Gairebé una cinquena part dels catalans es guanyen la vida gràcies a Internet

Un estudi fet per CCOO i l’Institut d’Estudis del Treball de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) sobre la dimensió del que s'anomena 'Economia de Plataforma' a Catalunya mitjançant plataformes digitals revela que 1,1 milions de persones van utilitzar Internet l'any passat per obtenir ingressos. D'aquestes, un 59% han estat homes i un 41%, dones.

Francesc Ràfols
 
 
 
Treballar a través d'Internet

Un de cada cinc catalans obté ingressos gràcies a Internet. Foto: Istockphoto

Homes, autònoms i amb estudis universitaris, el perfil majoritari dels qui obtenen ingressos a Internet

Les noves tecnologies han modificat radicalment el món del treball. La seva aplicació l’ús d’Internet, ha creat nous models de consum en els últims anys i l’economia de plataforma –o col·laborativa– n’és un d’ells. Malgrat ser un concepte molt ampli, es pot definir com una activitat basada a compartir, intercanviar, prestar o llogar béns i serveis entre particulars a canvi d’una compensació pactada entre tots dos. Sobre com funciona aquest sector a Catalunya i com ha afectat laboralment, s’acaba de presentar un estudi que analitza els diferents aspectes que es deriven d’aquesta activitat.

El 19% de la població catalana ha obtingut ingressos a través d’Internet, majoritàriament homes, autònoms i amb titulació universitària. Això suposa que 1.167.065 persones han utilitzat la xarxa per generar-se recursos econòmics. Aquesta és una de les dades que es desprèn de l’estudi La dimensió de l’economia de plataforma a Catalunya, elaborat per CCOO i l’Institut d’Estudis del Treball de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).

L’objectiu d’aquest treball, assenyala un dels seus autors, l’exdiputat Joan Herrera, és «fer el primer diagnòstic de fins a on arriba el treball de plataforma a Catalunya». Herrera apunta que aquest és la primera recerca que es fa sobre població universal «i no únicament sobre usuaris d’Internet». Per a l’enquesta, s’han fet unes 1.600 entrevistes telefòniques a persones de més de 16 anys amb una residència mínima d’un any a Catalunya. Les trucades es van fer entre el 24 d’abril i el 3 de maig d’aquest 2018.

Un sector incipient

Herrera afirma que aquesta manera de treballar «només és incipient i anirà a més» per la qual cosa aquest 19% anirà creixent en els pròxims anys. D’aquests quasi 1,2 milions de persones que obtenen ingressos gràcies a Internet, el 58,9% són homes i el 41,1%, dones. Per franges d’edat, el 27,7% tenen entre 16 i 29 anys, el 28,3% en tenen entre 30 i 44, el 18,8% entre 45 i 59 i el 5,2%, més de 60 anys.

Gairebé la meitat (49,3%) són autònoms, un 30,2% són estudiants, un 22% són aturats, un 14,1%  són persones que es dediquen a les tasques de la llar i un 6,6% són pensionistes. Per nivell d’estudis, un 29% són universitaris, un 15,9% tenen formació postobligatòria, un 15,1% obligatòria i un 8,9% no tenen estudis. Les persones de nacionalitat estrangera utilitzen proporcionalment més Internet per a obtenir ingressos que les de nacionalitat espanyola. Herrera recorda que hi ha moltes professions treballant en plataforma, com «els arquitectes, els advocats o els traductors».

Els crowd-workers –les persones que obtenen feina a través d’Internet– treballen essencialment a casa (55%) o en una oficina particular (17,5%). En el cas de les dones, per percentatge de les que operen des de casa seva s’eleva gairebé fins al 70%. Només un 10% del conjunt ho fa en despatx compartit. Sorprèn que un 2,5% ho fa en un bar.

Gairebé tres de cada quatre reben ingressos setmanals a través d’Internet

Una altra dada rellevant és que el 73,2% dels que obtenen ingressos a través d’Internet hi dediquen unes quantes hores setmanals. El 36,6% s’hi passen menys de vint hores, el 24,4% entre 20 i 40; i el 12,2% més de 40 hores a la setmana. Per a la meitat del col·lectiu els ingressos per crowd work no signifiquen més del 25% dels seus ingressos totals. Per a un 28,9% no arriba al 10%. En l’altre extrem de la franja, el 10,5% reconeix que el 100% del que cobra és per aquesta via. I a un altre 10,5% li suposa més d’un 75% dels seus recursos. Entre els que obtenen més del 50% dels seus ingressos per Internet, els homes també són majoria, ja que en són el 38,4%. En canvi, entre els que no arriben a aquest 50%, hi ha més dones.

Els autors de l’estudi han tingut com a referència l’enquesta feta per la Foundation For European Progressive Studies (FEPS), realitzada amb un objectiu similar a set països europeus: Àustria, Suïssa, Alemanya, Itàlia, Holanda, Suècia i Regne Unit. Joan Herrera destaca que «A Catalunya s’està lluny de la mitjana europea pel que fa al nombre de gent que treballa en plataforma i, especialment de països com Itàlia o Àustria». En canvi, aquí se supera la mitjana europea en el nombre de persones que obté més del 50% dels seus ingressos a través d’Internet. L’enquesta també  revela que a Catalunya, aquesta modalitat laboral està molt més masculinitzada que en aquests set països comunitaris.

Escassa protecció social i pitjors condicions salarials

Herrera assenyala que des del punt de vista laboral, les persones que treballen en aquest sector «són més vulnerables». Així ho confirmen les dades de l’enquesta que apunten que «en general, les persones entrevistades se senten bastant protegides en cas de malaltia, poc protegides en cas d’atur, i poc cobertes de cara a la jubilació». Aquesta sensació s’accentua encara més en el cas de les dones i entre els qui treballen per compte propi.

Pel que fa a les condicions laborals, les persones consultades que treballen en plataforma se senten, en general, amb pitjors condicions salarials que els no han treballat mai en aquesta modalitat. L’enquesta s’interessava per qüestions com els salaris, la jornada, la salut i seguretat laboral i la facilitat per a la conciliació familiar. Excepte en el primer concepte, on els que treballen a través d’Internet reconeixen estar menys satisfets que els que no ho fan a través de plataforma, en la resta d’ítems –jornada, conciliació i seguretat laboral–, ho estan més. Les dones mostren un nivell inferior de satisfacció per les condicions en què fan la feina.

Com a conclusió, Herrera expressa la voluntat de les institucions promotores de l’estudi «de crear un Observatori del Treball de Plataforma de caràcter permanent per anar mirant com evoluciona el sector».

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*