Estrasburg debatrà si les empreses poden filmar il•legalment treballadors per evitar furts

El Col•lectiu Ronda s’enfronta a un recurs de l’Estat espanyol en una causa en què Mercadona va fer fora 5 treballadores que haurien comès una falta i que van ser enregistrades incomplint la llei orgànica de protecció de dades

Redacció
 
 
 
Tribunal Europeu de Drets Humans foto: TEDH

Tribunal Europeu de Drets Humans foto: TEDH

El Tribunal Europeu de Drets Humans debatrà dimecres, 28 de novembre, l’apel·lació de l’Advocacia general de l’Estat Espanyol a una sentència que considerava que els tribunals espanyols van vulnerar la Convenció Europea de Drets Humans en el cas de 5 treballadores acomiadades per Mercadona l’any 2009 que haurien comès, presumptament un furt sobre la base d’unes gravacions de vídeo obtingudes fraudulentament amb càmeres ocultes, segons informa el Col·lectiu Ronda, que duu la defensa jurídica de les treballadores afectades.

Segons Ronda, L’Advocacia de l’Estat reconeix en el seu escrit d’apel·lació que l’empresa va vulnerar la Llei Orgànica de Protecció de Dades (LOPD) però argumenta que el dret a la intimitat i la privacitat és menys important que la responsabilitat penal que es derivaria, tot i que  malgrat el cas de les cinc treballadores va ser arxivat judicialment en considerar que els indicis aportats per l’empresa no provaven la comissió d’un delicte sinó, en tot cas, un mer furt (menys de 400 euros) ja prescrit i, per tant, una falta exempta de responsabilitat penal.

“Aquí no estem parlant exclusivament de l’acomiadament de cinc treballadores […] En certa forma, es discutirà si en la nostra condició d’empleats d’una empresa poden quedar en suspens drets fonamentals que ostentem sense discussió com a ciutadans. És un assumpte greu que, en certa forma, ens afecta a tots” José Antonio González Espada, advocat de Col·lectiu Ronda.

L’acusació en què l’empresa de distribució va basar els acomiadaments es basa en el fet que el Jutjat d’Instrucció número 1de Granollers, després de revisar la prova, va considerar que s’apreciaven indicis sòlids de la comissió de cap furt (L’empresa valenciana valorava les pèrdues sofertes en més de 80.000 euros) i que només podia sostenir la comissió d’una falta de furt.

Es dóna el cas que la decisió del tribunal de Granollers no va ser recorreguda ni per la fiscalia ni per l’empresa afectada, cosa que desactivava l’acusació. Però, tant en el Jutjat Social nº1 de Granollers com, posteriorment, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya van considerar procedent l’acomiadament de les afectades.

Cap dels dos tribunals que van obrir la causa va invalidar la prova per vulneració de la Llei Orgànica de Protecció de Dades, tot i que, com marca l’esmentada llei, l’empresa no havia informat prèviament als seus treballadors de la instal·lació de càmeres ocultes, cosa que vulnerava clarament l’obligació de l’empresa de comunicar als empleats que estaven sotmesos a vigilància, així com del temps durant el qual es conservarien les gravacions enregistrades o davant de qui poder exercir els drets d’accés, rectificació, cancel·lació i oposició.

Les treballadors, defensades pel Col·lectiu Ronda, no van aconseguir que ni el Tribunal Suprem ni més tard, el Tribunal Constitucional valoressin el seu cas, fonamentat sobre la base d’una prova aconseguida il·legalment i la imputació d’un delicte que es va provar per un tribunal que no havien comès.

Vulneració del dret a la intimitat

El Tribunal Europeu de Drets Humans va decidir que, efectivament, s’havia vulnerat el dret a la pròpia intimitat i privacitat de les treballadores i l’actuació dels tribunals espanyols havia estat negligent en el seu deure de protecció, imposant a l’Estat d’indemnitzar en concepte de dany moral a cadascuna de les damnificades amb un import de 4000 euros. Valorava la sentència del TEDH que la legislació espanyola contempla que el món laboral suposa una excepció a la norma general que emana de la LOPD, segons la qual el tractament de qualsevol dada personal -incloent-hi la pròpia imatge- requereix de consentiment previ per part dels titulars d’aquestes dades. En el cas dels sistemes de videovigilància instal·lats en els centres de treball, però, la legislació vigent fixa com a excepció de que no serà necessari el consentiment per part dels treballadors que són objecte de les gravacions si aquestes tenen com a finalitat «el manteniment i el compliment del contracte laboral» i la satisfacció per part dels treballadors de les obligacions laborals establertes en aquest contracte, sempre i quan es consideri que la videovigilància resulta un mitjà «més adequat i proporcionat que altres formes de control menys invasives de la intimitat».

José Antonio González Espada, advocat de Col·lectiu Ronda que tornarà a representar les treballadores acomiadades davant el TEDH, la decisió que pugui adoptar el Tribunal d’Estrasburg tindrà gran transcendència de futur. ”Aquí no estem parlant exclusivament de l’acomiadament de cinc treballadores a qui es va acusar amb proves aconseguides il·lícitament i que, a més a més, han estat certificades com a insuficients per demostrar els fets imputats, parlem de si la voluntat de control per part de les empreses pot ignorar impunement les garanties que la legislació ens atorga per preservar la nostra intimitat i imatge en el centre de treball”.

Mercadona té una estricta política amb els seus empleats i empleades i els productes amb els quals treballen. Això ha fet que adoptés decisions com fer fora una treballadors perquè havia regalat a una persona necessitada un llucet que s’havia de llençar.

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*