Javier Pacheco: “Els problemes dels treballadors de la ‘nova economia’ no tenen solució individual, tenen solució de classe”

El secretari general de CCOO a Catalunya alerta que s'intenta estendre el model de falses cooperatives a àmbits com l'hostaleria i les cures a les persones

Tomeu Ferrer
 
 
 

Javier Pacheco, secretari general de la CONC al seu despatx foto ©Sandra Lázaro

Javier Pacheco, secretari general de la CONC al seu despatx,  foto:  ©Sandra Lázaro

L’entrevista a Javier Pacheco, secretari general de CCOO de Catalunya es va iniciar a finals de juliol i s’actualitza a mitjans d’agost, abans dels sagnats atemptats esdevinguts a Barcelona i Cambrils. El líder sindical parla del conflicte de l’estiu, que afecta els treballadors d’Eulen i també de les negociacions salarials en l’àmbit estatal i de l’estratègia de Comissions després del seu darrer congrés.

Què li sembla el conflicte que s’ha donat en el conflicte dels treballadors de l’Aeroport de Barcelona?

En primer lloc vull valorar positivament la decisió dels treballadors de defensar les seves condicions de treball arribant a la vaga, perquè hi tenen tot el dret. Dit això, cal emmarcar el conflicte en una política de privatitzacions de serveis públics que afecta una cosa amb tanta significació com la seguretat aeroportuària. Crec que no valen tampoc excuses com l’apel·lació a la seguretat per atacar el legítim dret de vaga dels treballadors, tot utilitzant la Guàrdia Civil per a fer una mena d’esquirolatge, que atempta directament contra el legítim dret de vaga.

En tercer lloc crec que imposar un laude arbitral vulnera el dret legítim de negociació col·lectiva. Recórrer a aquesta possibilitat, amb l’excusa de la seguretat és des de la meva visió totalment il·legal, perquè s’haurien d’haver esgotat abans altres camins, però també perquè no permet la possibilitat real de negociar, ja que es trenquen els equilibris que s’han de donar en tot conflicte laboral. A més, la decisió del govern de recórrer al laude el que fa és exonerar l’empresa principal Aena i la subcontractada, Eulen, de la seva responsabilitat en la precarització que han fet de la plantilla.

-Després del congrés que us va nomenar, i passats ja uns mesos, creu que s’ha complert la consigna d’estar més al carrer que als despatxos?

No. Jo crec que Comissions Obreres no ha deixat d’estar a les empreses, al conflicte, al carrer. Si veiem els casos amb conflictivitat, podem observar que CCOO hi és de manera continuada. El que sí que s’està veient és un increment del caràcter reivindicatiu per part dels treballadors i treballadores organitzats. Ara el que hem de fer és ser capaços d’organitzar més gent del món del treball perquè això prengui més extensió.

-I a això hi ha contribuït l’empenta del congrés?

Jo crec que hi ha un canvi d’actitud fruit del desenvolupament del congrés en una part important dels treballadors.

-A les negociacions amb la gran patronal es parlava d’uns increments salarials determinats, però sembla que l’element clau és la clàusula de revisió salarial.

Parlar de negociació és dir molt. El que està passant és l’intent d’establir sobre un marc informal de converses una solució de compromís en relació amb un acord que encara és vigent, com és el pacte de negociació col·lectiva, que tenia vigència fins a desembre del 2017 al qual li faltava la referència salarial per aquest any.

El primer que volem denunciar és el format que ha estat propiciat per una patronal que té probablement poca voluntat de fixar un acord de referències i que està evitant complir amb la seva funció d’agent social i tampoc vol plantejar un model de representació que certifiqui la realitat, és a dir, el que està passant amb la firma dels convenis col·lectius.

Jo crec que és important fixar una referència salarial, i per a nosaltres és ineludible que aquesta referència superi el simple manteniment del poder adquisitiu dels treballadors i treballadores. La clàusula de revisió és una garantia! El sòl en una banda d’increment salarial també pot ser una garantia. Sigui com sigui, nosaltres volem tancar una referència pel que fa a salaris i volem també que quedi clar que l’aposta dels treballadors i treballadores d’aquest país és canviar la tendència de pèrdua de retribució salarial i recuperar la capacitat de compra dels treballadors i treballadores. Dit això, afirmem que la referència és important, i diem també que s’esgota el temps. I ho diem perquè els convenis col·lectius al setembre estan en la seva fase final de negociació i es perd el sentit de referència.

-Què cal fer doncs?

El que ens tocaria seria preparar la renovació d’aquest acord estatal de cara a 2018 i els anys següents i començar a canviar la correlació de forces, acumulant-ne des de la mobilització, per així fer propostes per aquest nou ANC.

Javier Pacheco, durant l'entrevista: foto ©Sandra Lázaro

Javier Pacheco, durant l’entrevista: foto ©Sandra Lázaro

-A Catalunya hi ha una versió més petita de l’acord estatal, l’AIC, creu que hauria d’entrar també en l’apartat salarial, tenint en compte que el cost de la vida aquí és diferent?

A Catalunya hem respectat sempre els criteris salarials que s’han establert en l’àmbit interconfederal. Aquí en el que hem avançat, fins i tot en alguns moments hem anat per endavant dels acords confederals és en les polítiques retributives i en els models de retribució, que també influeixen al final en les retribucions dels treballadors, jo crec que a Catalunya hem d’avançar en això, en quin tipus de relació s’ha d’establir en els àmbits de negociació dels convenis col·lectius, quina és la política de les estructures de negociació que s’han de dur a terme, més enllà del que apunta el legislador, amb les reformes laborals, per exemple, reforçant la negociació dels convenis sectorials. Cal seguir avançant en les polítiques d’igualtat que s’han de plasmar en els convenis col·lectius. La llei d’igualtat és insuficient per garantir la participació paritària de les dones al món del treball, cal resoldre i reforçar les mesures de prevenció de riscos laborals i els instruments que tenim a Catalunya per dotar-nos de recursos suficients per a la lluita contra la sinistralitat. Hem d’acabar, amb un acord d’estructura de negociació, amb la precarització que els convenis d’empreses multiservei incorporen en un model d’externalització i de subcontractació salvatge en el món del treball.. crec que tenim molts temes que poden desenvolupar aquí, que tenen potser tanta importància com la referència salarial, que hem d’acordar en l’àmbit interconfederal.

-La reforma de la llei de cooperatives en relació amb les dites falses cooperatives, ja s’ha fet, teniu alguna informació dels resultats de les inspeccions de treball que vau instar des de CCOO?

Encara no. No tenim informació sobre un pla específic de la inspecció de treball. Hem de tenir en compte que la inspecció elabora els seus plans de treball anualment. A finals d’any, quan la gent torni de vacances, s’hauran de tirar endavant aquestes tasques, tal com vam acordar en l’espai de concertació establert al respecte. Jo crec que en els plans de treball del 2018 s’incorporarà fer efectius els canvis de la nova llei de cooperatives estudiant sectors, com el de les indústries càrnies, però també en alguns altres on s’apunten intents de crear aquestes falses cooperatives. En alguns hotels s’ha començat a plantejar aquesta fórmula, igual que en el de les cures de les persones. Hi ha una orientació cap a la falsa autoocupació que hem de tallar de manera radical.

-Després de la reunió amb USOC vau parlar del Front Sindical Unitari, que havíeu plantejat al vostre congrés, hi heu parlat també amb la UGT?

Amb la UGT mantenim reunions bilaterals amb assiduïtat i en mantindrem també en el futur, en la nostra aposta històrica cap a la unitat d’acció, per a reforçar el protocol d’unitat d’acció entre les dues organitzacions. En aquest sentit pensem plantejar per treballar conjuntament, aquesta proposta d’ampliar la unitat d’acció sindical. Nosaltres ho fem des de la perspectiva de reforçament de la centralitat del treball i el caràcter unitari dels treballadors en un context en el qual la precarietat s’ha instal·lat en les relacions laborals i també a les relacions socials. Per això, creiem que cal plantejar la centralitat de la feina per sortir de les desigualtats, de la pobresa i la precarietat. I per valorar la centralitat del treball cal posar en primer pla la unitat.

Per tant, creiem que el front és important i que caldria posar-lo en marxa aquesta tardor. Les converses amb la UGT van endavant, crec que coincidim en el diagnòstic i que podrem tirar endavant el projecte amb la resta de sindicats per crear aquesta alternativa per afrontar l’hegemonia neoliberal que està acabant amb un model de societat.

Javier Pacheco, secretari general de la CONC foto ©Sandra Lázaro

Javier Pacheco, secretari general de la CONC foto ©Sandra Lázaro

-El front sindical unitari que preconitzeu podria acostar els nous sectors com els repartidors de pizzes, a una dinàmica més unitària?

Jo crec que no té res a veure una cosa amb l’altra. L’organització dels treballadors en els nous espais que es puguin generar: plataformes digitals, nous espais de descentralització de la cadena de valor, és a dir, tota aquesta realitat que es produeix al voltant d’alguns col·lectius són fets que es reprodueixen al llarg de tota la història del moviment obrer i que adopten la seva expressió en relació amb l’actualitat real del moment en què es donen. Les primeres comissions obreres es van crear per treballadors que estaven al marge de la sindicalització i van començar a crear espais comuns per resoldre els interessos del treball. Nosaltres ara tenim avantatges que abans no es tenien, com és que ara les organitzacions estan estructurades i hi ha capacitat d’establir un espai d’interlocució directa. El que s’ha de fer és canalitzar les seves lluites amb la participació i la presència directa als seus conflictes.

Pensem que els treballadors dels col·lectius emergents han de trobar en el sindical la referència per a poder resoldre els seus problemes. Tenim també clar que els problemes que tenen aquests grups no tenen una solució individual, tenen una solució de classe, i per a poder resoldre el conflicte d’una manera sòlida cal afrontar-ho amb caràcter reivindicatiu i de classe.

-Pot explicar-ho això?

Sí, el problema del transport a una ciutat no se soluciona creant un conveni, dels ridders estrictament, sinó vincular-los a un conveni sectorial. La solució del problema de les Kellys està en el conveni d’hostaleria. Cal buscar solucions de classe, solucions confederals, que han de donar una via de sortida als seus conflictes, el que passa és que com són nous espais de treball no tenen referència en la resposta que han d’assumir els convenis sectorials en els seus articulats, ja que són les noves realitats del món del treball, si no aquests sectors queden a l’albir d’una legislació que no va en favor dels interessos de la gent.

-Al setembre la Renda Garantida de Ciutadania serà un fet, creu que la Generalitat ha fet tot el possible perquè els ciutadans que ho necessitin s’hi acullin?

Pel que jo sé podran anar a les oficines del Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC), que està fent un procés de reforçament de les seves plantilles per garantir que els tràmits es puguin fer amb agilitat.

-Veieu que va pel bon camí?

Si, però els sindicats farem una campanya d’informació pròpia que garanteixi que els ciutadans saben què és la Renda Garantida i que implica. Això ho han de conèixer tots els beneficiaris i que aquests, per desconeixement no deixin d’exercir el seu dret. La Renda Bàsica és un avanç important del nostre model de cohesió social i la nostra organització el que ha de fer és ajudar a fer-lo efectiu.