Els riders d’11 països europeus creen una federació transnacional per defensar els seus drets

La primera decisió d’aquest organisme internacional ha estat convocar mobilitzacions l’1 de desembre a cada país i ciutat on hi ha repartidors pretesament autònoms

Tomeu Ferrer
 
 
 
Els repartidors de @ridesrsxderechos es concentren davant la delegació d'una de es empreses que els contracten

Els repartidors de @ridesrsxderechos es concentren davant la delegació d’una de es empreses que els contracten

Repartidors, riders, d’onze països europeus: Espanya, Escòcia, Anglaterra, Polònia, Noruega, Itàlia, França, Bèlgica, Holanda, Alemanya i Àustria han creat la denominada Federació Transnacional de Couriers en una reunió celebrada a Brusel·les el 27 d’octubre passat, segons ha pogut saber Diari Treball.

Aquesta organització, que es defineix com a flexible i informal, es complementa amb una xarxa més espessa que és la que formen els repartidors de les grans ciutats europees.

A la delegació que va representar l’Estat espanyol hi ha activistes que van organitzar les primeres protestes contra Deliveroo i també els que han presentat a Barcelona denuncia contra Glovoo per considerar que formen part de la plantilla, tot i que les multinacionals ho neguen i intenten que les lleis que els van permetre estendre’s no variïn, incrementant la protecció dels repartidors.

La primera decisió adoptada pels treballadors de grans multinacionals, com Deliveroo, Glovo i altres és fer una acció conjunta arreu d’Europa l’1 de desembre vinent. Cada ciutat i cada país podran organitzar autònomament allò que els hi sembli bé, segons ha explicat un dels assistents a ña trobada, Oriol Alfambra, antic rider de Deliveroo i ara un dels impulsors de la cooperativa de repartiment Mensakas.

Els organitzadors de l’esmentada federació, no volen crear res que es pugui entendre com una estructura burocràtica. Més aviat s’ho plantegen com un mecanisme que els serveixi per debatre i establir alternatives més enllà de què passa a cada ciutat o país, perquè, estan convençuts que les multinacionals tenen una visió de conjunt i, per tant, els treballadors han de tenir també una estratègia conjunta.

El sector del repartiment tant de menjar com d’altres productes forma part de la dita economia de plataforma, aquest tipus de treballs tenen un altre nom: és la gig economy, és a dir, l’economia dels petits encàrrecs. Curiosament, aquest sector emergent està demostrant tenir un fort creixement i ser un sòlid nínxol de negoci.

L’any 2015 la gig economy va guanyar uns 4.000 milions d’euros a la Unió Europea, segons un estudi encarregat pel Parlament Europeu.

Les Apps que sustenten aquest sector emergent s’han multiplicat. La seva funció és posar en contacte consumidors amb els treballadors que fabriquen el producte demandat i/o el reparteixen. De fet, les Apps actuen d’intermediàries entre els treballadors i els clients que sol·licitin els serveis. Els consumidors truquen, per exemple, a Deliveroo per demanar menjar d’un restaurant. Però també poden trucar a Uber perquè enviïn un cotxe per traslladar les persones d’un lloc a un altre. O usar l’empresa Stuart per enviar o rebre paquets.

És tan important l’App que l’única experiència per transformar una empresa de plataforma capitalista en una cooperativa: el cas de la societat Mensakas, té en l’aplicatiu informàtic la clau de volta del seu èxit. Varien, però, els objectius i fins i tot les aliances que els antics missatgers i repartidors de menjar a domicili s’han autofixat. En aquest sentit les altres cooperatives i entitats sense ànim de lucre seran els primers clients del seu servei de repartiment de menjar i altres productes fins als domicilis particulars.

 

 

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*