La Recerca no té qui l’escolti ni qui resolgui els problemes laborals dels seus treballadors

Als centres de recerca de Catalunya hi ha treballadors que fa quasi vint anys que encadenen contractes de tres anys d'obra i servei fent la mateixa feina. Aquesta és tan sols una de les denúncies que fan els investigadors que, sobretot, critiquen que l'entitat que engloba les diferents institucions científiques no assumeixi el seu paper de patronal per escoltar i buscar solucions a la precarietat que asseguren que pateixen.

Francesc Ràfols
 
 
 

Reivindicant el conveni de recerca a la manifestació de l’1 de Maig. Foto: S. Calvo

El conveni de Recerca de Catalunya és un dels que CCOO i UGT denuncien que tenen la negociació empantanegada, que no avancen per la manca de voluntat de les patronals sectorials d’acceptar les reivindicacions dels treballadors.  Per aquesta raó han convocat una manifestació per al 22 de maig davant la seu de Foment del Treball. Però aquest conveni té un problema afegit i és que ni tan sols disposa d’una patronal que es reconegui com a tal i per tant els sindicats no tenen amb qui asseure’s per parlar de l’afer. Núria Gilgado, secretària de Política Sindical de la UGT de Catalunya, diu que «aquesta situació de precarietat afecta uns 8.000 treballadors a tot Catalunya». D’aquests, aproximadament un 60%, és personal investigador mentre que la resta són àrees administratives, de manteniment o altres departaments necessaris en aquesta activitat. Gilgado assegura que aquest sector «requereix de manera urgent un conveni perquè, en condicions laborals, està a la cua a Catalunya».

Els dos sindicats han presentat un informe sobre la situació del sector de la recerca en el qual es destaca «l’alta temporalitat i la falta d’estabilització en la contractació, sous molt baixos i variats i sense incentius i la disparitat de convenis particulars».  CCOO i UGT recorden que la recerca «és un sector clau per a l’economia del país perquè és un motor econòmic, és competitiu internacionalment, produeix progrés tecnològic, sanitari i de tot tipus, i tot això es tradueix en molts llocs de treball que actualment estan en unes condicions molt diferents».

En aquests moments, les condicions laborals dels treballadors dels centres de recerca estan fixades en convenis propis o directament per l’Estatut dels Treballadors. En el primer cas, la temporalitat de la contractació és del 53% mentre que en els del segon cas puja fins al 68%.  Això fa, segons Montserrat Batlle, membre del comitè d’empresa per UGT en un centre depenent de l’Hospital Clínic, «sigui molt més difícil accedir a hipoteques o crèdits». Aquesta eventualitat castiga especialment les dones «perquè s’han donat casos en què no se’ls ha renovat el contracte perquè estaven embarassades», dient-los que quan acabessin el període de baixa «les tornarien a cridar». Un representant sindical de CCOO ha assegurat que «amb un marc regulador, aquestes coses no passen».

La precarietat també va donada per l’alta dependència dels fons de finançament extern. En aquest informe s’assenyala que «una dràstica reducció dels pressupostos i les subvencions afecta  directament la sostenibilitat dels centres d’investigació i les possibilitats d’estabilitzar amb més contractes indefinits la plantilla». Però hi ha casos, denuncien els sindicats, en què això és més incomprensible. En la presentació de l’informe s’ha posat l’exemple d’un tècnic de laboratori «que va encadenant contractes per obra i servei quan el laboratori sempre farà falta qui el faci funcionar en una recerca o altra».

Sobre els sous, els investigadors catalans es queixen de les grans diferències que hi ha respecte a altres països. Així, per exemple, Batlle ha explicat que mentre a Espanya el salari mitjà d’un predoctoral és d’una mitjana de 14.000 euros anuals, a Europa és de 25.000. En el cas d’un postdoctorat, són, respectivament, de 27.000 i 35.000 euros anuals. El resultat de tot això «és la fuga de cervells». A més, des del 2008, els sous estan congelats i han patit les retallades a causa de la crisi desfermada aquell mateix any.

En el període entre 2009 i 2016 la inversió pública en R+D va baixar un 12,6% mentre que a Alemanya va pujar un 345,7%, com també ho va fer el Regne Unit, en 29,2%. La mitjana europea va ser d’un increment del 17,5%. A països com França o Itàlia, l’R+D va créixer en un 2 i un 0,4% respectivament. La inversió privada a la Unió Europea va augmentar en un 21,8% amb registres a l’alça també al Regne Unit (+62,4%) i Alemanya (+34,6%). A Espanya es va reduir en el mateix període en un 5,8%.

Però per als sindicalistes, el més criticable de tot és que l’Associació Catalana d’Entitats de Recerca (ACER) no vulguin escoltar els seus treballadors per poder millorar la feina amb l’excusa que no són una patronal. Han reclamat que «l’ACER es converteixi en patronal. El sector de la recerca està malalt. Cal que s’asseguin a escoltar i després ja articularem com ho hem de fer però tal com s’estan fent les coses estem perdent una oportunitat». ha recordat la resolució del Parlament de Catalunya de l’any 2016 per la qual s’instava al Govern a impulsar un marc de negociació per elaborar un conveni sectorial en l’àmbit de la recerca i «és hora de posar-ho en marxa».

Cristina Torre, secretària d’Acció Sindical de CCOO de Catalunya, ha reclamat la iniciativa del Govern català «perquè aquest és un sector que se sustenta amb fons públics». Ha destacat «el temps que fa que reclamem una patronal» i ha assegurat que aquesta qüestió «estarà sobre la taula quan ens reunim amb Foment per a l’Acord Interprofessional de Catalunya». Torre ha afirmat que «no resoldre aquest problema és un luxe que Catalunya no es pot permetre».

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*