La Fira de l’Economia Solidària (FESC) celebra la seva sisena edició amb el repte de consolidar el creixement

El món cooperativista i de l’economia social debat sobre la complementarietat dels sectors privat, públic i 'procomú'

Tomeu Ferrer
 
 
 

Celebració de la fira a Fabra i Coats l'any passat

La Fira de l’economia solidària mostra la vitalitat de l’economia social

La sisena edició de la Fira d’Economia Solidària de Catalunya (FESC) afronta el repte de la consolidació, després que els anys anteriors passés per altres capítols que van des del descobriment fins al creixement i l’extensió.

Com en exercicis anteriors la FESC manté una línia expansiva i, al mateix temps, oberta al debat respecte del pressent i el futur de l’economia social. Més de 200 organitzacions, la majoria d’elles cooperatives es troben al recinte Fabra i Coats de Sant Andreu, a Barcelona. En aquest punt, antic núcli industrial del capitalisme taylorista, les organitzacions exposaran els seus projectes i serveis per demostrar, un any més, que una altra economia no només és possible sinó que ja existeix.

Però, potser més que només com a punt de trobada i exposició d’experiències, la FESC serveix com a punt de reflexió. Aquest cop, la fira té com a lema “Ni teu, ni meu. Nostre! Som comunitat!”. O per tant, ofereix també 65 xerrades que reflexionaran al voltant de la gestió i la propietat de béns i recursos que són de la ciutadania; com ara l’aigua o els equipaments. En aquest sentit, la inauguració es va iniciar ahir divendres 20 d’octubre amb la xerrada “Públic? Procomú? Estatal? Cooperatiu? Un diàleg sobre com gestionem allò que és de totes”, a càrrec de Yayo Herrero, directora de FUHEM; Sandra Ezquerra, professora de Sociologia a la Universitat de Vic; Joan Subirats, catedràtic en Ciència Política de la Universitat Autònoma de Barcelona; i Jordi Via, excomissionat d’Economia Social i Cooperativa de l’Ajuntament de Barcelona.

Però n’hi haurà més: els debats inclouen la presència d’experiències internacionals com ara els Baldios de Portugal – una forma de propietat comunitària de la terra que existeix des de fa més de 300 anys- o el Miethäuser Syndikat – que compartirà les formes de finançament de les quals es doten les cooperatives d’habitatge alemanyes. També hi haurà amb la participació de la Plataforma Unser Hamburg-Unser Net d’Alemanya que explicarà el seu procés de remunicipalització de l’aigua, a través d’un referèndum municipal de 2013. No obstant això, es pot consultar el programa online. Totes les activitats de la fira són de franc.

La FESC és també un punt de trobada d’experiències que cada cop més assoleixen la categoria de normalitat. Així, a totes les botigues del recinte només s’usa una moneda, l’ecosol, cosa que permet experimentar sobre l’existència d’un altre tipus de mecanisme d’intercanvi.

Voluntaris com a base

Com en anys anteriors tot el funcionament de la fira gira entorn del voluntariat.

Un element que mostra que l’economia social i solidària està en un període de consolidació l’explica el fet que mai com fins ara les administracions públiques catalanes no havien apostat tant per l’economia que té a la persona en el seu centre.

Però s’equivocarien els que pensessin que l’entorn de l’economia social és aliè a la situació del país. El compromís és el que caracteritza la majoria dels projectes i les persones que s’hi involucren. Per això, la FESC ha comunicat que aturarà la seva activitat aquest dissabte entre les 16,30 i les 19 hores, coincidint amb la manifestació convocada a Barcelona per demanar la llibertat dels activistes per la independència: Jordi Sànchez, de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) i Jordi Cuixart, president d’Òmnium Cultural, empresonats a Soto del Real sota una acusació de sedició.

De fet, centenars de cooperativistes i activistes de l’economia social van apostar per la celebració del referèndum de l’1 d’Octubre passat en un manifest que va aconseguir centenars de signatures.

Consolidar després de créixer

Xavi Palos és membre de la Xarxa d’Economia Solidària i impulsor de la FESC. També presideix la fundació Roca i Galès, entitat que esdevé l’arxiu de la memòria del cooperativisme a Catalunya. «Per a nosaltres cada any la FESC es planteja la seva consolidació», explica. L’economia social ha viscut un creixement exponencial i ara, segons opina, seria un moment per aportar-hi estabilitat, encara que calgui frenar una mica la velocitat del creixement.

Un altre element sobre el qual es debat a la fira és la vinculació o la dependència que les entitats poden acabar tenint respecte de les institucions públiques. «Està bé rebre el suport institucional, però jo sempre dic als meus companys que cal diversificar i mai caure en el monocultiu ni en la dependència», assegura. Altra cosa són, afirma les polítiques públiques. Moltes cooperatives i empreses de l’economia social reivindiquen que fan polítiques públiques, dirigides a cobrir necessitats socials que, per la seva naturalesa sense ànim de lucre poden assumir i representar, per la seva vinculació amb les entitats socials i ciutadanes.