La lluita de Cacaolat: una defensa de l’organització del treball més humana

En una conjuntura de recuperació econòmica, els treballadors no estan disposats al fet que se'ls imposin unes jornades laborals amb una lògica exclusivament basada en la producció i que no tinguin en compte les necessitats humanes

Maria Recuero
 
 
 

El conflicte que hem viscut a l’empresa Cacaolat en el primer mes d’aquest any amb una vaga de 6 dies contra el calendari laboral proposat per l’empresa, és la demostració que una organització del treball desregulada que no té en compte les necessitats dels treballadors que volen conciliar la vida laboral amb la personal i se’ls imposa uns règims de treball molt durs que impossibiliten una racionalització d’horaris, perquè les famílies necessiten temps per dedicar-lo als seus fills i la distribució de les tasques entre els membres de la unitat familiar, qüestió que al nostre país pràcticament no ha avançat.

Les reformes laborals han desregulat la distribució de la jornada i no s’ha contrarestat amb una millor regulació d’aquest temps, això ha obert un camp als abusos empresarials que en moltes ocasions s’imposen sense que els treballadors puguin respondre-hi.

En el cas de Cacaolat després de trencar l’empresa els acords de 2017, durant els anys 2018 i 2019, els treballadors han reaccionat amb contundència davant l’intent d’obligar-los a treballar durant els caps de setmana d’estiu, incomplint els compromisos del 2017 que el limitava a només tres caps de setmana.

Aquesta resposta mereix una anàlisi que alguna cosa està canviant en matèria d’organització del treball i l’actitud dels treballadors que no estan disposats a transigir en els abusos que estan suportant com a conseqüència d’una legislació permissiva que imposa uns calendaris que dificulten la necessària conciliació entre la vida laboral i familiar.

El conflicte d’aquesta empresa no és un fet aïllat, i demostra cada vegada més una major contestació social a les empreses i oposició a aquesta distribució irregular de la jornada que han fet del poder empresarial un exercici autoritari d’imposició.

En conseqüència, cal modificar amb caràcter urgent la nostra legislació en matèria de registre horari obligatori, modificar la distribució de les jornades irregulars i les modificacions substancials de les condicions de treball.

Perquè al final es demostra que l’únic camí és l’acció sindical i en una conjuntura de recuperació econòmica, els treballadors no estan disposats al fet que se’ls imposin unes jornades laborals amb una lògica exclusivament basada en la producció i que no tinguin en compte les necessitats humanes de gaudi d’un temps personal. És imprescindible, per tant, que les patronals apostin per espais de negociació i recerca dels necessaris equilibris per conciliar de manera justa l’organització del treball i la vida personal.

 

Maria Recuero
Sobre Maria Recuero

Maria Recuero és secretària general de la Unió Sindical Obrera de Catalunya (USOC) Contacte: Página web | Twitter | Més articles

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*