La precarietat mata!!!

És del tot inacceptable i decebedor saber que hi ha vides que es podrien haver salvat amb la prevenció necessària

Núria Gilgado
 
 
 

La Constitució Espanyola encomana als poders públics vetllar per la seguretat i la higiene a la feina. Per complir aquest mandat, l’any 1995 va néixer la llei de prevenció de riscos laborals (LPRL), amb la finalitat de garantir i millorar les condicions de salut dels treballadors i treballadores del nostre país i reduir la sinistralitat laboral. D’això fa 22 anys, ¿on estem avui? ¿Cap a on ha evolucionat la cultura preventiva al nostre país? ¿Realment existeix una cultura preventiva? Davant les xifres de sinistralitat laboral la resposta és clara i contundent: el nostre país no té cultura preventiva.

Després de més de 22 anys de l’aprovació de la LPRL, gran part dels seus objectius encara no s’han assolit. La realitat socioeconòmica del nostre país ha canviat molt, i amb ella les relacions laborals, fet que ha provocat un important retrocés de la qualitat de les condicions de treball amb l’exposició a nous riscos laborals, com els psicosocials, deguts a la transformació de la forma d’organització del treball.

A més, les retallades i les polítiques d’austeritat han deteriorat la prevenció i el control de la sinistralitat i de les malalties d’origen laboral i suposen el principal factor de risc per a la salut dels treballadors i les treballadores.

La sinistralitat i la precarietat laboral van de la mà. Hi ha una relació directa entre elles i totes dues són provocades per les polítiques neoliberals dels governs, que afavoreixen la subcontractació, la temporalitat, la parcialitat involuntària, la flexibilitat laboral i, en definitiva, la creació de llocs de treball precaris que maten i fan emmalaltir els treballadors i les treballadores.

D’altra banda, moltes empreses encara avui no han assumit que la prevenció és factor d’eficiència i de competitivitat i que, per tant, més que un cost, és una inversió. Les xifres de sinistralitat desgraciadament avalen la falta de cultura preventiva a les empreses del nostre país. Any rere any s’incrementen i any rere any des de la UGT de Catalunya reclamem solucions que no arriben.

És del tot inacceptable i decebedor saber que hi ha vides que es podrien haver salvat amb la prevenció necessària; que es podrien haver evitat multitud d’accidents; que milers de treballadores i treballadors mai no haurien emmalaltit amb les mesures adequades; que les xifres de morts, accidentats i malalts com a conseqüència de la seva feina podrien ser molt diferents si les coses es fessin bé.

Hi ha empresaris que es queixen que “la prevenció ens costa molts diners” i davant aquesta afirmació cal preguntar-se ¿quin és el cost de la vida i la salut d’una persona? ¿Tot s’hi val per tal d’obtenir un major benefici? ¿Són capaços de posar els diners per davant de la vida i la salut de les persones?

L’estadística és molt freda i quan parlem de xifres de morts a la feina mai no hem d’oblidar que parlem de persones, mares, pares, fills, filles, amics, amigues, persones que un dia van sortir de casa per anar a la feina i mai més no van tornar-ne.

Sense cultura preventiva i amb condicions de treball precàries no hi ha seguretat als llocs de treball. Està clar que calen canvis urgents per capgirar la situació actual, administracions públiques i empreses han de complir d’una vegada per totes amb les seves obligacions, han de posar els mitjans necessaris per protegir la seguretat i salut de les persones treballadores, perquè és un dret constitucional i perquè és de justícia. Des de la UGT de Catalunya continuarem amb la nostra lluita per a la defensa del treball digne, amb drets, estable, de qualitat i segur.

Núria Gilgado
Sobre Núria Gilgado

Nuria Gilgado, és Secretària de Política Sindical de la UGT de Catalunya Contacte: Página web | Twitter | Més articles

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*