La irregularitat dels estrangers que demanen assessorament per legalitzar la seva situació creix 20 punts els últims cinc anys

Més del 50% dels treballadors que demanen assessorament en les oficines del CITE tenen origen llatinoamericà, tot i que el col·lctiu més nombrós és el procedent del Marroc

Tomeu Ferrer
 
 
 
Carles Bertran i Toni MOra, de CCOO han explicat les conclusions de la memòria del CITE de 2017 foto: Tomeu Ferrer

Carles Bertran i Toni MOra, de CCOO han explicat les conclusions de la memòria del CITE de 2017 foto: Tomeu Ferrer

La situació d’irregularitat de les persones estrangeres que fan consultes a les oficines del Centre d’Informació de Treballadors Estrangers (CITE), de CCOO s’ha incremenat en un 20% els últims cinc ansys. I aquest efecte  s’ha accelerat en l’últim exercici , amb 7,5 punts percentuals respecte del 2016, segons les dades facilitades per Toni Mora, responsable de política d’immigració de CCOO de Catalunya i Carles Bertran, director del CITE.

La irregularitat afecta més els homes, amb un 58%, que a les dones (52%). Això es vincula amb el fet que l’atur es concentra  en sectors com la construcció, que abans de la crisi ocupaven especialment homes. En el cas de les dones, el treball acostuma a ser el de cures domèstiques o feines de la llar. En aquest cas l’origen de les treballadores acostuma a ser llatinoamericà.

Les consultes mostren també que cada cop més es redueixen les que fan persones amb feina. Així, s’ha passat del 47,3% de persones que treballaven l’any 2016 fins al 45,9% de 2017. Aquest increment del nombre de persones que no treballen s’ha donat de manera sostinguda en els darrers 6 anys, des del 46,1% de 2012 al 54,1 del 2017, cosa que implica un increment percentual de 8 punts.

En quines feines treballen les persones que consulten els serveis del CITE? Per sectors  mantenen uns alts nivells el servei domèstic (40,5%), que afecta majoritàriament a dones. El segon àmbit de treball són els altres serveis, amb un 22,8%, amb una ocupació especialment femenina, un 53%, seguit de l’hosteleria, amb un 12,7%.

L’estudi compta també les persones que demanen informació i treballen, però ho fan en una situació irregular. Aquesta circumstància s’ha incrementat aquest any gairebé 4 punts en relació amb el treball irregular del 2016, que representava el 58,7% del total de les persones que amb feina. Per nacionalitat, les persones que treballen de manera irregular estan liderades per les procedents d’Honduras (12,5%). Es tracta, en aquest cas d’un col·lectiu especialment feminitzat  i dedicat al treball domèstic, un àmbit que habitualment es mou en la irregularitat.

La crisi econònica està al darrere de la situació de dificultat per incorporar les persones a la regularització. La llei d’estrangeria demana almenys un contracte de treball d’un any abans de concedir el permís, i això en aquesta situació no és possible a causa de la dificultat d’obtenir feina estable. La segregació laboral obliga a més a acceptar situacions d’explotació per no perdre el permís de residència vinculat amb el manteniment de la feina, diu Bertran.

Hi ha una altra via per obtenir els papers, que és demostrar que s’ha viscut al país durant tres anys i demanar la regularització per arrelament. A això contribueixen precisament els cursos del CITE que fan que es pugi demostrar l’estança al país.

L’estudi del CITE mostra també les nacionalitats de les persones que reclamen assessorament. El 2017 el país principal de les consultes va ser el Marroc. Van seguir Colòmbia, Bolívia, Venezuela i Hondures. “Els països llatinoamericans aporten més del 50% de les persones”, va explicar Carles —. El cas d’Honduras s’explic per la situació “de violència estructural que es viu en aquell país”, afirma Carles Bertran.

Un camp en el qual han posat especial èmfasi els responsables de CCOO és la dignificació del treball a la llar. En aquest sentit han tornar a reclamar que Espanya firmi el conveni 189 del document de l’Organització Internacional del Treball (OIT), que donaria drets elementals a les treballadores i treballadors de la llar. Per exemple els donaria dret a la sindicació i a cobrar l’atur, entre altres.

L’estudi mostra també que el 59,5% de les persones ateses al CITE tenen estudis mitjans, professioals o superiors. En el 31% qui tenen aquesta preparació són dones. Però, Bertran destaca que la manca de sortida professional fa que es malbarati molts cops aquesta formació.

Pel que fa al coneixement del català i el castellà, s’observa una gran diferència entre la competènca en una i altra llengua. Això s’explica per l’origen llatinoamericà de moltes de les persones que fan consultes.

No obstant això, els últims anys s’ha notat un increment de persones que declaren entendre el català, un 63,1%, davant del 26% que afirma que no l’entén. Això té a veure amb el fet que moltes dones treballen al servei domèstic, cosa que les fa estar en contacte amb la llengua i els costums de Catalunya.

 

 

 

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*