensa variabilitat de mecanismes existents en la naturalesa, la pol·linització mitjançant mecanismes naturals resulta no solament més eficient, sinó immensament més barata. Hi ha moltíssimes espècies d’insectes especialitzats en la pol·linització de diverses espècies, i porten milions d’anys duent-la a terme de manera eficient: la perspectiva que un robot pugui fer-ho millor resulta il·lusòria. Els mecanismes que funcionen en un entorn controlat i amb condicions de sòl llis com un hivernacle no tenen res a veure amb la idea, per exemple, de pol·linitzar un cultiu extensiu d’arbres com, per exemple, ametllers. Per molt que fóssim capaços d’obtenir aquests robots i adaptar-los a tots els casos en els quals els necessitem, la millor alternativa seguiria sent, sens dubte, lluitar contra la desaparició dels organismes que duen a terme aquesta pol·linització de manera natural.»

En qualsevol cas, la creixent robotització del conjunt de l’activitat humana, cosa que inclou l’agrícola, fa pensar en grans canvis en l’organització social. Una d’aquestes ja començar en l’ocupació. I al camp també acabarà suposant una transformació radical de la manera de treballar el terròs.

 

 

 

 

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*