Perfecto Alonso: “En la crisi els qui no respecten unes mínimes condicions laborals s’han fet més rics”

El president de les cooperatives és rotund: "Nosaltres vam plantejar un acord entre cooperatives i patronals en el qual tots s'obligaven a complir les condicions laborals dels convenis del sector carni"

Tomeu Ferrer
 
 
 

Perfecto Alonso, president de les cooperatives catalanes, durant l'entrevista :foto ROBERT BONET

Perfecto Alonso, president de les cooperatives catalanes, durant l’entrevista :  foto ROBERT BONET

Perfecto Alonso és el president de la Confederació de Cooperatives de Catalunya i també presideix la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya. Des de la seva responsabilitat empeny ara la creació d’un organisme que representi tota l’economia social al país. Advocat, cooperativista i expert en gestió d’empreses és persona de paraula precisa i idees clares. Conta, un cop i un altre, que el cooperativisme es basa en valors i crida la societat a ser-ne còmplice: “amb les teves compres decideixes qui treballa” afirma en aquest sentit. En l’entrevista no defuig cap tema, ni el polèmic cas de les cooperatives càrnies catalanes.

Senyor Alonso fa un temps es parlava d’un moviment per aplegar l’economia social, més enllà del cooperativisme perquè fos un interlocutor amb la societat i amb l’administració, com està aquest assumpte?

Puc dir que hi ha un avanç important. El que l’any passat era un tema incipient i és ara un tema obert en el qual participen les entitats englobades en el concepte d’economia social: mutualitats, cooperatives, la taula del tercer sector, associacions, etcètera. S’ha discutit un document que ha de servir per a confeccionar uns estatuts que donin legitimitat. Podem dir, doncs, que el que abans era una idea ara és un projecte ben encaminat.

Quan podria estar aquest projecte prou madur per a tirar endavant?

En principi tenim una reunió a l’octubre per endegar un procés participatiu a les diferents associacions. La idea és que si el Govern vol tirar endavant una llei d’economia social, pugui comptar amb la participació d’aquesta taula. Crec a febrer o març seria un bon moment per oficialitzar-ho tot.

Quines coses canviaríeu del cooperativisme ara, sabent el què us ha passat durant la crisi?

En l’àmbit intern, està clar que un millor finançament hauria estat més interessant. Tanmateix ha quedat en evidència el fet que a les cooperatives es potenciessin elements de solidaritat, tant interns com externs, en la gestió de les situacions crítiques, ens ha permès treballar amb més tranquil·litat, tot i l’ofec que s’ha patit.

Un cop dit això, crec que hem de continuar treballant l’autonomia financera, la solidaritat entre els socis i també la solidaritat amb l’entorn, als efectes que la incidència de les cooperatives tingui un valor afegit important en el mercat. Hi ha una frase que per a mi és significativa: “amb les teves compres decideixes qui treballa”. Això és important, perquè el que ha quedat en evidència en aquesta crisi és que els qui no respecten unes mínimes condicions laborals s’han fet més rics. D’altra banda, als que al treball li aporten un valor afegit, pel que fa a la qualitat de vida de les persones que participen, han patit més que els altres. Per tant, jo traslladaria més valor, més cultura social al mercat per aconseguir que l’element determinant de l’opció de compra no fos essencialment el preu.

La nova llei de cooperatives elaborada aquesta darrera legislatura ha obert algunes possibilitats quant a gestió interna. Des de la seva experiència, aquestes opcions han estat aprofitades, o les cooperatives segueixen amb els seus mecanismes habituals?

La nova llei, si ha pogut incidir en alguna cosa respecte a la constitució de noves cooperatives, és que ha fet possible crear entitats amb menys socis. Ara només en fan falta dos. Jo estic esperant les dades del registre per saber com ha anat la creació de cooperatives per aquest primer any. Aquesta és l’única incidència de portes enfora. Ara la llei a qui vol crear una cooperativa només li demana el capital, el nombre de socis i el nom. D’aquestes tres condicions l’única que s’ha modificat és el nombre de socis.

Internament, jo crec que la llei aporta elements de gestió. Però penso que això només s’aplica en entitats que tenien necessitat d’usar aquests elements.

La majoria de les noves aportacions incloses en la llei no veig que estiguin quallant, ni que s’estiguin modificant estatuts en aquest sentit. Per exemple, la possibilitat del soci col·laborador sense vot: no conec cap cooperativa que això ho hagi inclòs en els seus estatuts. Sí que és veritat que s’ha modificat la dotació de la reserva. També s’ha modificat la distribució dels nous fons que es puguin crear. L’aprovació d’aportació de capital voluntari i temes com la creació d’unions temporals d’empreses (UTE) sí que s’han fet en alguna ocasió. En definitiva, estic una mica sorprès de la poca incidència que la nova llei ha tingut en la renovació d’estatuts.

Perfecto Alonso, a peu de carrer, foto ROBERT BONET

Perfecto Alonso, a peu de carrer, foto ROBERT BONET

Quina opinió us mereix la creació per part de l’Ajuntament de Barcelona del comissionat de l’economia social i solidària?

D’entrada ens sembla molt bé. Nosaltres no podem fer altra cosa que felicitar-nos i felicitar l’ajuntament per haver transposat a un òrgan de govern una idea que estava molt consolidada a la societat. És a dir, la necessitat de crear una alternativa social a un model econòmic de capital.

El que he dit comporta potenciar un model de sensibilitat social i econòmica basat en els valors. En aquest sentit estem contents i felicitem l’administració.

D’altra banda, veiem que el concepte de la nova economia és una realitat que cada vegada impregna més la societat, davant del qual no es pot girar el cap i no voler liderar un moviment com el que d’endevina que vindrà.

I per una altra part creiem que aquest reconeixement accelera un procés de definició, de construcció, dels valors que fonamenten aquesta nova manera de fer economia.

No es pot oblidar que hi ha aspectes que afecten l’economia social que depenen del govern central, que li demanaríeu que canviés en aquest sentit al pròxim executiu espanyol per potenciar el cooperativisme?

Jo crec que, i aquí hem d’anar més enllà de la mirada curta. Les cooperatives hauríem de tenir una visió més global. En aquest sentit, hem de començar a parlar de model d’economia social. Hi ha una sèrie de famílies associatives que tenen una manera d’actuar pròxima a la nostra cultura participativa, igual i democràtica, i s’hauria de fer un pas endavant en la configuració d’un marc global que pugui representar tota aquesta sensibilitat econòmica. En aquest sentit seria molt bo que des del govern central es comencessin a valorar les clàusules socials en aspectes com contractació, ocupació, etc. les condicions de l’economia social com a proveïdors, en un determinat percentatge de qualitat, respecte a les entitats que només busquen una determinada rendibilitat.

Crec també que s’hauria de treballar en un marc legislatiu de les relacions de les entitats i els socis participants en el projecte d’una manera diferent de com es tracten les relacions de caràcter laboral ordinari. En una relació ordinària hi ha dos interessos enfrontats: el treballador i l’empresari, mentre que a l’economia social i sobretot les cooperatives, hi ha una regulació que no està feta des de l’enfrontament sinó des de l’interès comú. I crec que en aquest sentit s’hauria d’anar perfilant una definició d’una relació marc que encaixés millor que la que s’està creant en aquests moments.

Amb això n’hi hauria prou?

Bé, crec que igual que passa en altres països del nostre entorn cultural es donen facilitats per poder finançar projectes de caràcter social, el govern podria destinar un fons per garantir la continuïtat o el manteniment d’empreses en situació de perill i, al mateix temps finançar projectes que tinguessin una acollida relativa per part de les autoritats bancàries ordinàries. En altres paraules i posant l’exemple concret, a França hi ha un fons públic de 500 milions d’euros per aquest finançament de l’economia social.

Alonso proposa un acord en el sector carni que suposi acceptar les condicions dels convenis del sector foto: ROBERT BONET

Alonso proposa un acord en el sector carni que suposi acceptar les condicions dels convenis del sector foto: ROBERT BONET

Hi ha polèmica al voltant de les cooperatives càrnies. Penseu que cal destriar el gra de la palla entre les cooperatives veritables i les que potser només tenen aquest nom?

Creiem que aquest és un tema que s’ha plantejat des d’una òptica en la qual difícilment es trobarà una solució adequada. Quan vostè em diu que hi ha un problema al voltant de les cooperatives càrnies, crec que el que es fa és mirar el mirall al revés. Les cooperatives han estat un instrument que s’ha utilitzat per part d’uns per poder tenir uns guanys més grans. Si s’analitza per veure qui guanya creant aquestes cooperatives es veu que qui guanya és la patronal. Per tant, normalment aquestes cooperatives les crea la patronal per no subjectar-se a les relacions laborals ordinàries.

Si el problema és que hi ha cooperatives que no respecten les condicions laborals ordinàries, difícilment trobarem la solució, perquè el problema rau en el fet de per què les empreses càrnies no respecten les condicions laborals generals i obliguen als treballadors a vincular-se a aquestes entitats.

I sobre això les cooperatives heu fet algun moviment?

Nosaltres ja vam plantejar fa un temps la conveniència de signar un acord entre cooperatives i patronals en el qual tots s’obligaven a complir les condicions laborals dels convenis que regulen el sector. Pensàvem que aquesta seria una mesura que cobriria aquest tipus de problemàtica.

Nosaltres no creiem que el model cooperatiu sigui dolent. Al contrari, creiem que el model cooperatiu pot aportar tecnologia, innovació, flexibilitat, o satisfacció, perquè així ha passat en altres sectors. Però sí que considerem necessari que les cooperatives puguin negociar, en un pla d’igualtat compartir experiències i estructures per a poder créixer organitzativament i crear també un segell de qualitat del seu treball, que estigui basat en valors i en eficàcia no en el model actual català, la referència del qual es basa en el preu.

I finalment, creiem que la taula de negociació creada per estudiar les condicions de treball en el sector carni hauria d’ampliar-se a tot tipus d’empreses.

La nova consellera de treball parla molt sovint de l’economia social. Quina cosa li demanaria com a responsable de les cooperatives per donar efectivament un impuls més gran a l’economia social?

Quan he parlat de Govern central sobre quines lleis li demanaria en relació amb l’economia social, el mateix és aplicable a la Generalitat. En primer lloc demanem reconeixement. Això vol dir que el govern ha de fer una política afavoridora de les entitats de l’economia social a Catalunya. També demanem projecció: els mitjans públics haurien de tenir un apartat en el qual es puguin projectar a l’exterior experiències i models. Li poso un exemple aplicable aquí: a Andalusia, a la televisió autonòmica hi ha un programa dos cops a la setmana que parla de cooperatives. A Múrcia hi ha un programa i crec recordar que a València n’hi ha un altre. Aquí no tenim res.

I d’altra banda, creiem que tot el tema de finançament, tant en el cas d’Avalis com el de l’Institut Català de Finances (ICF), haurien d’adaptar les seves exigències o els seus requisits a la realitat de les entitats de l’economia social.

Esteu d’acord amb l’afirmació segons la qual al cooperativisme català està molt bé però li falta dimensió?

Dir que el cooperativisme català està molt bé és una expressió de desig. Realment el cooperativisme català està, simplement, com qualsevol altra entitat. Hi ha molts debats. Si la gestió ha de ser assembleària o delegada, si el cooperativisme ha de ser més ampli o més estricte. Hi ha debats! Jo no crec que hi hagi un discurs de model únic: hi ha entitats que han decidit compartir experiències en xarxa mantenint la seva autonomia organitzativa i s’han consolidat com a projectes molt interessants. Conec organitzacions que evidentment necessiten mà d’obra i han de ser organitzacions dimensionades. Hi ha organitzacions que la seva dimensió passa per la rendibilitat. De què parlem? Crec que no podem dir que el cooperativisme ha de ser gran. La cosa bona de la nostra experiència és que no vivim en el discurs únic, blanc o negre, bo o dolent. Nosaltres vivim en un context molt més integrador, de diferents opinions, que a l’hora de definir projectes, són molt més rics que no dir blanc o negre.