Els inquilins del projecte de ‘cohabitatge’ del carrer Princesa, 49 ocuparan els seus pisos l’abril vinent

Els usuaris dels cinc habitatges rehabilitats per Sostre Cívic han fet una aportació inicial i pagaran per sempre 480 euros al mes

Tomeu Ferrer
 
 
 
Façana de l'edifici de cohabitatge cooperatiu del carrer Princesa, 49 foto: Tomeu Ferrer

Façana de l’edifici de cohabitatge cooperatiu del carrer Princesa, 40 foto: Tomeu Ferrer

L’abril està previst que l’edifici del carrer de la Princesa 49 de Barcelona sigui habitat per cinc unitats familiars. Es tracta de la primera experiència de cohabitatge fruit d’una rehabilitació que es fa a la capital catalana. L’ajuntament de Barcelona ha cedit a la cooperativa Sostre Cívic l’ús de l’edifici. Aquesta cooperativa l’ha rehabilitat. Els inquilins són socis de l’entitat i tindran dret a residir durant 75 anys, que és el termini de temps en què s’ha fixat la cessió. A canvi, assumeixen una part de la despesa inicial i unes aportacions mensuals fixades en 480 euros.

El projecte del carrer Princesa de Barcelona aporta 5 habitatges i dues zones comunes, totalment rehabilitats. S’han fet tractaments contra la humitat i s’ha dotat l’edifici d’ascensor. Cada pis té uns 60 metres quadrats. Per tirar endavant el projecte, la cooperativa Sostre Cívic ha comptat amb un crèdit, de la també cooperativa Coop57, que forma part de la Federació de Cooperatives, de 280.000 euros, corresponents al 80% de l’obra, la resta ha estat aportada per la cooperativa promotora.

Altres actuacions en marxa

L’experiència es vol replicar en altres llocs de la ciutat de Barcelona. Actualment el consistori barceloní ha signat la cessió d’ús de solars a les cooperatives que construiran 4 promocions de cohabitatge. Es tracta de solars situats al Passeig Joan de Borbó, a la Barceloneta. Al carrer Ulldecona 22-28, a la Marina del Prat Vermell a Sants-Montjuïc. Al carrer Pla dels Cireres 2-4, a Nou Barris i al Carrer Espronceda 131-135 al barri de Poblenou.

Les cooperatives amb les quals l’ajuntament ha signat la cessió són la Xarxaire, SCCL, per a la promoció de la Barceloneta. Llar Jove SCCL, a la Marina del Prat Vermell. L’Associació cohabitatge cooperatiu, a Roquetes i Sostre Cívic, al Poble Nou.

El tinent d’alcaldia, Gerardo Pisarello, ha explicat que la iniciativa de fomentar el cohabitatge situa Barcelona a «l’avantguarda del que s’està fent. Només hi ha experiències equiparables en altres ciutats nòrdiques i d’Amèrica Llatina». Aquesta experiència és innovadora en termes socials, econòmics i comunitaris, ha dit. «En termes socials perquè és una forma de garantir l’accés a l’habitatge. El que fa l’ajuntament és cedir edificis o solars a cooperatives que al seu torn garanteixen habitatge assequible, no especulatiu i gestionat pels seus usuaris». Això el que fa és garantir l’eficiència, ha indicat el regidor. El model públic cooperatiu «és molt més resistent a les polítiques privatitzadores i perquè activa les polítiques vinculades amb el bé comú». A més, en la gènesi del projecte hi juguen papers actors locals, com la banca ètica en el finançament, cooperatives d’inserció social han contribuït a la rehabilitació i els usuaris dels habitatges formen part també de la cooperativa que ha dut el projecte, tot plegat és un instrument per reactivar l’economia. Tot plegat ha de fer que «molta gent que fruit de la gentrificació i l’especulació va haver de marxar de Ciutat Vella, pugui tornar-hi», ha dit.

Promotors i polítics al terrat de l'edifici restaurat foto: Tomeu Ferrer

Promotors i polítics al terrat de l’edifici restaurat foto: Tomeu Ferrer

La cooperativa comença a casa

David Guàrdia, de la cooperativa Sostre Cívic, ha considerat que el model iniciat per promoció «serà replicable a altres indrets». A Sostre Cívic afirmen que «la cooperativa comença a casa perquè ara l’habitatge es considera una mercaderia i no un bé d’ús». Això vol dir que els usuaris podran en aquests casos usar l’habitatge tota la vida però no podran especular-hi perquè la propietat segueix sent municipal, mentre que la cooperativa en té la gestió durant 75 anys.

Per la seva banda, Jaume Font, director de l’Agència d’habitatge de Catalunya, de la Generalitat, ha avançat que el Govern de Catalunya tindrà en consideració societats com Sostre Cívic perquè puguin accedir mitjançant el dret de tempteig i retracte a habitatges i blocs sencers procedents de vendes d’entitats financeres, que es puguin transmetre a la Generalitat «perquè es puguin tirar endavant projectes de cohabitatge seguint el model cooperatiu com a tinença intermèdia».

Nous projectes en marxa

Josep Maria Muntaner, regidor d’habitatge de l’Ajuntament de Barcelona ha explicat que des del consistori es contemplen dues línies pel que fa al cohabitatge. Una és la rehabilitació, de la qual és una mostra l’edifici del carrer Princesa, que ha definit com una mena de «masoveria urbana» i l’altra és la construcció de nova planta, de la qual la mostra més destacable és la promoció de La Borda. En aquest segon àmbit hi ha 136 habitatges en projecte, tots de nova planta. No obstant això, hi ha prevista una segona tongada d’acords amb cooperatives que inclourà també projectes de rehabilitació.

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*