La precarietat laboral i l’encariment de l’habitatge fan créixer l’exclusió social a Catalunya per sobre de la mitjana d’Espanya

Al Principat hi ha gairebé un 20% de la població en exclusió social, el 10% ha deixat de comprar medicines bàsiques i un 4% viu en situacions d'inseguretat pel que fa a l'habitatge, segons l'informe FOESSA presentat per Càritas Catalunya

Tomeu Ferrer
 
 
 
Presentació de l'Informe FOESSA de Càritas Catalunya foto: Tomeu Ferrer

Presentació de l’Informe FOESSA de Càritas Catalunya foto: Tomeu Ferrer

A Catalunya l’exclusió social creix més que en el conjunt de l’Estat espanyol. Les raons són bàsicament dues: la més gran precarietat laboral i l’augment del cost de l’habitatge. En ambdós casos per sobre de la mitjana espanyola. Aquesta és una de les conclusions clau de l’Informe FOESSA presentat dimecres, 3 de juliol, per Càritas Catalunya.

Al Principat gairebé un 20% de la població viu en situació d’exclusió social. I en el cas dels menors d’edat la xifra s’enfila fins al 22%. El 9,6% es troba en exclusió social severa. Aquest índex ha augmentat en 26.000 persones des de 2013 i ara suma 727.000 ciutadanes i ciutadans.  A més, un 9,8% pateix d’exclusió social moderada. En xifres rodones, 1,5 milions de catalans i catalanes viuen en exclusió social. Segons l’estudi, 2 de cada 3 persones a Catalunya considera que les seves condicions de vida s’han deteriorat respecte a l’inici de la crisi.

Contra el que seria un lloc comú, la situació social dels més desafavorits a Catalunya ha empitjorat respecte a 2013 mentre que en la resta de l’Estat espanyol s’ha produït una lleugera millora.

Així, l’exclusió social afecta a Catalunya el 19,3% de la població, mentre que en el conjunt de l’Estat espanyol és del 18,5%.

Si es compara l’apartat considerat exclusió social severa, a Catalunya és el 9,6% de la ciutadania, mentre que a l’Estat espanyol queda en el 8,8%. L’exclusió social moderada, més lleu doncs, a Catalunya afecta un 9,8% de la població, mentre que al conjunt d’Espanya és dues dècimes inferiors.

Ara bé, de l’enquesta FOESSA, feta a partir de més de 13.000 entrevistes a Espanya i Catalunya, on s’analitzen 35 indicadors, es desprèn una altra conclusió: la part de la població que mostra integració plena, els que estan a la part superior de la piràmide social, a Catalunya ha passat de ser el 2013 el 32,6% de la ciutadania al 45,8% actual, és a dir, al país els últims cinc anys s’ha produït una forta polarització social.

A l’Estat espanyol l’evolució ha estat diferent. Si es comparen dades de 2013 i 2018, l’exclusió severa ha passat del 10,8% al 8,8% i l’exclusió moderada del 14,5% al 9,6%. Per contra, la integració plena ha passat de representar el 34,1% al 48,4%, mentre que la integració precària ha disminuït del 40,7% al 33,2%.

A Espanya el preu de l’habitatge es modera

El diferencial entre Catalunya i Espanya és fruit, segons va manifestar Raúl Flores, cap de l’equip d’estudis de Càritas espanyola, per la més gran precarització del treball i per l’augment també més gran del cost de l’habitatge que es dóna al Principat.

A Catalunya el 52% de les llars en situació d’exclusió estan sustentades per només una persona que treballa. Tot i tenir feina, el 15,8% de les llars estan en situació d’exclusió social.

La precarietat laboral s’explica a Catalunya a partir de dos motors: la parcialitat involuntària i la temporalitat. En aquest sentit, l’enquesta revela que el 26% de les persones amb contracte temporal pateixen exclusió social i, un 12% de les que tenen contracte indefinit també pateixen exclusió.

Pel que fa a l’habitatge, l’estudi presentat per Càritas és clar, els alts preus condemnen 944.000 catalanes i catalans a viure en pobresa severa. Un 4% de la població viu en situacions d’inseguretat pel que fa a l’habitatge (relloguer, desnonaments, violència familiar) i 1,2 milions viuen en habitatges inadequats (condicions d’insalubritat, amuntegament o en assentaments informals).

Per contra, entre 2013 i 2018 la situació habitacional en el conjunt espanyol ha experimentat una lleugera millora, segons Flores.

A la roda de premsa, que ha estat presentada per l’Arquebisbe de Barcelona, Joan Josep Omella, s’ha cridat l’atenció en el sentit que el mapa de la pobresa a Espanya ha canviat. Si tradicionalment hi havia un nord més benestant i un sud més pobre, ara la situació d’exclusió es concentra en l’eix format pels Països Catalans (Catalunya, País Valencià i Illes Balears), Múrcia i la costa mediterrània andalusa.

El gràfic mostra l'estratificació de la societat espanyola segons els seus ingressos, FOESSA

El gràfic mostra l’estratificació de la societat espanyola segons els seus ingressos, FOESSA

Tot l’informe és una fotografia realista de la situació social que viu Catalunya. Així, s’afirma que el 10% de la població, 780.000 persones ha deixat de comprar medicines i seguir tractaments perquè no pot fer front als seus costos econòmics. I un 4% de les persones viuen en llars sense accés a una alimentació bàsica, segons va dir Míriam Feu, de la Comissió d’Acció Social de Càritas Catalunya.

Crítica a la gestió de la Renda Garantida

Com en altres ocasions Càritas ha fet una crida a lluitar contra l’enquistament de la pobresa. En aquest sentit s’ha fet una crítica explícita a l’aplicació a Catalunya de la Renda Garantida de Ciutadania (RGC), que té “una cobertura especialment baixa” i una gestió burocràtica. A més, les prestacions assistencials no cobreixen la necessitat de les famílies de sortir de l’exclusió social. A més, aporten dues dades: el 84% de la societat catalana opina que s’han de destinar més fons públics als serveis socials i en un 74% acceptaria pagar més impostos per tenir més prestacions i serveis socials.

No per sabut crida menys l’atenció: l’exclusió social impulsa la falta d’implicació social i política, de manera que els desafavorits no participen ni voten en una mesura similar a la de la resta de la població i, conseqüentment, els partits polítics tampoc tenen en compte les necessitats dels més necessitats, cosa que tanca el cercle de la marginació.

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*