Fugir és un dret, acollir, un deure !

No hi ha excusa. Ni per no actuar des dels governs. Ni per no sortir al carrer el dissabte 18F

Joan Carles Gallego
 
 
pobres i vulnerables

pobres i vulnerables

Qui fuig no ho fa per gust. Qui no acull ho fa consciència. És l’absurd d’una lògica que s’imposa pel pes dels interessos de qui empeny a fugir, provocant guerres, espoliant recursos, generant misèries. Que és la mateixa lògica que tanca portes per forçar submissió, per generar rebuig. Aquest convenciment convoca a Barcelona el dissabte 18 de febrer a les 16 hores a Plaça Urquinaona una gran manifestació. La Campanya Casa Nostra Casa Vostra, sota el lema Volem Acollir¡, posa de manifest el rebuig a unes polítiques de portes tancades a les persones que fugen de la guerra i la misèria. No només el rebuig, sobretot la reclamació d’altres polítiques d’asil i refugi, altres polítiques d’estrangeria i l’exigència d’actuar i acollir ja.

La Mediterrània és protagonista trista dels dèficits de la construcció europea en relació al respecte als drets humans i les polítiques humanitàries. Portem anys assistint a les morts de milers d’immigrants, que fugen de la misèria i la pobresa, de milers de persones en cerca de refugi expulsats de les seves terres per la guerra i la persecució política, que troben a la Mediterrània la seva fosa davant la passivitat dels governs. Moltes de les persones que es veuen impel·lides a deixar la seva llar és també a causa del canvi climàtic, l’espoli de recursos i de la mà d’obra i de la violència, que sovint és responsabilitat de transnacionals que operen de manera irresponsable en països que no disposen dels recursos i instruments democràtics per defensar-se.

Davant d’això, la resposta no pot ser el silenci còmplice de governants, incapaços d’entomar els reptes que originen les guerres i la misèria que impel·leixen milions de persones a abandonar les seves llars a la recerca de pau, refugi i aliment, feina, justícia i drets. L’única resposta d’Europa no pot ser aixecar tanques assassines al llarg de les fronteres. La UE ha de revisar les seves polítiques d’asil i establir mecanismes de cooperació efectiva de tots els països.

Calen polítiques que transformin aquesta realitat, promovent unes regles que se sustentin en el respecte a la vida i a la dignitat de les persones, de totes les persones, i impulsant una cultura d’acollida i asil. Cal remoure les causes profundes que generen violència i pobresa a àmplies zones del món, que s’emmarquen en l’actual sistema econòmic i social, basat en la propietat privada davant el bé comú i, consegüentment, en l’explotació del treball i les riqueses naturals per obtenir el benefici d’apropiació privada.

Calen altres polítiques migratòries i d’asil a la UE. Basades en l’acolliment, que permetin la integració social i laboral plena, en drets i obligacions. Superar l’exclusiva visió “utilitarista” de la migració i renunciar a una regulació merament policial dels fluxos. Cal una política integral que se suporti en la cooperació i la solidaritat internacional, que actuï als països d’origen per remoure les causes últimes que empenyen a migrar; cal una política global de pau i no-violència que només pot aportar un govern global democràtic no sotmès als interessos geoestratègics dels poders econòmics i financers; cal regular els fluxos migratoris garantint la plenitud de drets i el treball digne arreu i per a tothom.

Però a l’entretant, cal que els països es comprometin a acollir les persones que fugen de les zones en conflicte, víctimes de persecucions i matances: cal donar refugi a qui avui no té més actiu que l’acollida que els podem donar als nostres països i ciutats. Les persones no poden esperar. I els governs no poden justificar la inacció davant qui truca a la porta o qui ja està als nostres carrers. Cal actuar. Hi ha una autèntica regressió en els valors d’una Europa oberta, acollidora i democràtica, ho veiem en l’auge de valors racistes i xenòfobs.

És una qüestió de justícia. De democràcia global i de drets humans. En un mon global calen regles i controls democràtics globals per promoure la pau al món i globalitzar els drets, perquè les guerres tenen interessos i la pobresa i la misèria té causes. Les persones no són mercaderies, són subjectes de dret. I les fronteres no poden impedir la mobilitat, la dificulten i la fan insegura; mercantilitzen la mobilitat i justifiquen el discurs xenòfob. Nosaltres mateixos quedem tancats dins d’aquests murs, que ens empobreixen perquè ens aïllen i ens allunyen dels “altres”. Neguen la riquesa de la diversitat i alimenten el rebuig.

No hi ha excusa. Ni per no actuar des dels governs. Ni per no sortir al carrer el dissabte 18F

 

Joan Carles Gallego
Sobre Joan Carles Gallego

És execretari general de CCOO de Catalunya Contacte: Página web | Més articles

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*