Dotze entrevistes del Diari del Treball que no us deixaran indiferents

Com sabeu els que ens llegiu habitualment, Diari del Treball aixeca durant l'agost el peu de l'accelerador. Puntualment durant aquest mes us oferim informacions que tenen a veure amb l'actualitat. Però també volem aprofitar que la comunitat del món del treball té més temps, per recordar un seguit d'entrevistes que hem fet durant aquest curs i que ens semblen rellevants. Jordi Celdran, Perfecto Alonso, Javier Pacheco, Camil Ros, Owen Jones, Patrick Duguay, Mar Serna, Phillippe Martínez, Javi López, Pilar Pérez, Josep Ginesta i Jordi Via ens han parlat i val la pena llegir el que diuen.

             
Redacció
 
 
 

entrevista

Dotze entrevistes del món del treball

Un dels efectes que han tingut les reformes laborals és el retorn a un cert autoritarisme. Algunes empreses han aprofitat la denominada crisi per tirar endavant represàlies entre aquells treballadors més actius de les seves plantilles. Jordi Celdran és un delegat de l’empresa Spark de l’Hospitalet. Va ser acomiadat, segons explica ell mateix, per la seva activitat de defensa dels seus companys. El procés judicial per al retorn a la feina segueix obert.

“En la crisi els qui no respecten unes mínimes condicions laborals s’han fet més rics”    . Això ho declarava a inici del curs Perfecto Alonso, el president de la Confederació de Cooperatives de Catalunya, que fa molts mesos va intentar un acord que evités els efectes negatius de les falses cooperatives en el sector carni.

“Sense nosaltres no és possible una reivindicació social que canviï la realitat a Catalunya” . Ho deia Javier Pacheco, tot just ser elegit secretari general de la Comissió Obrera Nacional de Catalunya.

“Si els governs no deroguen la reforma laboral l’haurem de derogar des del carrer”. Amb aquesta contundència mostrava Camil Ros, fa un  any la voluntat de l’històric sindicat UGT de recuperar l’acció al carrer per tombar els efectes més negatius de les darreres reformes laborals del PP i també del PSOE.

“La socialdemocràcia no té plans de futur”, ho deia Owen Jones, l’intel·lectual britànic que amb llibres com Chavs, la demonització de la classe obrera, editat el 2011, i L’Establishment, de 2014, ha posat en primer pla el classisme que afecta la societat britànica i explicava també el vot europeista dels escocesos al fet que se senten més estimats a la Unió Europea que al seu propi estat.

Patrick Duguay, dirigent cooperativista del Quebec: explicava en una entrevista el paper del cooperativisme en la societat quebequesa. “L’economia social no ha de reemplaçar serveis públics, és una alternativa per cobrir noves necessitats”.Mar Serna, jutgessa del social i exconsellera de Treball de la Generalitat ens deia: «El que ens cal, és tirar endavant una contrareforma laboral»   Amb l’autoritat que li dóna haver estat al capdavant de la gestió de Treball a Catalunya i ara ser una magistrada que veu dia a dia els problemes laborals del país, Serna opina i ho fa amb contundència sobre les pràctiques que ha dut la reforma laboral i els seus efectes en l’economia de la gent i del país.

“Fa 30 anys que demanem a Brussel·les l’Europa social i sempre tenen altres prioritats” . Aquesta és una de les declaracions a Diari del Treball, de Phillippe Martínez, secretari general de la CGT francesa, just abans que les eleccions duguessin al poder a Emmanuel Macron.

“Donald Trump no sabem què serà, si Berlusconi o Mussolini” Amb aquesta frase definia Javi López, eurodiputat del PSC li ponent d’un informe del Parlament Europeu sobre la desigualtat les perspectives que des de la Unió Europea tenen del nou president nord-americà.

“El salari mínim espanyol és antisistema” Ho diu en la seva interessant entrevista Pilar Pérez, una activista del grup “Anem a mil”, que reclama que el salari mínim se situï en aquesta xifra simbòlica.

“La reforma laboral ha estat negativa, pretenia que fóssim la ‘maquila’ d’Europa i hem de ser el motor”  Mai un secretari general del Departament de Treball havia parlat amb la contundència que ho ha Josep Ginesta, una de les veus que cal escoltar en la segona línia del Govern.

«L’economia social i solidària tindrà un paper rellevant en el pla de xoc per a crear 2.500 llocs de treball a la ciutat»   Ho avançava Jordi Via, quan arribava al càrrec de comissionat de l’Economia Social i Solidària de l’Ajuntament de Barcelona en el que és un recull de les seves propostes per al desenvolupament de l’altra economia a la capital catalana.