La reforma del currículum de la Formació Professional (FP) revolta la comunitat educativa

Acusen Educació de dissenyar els canvis que redueixen la formació acadèmica i per tant l’ocupació alhora que incrementen les pràctiques no remunerades a les empreses, sense escoltar professors i alumnes

Tomeu Ferrer
 
 
 
Protesta de professors d'FP de CCOO contra els canvis en el currículum foto: CCOO

Protesta de professors d’FP de CCOO contra els canvis en el currículum foto: CCOO

El sector educatiu a Catalunya està de nou en peu de guerra. La raó és que el Departament d’Educació ha elaborat, només amb la participació dels seus tècnics, la reforma curricular de la Formació Professional, que vol aplicar el setembre vinent. Però aquest canvi, que és de gran calat, s’ha fet sense la participació de sindicats, patronals i les escoles que haurien d’aplicar la reforma.

La resolució que pretén tirar endavant el departament unifica la formació acadèmica de la Formació Professional (FP) ordinària i la de l’FP dual, que es concentra en el primer any d’estudis. Durant el segon any els alumnes es bifurquen entre aquells que fan pràctiques corresponents a l’FP no dual, i aquells van als centres de treball amb contracte laboral que adopta la fórmula de beca. Per tant, globalment es redueix  el temps que els alumnes estan a les aules en favor de la formació en l’àmbit de l’empresa.

Els sis sindicats més representatius de l’educació a Catalunya es van aixecar de la taula dimarts passat. Duien una proposta consensuada en el sentit de demanar la renegociació del contingut de la reforma del currículum i, mentre això es feia, aturar-ne l’aplicació. La resposta del departament va ser negativa.

Rodrigo Plaza, representant de CCOO, explica que la reducció de formació acadèmica implicarà que en el futur es retallin les plantilles de professors que imparteixen aquests estudis. Això ha estat desmentit per Educació. Davant aquesta disparitat de parers, els sindicats voldrien un compromís per escrit que garantís l’estabilitat a la feina dels professors de formació professional. Però, a més, des del punt de vista del mètode, els representants dels sindicats consideren que un canvi, com el que es proposa, hauria d’haver-se fet escoltant el parer dels sindicats a la mesa sectorial, cosa que no ha passat.

En concret, amb la reforma  que vol tirar endavant unilateralment el govern de Catalunya els alumnes tindrien entre 150 i 200 hores menys de formació acadèmica el primer any i disminuiria també fins a un terç el temps dedicat a la formació i orientació laboral. A canvi, augmentarien les hores que els alumnes estarien a les empreses fent pràctiques no remunerades, les noves xifres en aquest sentit serien d’entre 300 i 400 hores.

A Catalunya la modificació curricular afectaria entre 6.000 i 7.000 professors i professores, que atenen uns 140.000 alumnes. Les xifres poden variar perquè aproximadament el 50% dels centres són públics i la resta privats o concertats i sobre aquests darrers no hi ha informació detallada.

L’oposició al canvi curricular també s’explica per la manca de temps insuficient per donar resposta organitzativa i de contingut al nou currículum, per la pèrdua de capacitat organitzativa i d’adaptació dels instituts a la realitat social i empresarial del seu entorn en eliminar les hores de lliure disposició, també l’augment de la burocratització de les tasques del professorat i la ja esmentada, possible pèrdua de llocs de treball entre d’altres, segons el comunicat fet públic pels sindicats: USTEC-STEs, CCOO, ASPEPC-SPS, UGT, CGT, I-CSC, i les organitzacions estudiantils: Front d’estudiants i SEPC.

Precarització dels aprenents

Des de CCOO, com a sindicat de classe, s’afegeixen a les apreciacions de tipus educatiu altres específicament laborals. Segons Plaza, de la reforma que voldria tirar endavant Educació es desprendria una més gran precarització de la figura de l’aprenent. Això voldria dir que l’aprenent no seria considerat com a treballador ni tindria dret a un contracte que fixés la seva condició laboral. El sindicat també reivindica que l’augment de les hores de formació en els centres de treball no suposés la utilització d’aquesta feina per part dels empresaris per suplir puntes de feina o treball estacional. Un altre punt de l’alternativa és que la remuneració que es fa tingui forma de beca, aquesta hauria de cobrir, per exemple, el trasllat dels alumnes als centres de treball. Finalment, i no és menys important, es vol assegurar la capacitat formativa dels encarregats dins de les empreses d’impartir els coneixements professionals.

Un element que també fa sospitar els sindicats obrers és que el fet de carregar les hores de presència en les empreses en la formació professional no dual, podria fer que els estudiants que fan aquesta formació, com que estan remunerats a partir d’un sou relacionat amb el Salari Mínim Interprofessional, veiessin reduïda la seva compensació, ara que l’esmentat salari ha pujat de manera considerable.

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*