Els Centres Especials de Treball surten al carrer exigint ajudes oficials per pagar el salari mínim als seus treballadors

Unes 5.000 persones es manifesten reclamant millor finançament després de la pujada del 22% de l'SMI, que no ha estat corresposta per un increment del suport públic corresponent

Redacció
 
 
 
Treballadors del centre Ampans, a la manifestació a Barcelona foto: Ampans

Treballadors del centre Ampans, a la manifestació a Barcelona foto: Ampans

L’augment del Salari Mínim Interprofessional (SMI) fins als 900 euros ha suposat, paradoxalment un greu problema per a la supervivència de les entitats que gestionem els centrals especials d’ocupació, (CET), que es dediquen a la inserció laboral de les persones amb discapacitat.

L’augment de l’SMI no ha estat acompanyat per una dotació similar procedent de l’Estat per fer possible que les entitats puguin pagar l’increment del 22% que ha augmentat el salari mínim, que és usualment el que paguen els CET a les persones que tenen ocupades.

Les 226 entitats sense afany de lucre que representa l’Associació Empresarial d’Economia Social (AEES) Dincat consideren que la falta de finançament públic per part de la Generalitat i de l’Estat els últims deu anys, amb retallades i congelació de moltes subvencions, els aboca a una situació molt difícil.

Per defensar la viabilitat de les entitats que donen feina a les persones amb discapacitat, les entitats encapçalades per Dincat tret als carrers de Barcelona a 5.000 persones, entre treballadors del sector i famílies.

Els CETs es financen en una proporció del 50% amb fons públics i privats i el Govern central encara pendent d’abonar a les comunitats autònomes un extra de 83 milions d’euros destinats a pal·liar els efectes de la pujada del salari mínim. Aquests diners encara no han estat expedits, segons asseguren a  la conselleria de Treball de la Generalitat, on esperen rebre’ls a finals d’abril.

El govern català afirma que ha ampliat la seva partida destinada als CET un 22% aquest any, en la mateixa proporció que la pujada del salari mínim. Per tant, la quantitat total és de 93,5 milions d’euros (50 milions del Govern central i 43,5 milions de la Generalitat).

La falta de nous pressupostos l’argumenta la Generalitat com a explicació que justifica la seva negativa a ampliar els fons dels CET. Tampoc està disposada a la priorització d’uns centres, els que reuneixen a persones amb una major incapacitat i més difícil inserció, enfront d’altres, a causa de l’amenaça de demandes que això pogués ocasionar.

Des de les entitats s’assenyala que l’actual dotació pressupostària és insuficient, sumada a la congelació de tarifes que des del 2009 pateixen les empreses que gestionen serveis relacionats amb les persones amb discapacitat. Aquest 2019 la Generalitat va trencar una dècada d’estancament i va incrementar entre l’1,2 i el 2% les prestacions, cosa que des de Dincat titllen d’insuficient per cobrir els costos acumulats. A curt termini Dincat preveu, si no hi ha canvis, que 1.600 persones perdran els seus llocs de treball; i a llarg termini apuja la xifra fins a 10.000 persones.

Segons les últimes dades disponibles a Catalunya operen 205 CET, que ocupen a 16.333 persones. La complicada situació que es dóna al sector està fent que alguns centres no apliquin la pujada del salari mínim o es compensi l’augment descomptant alguns complements que fins ara es pagaven, cosa que ha causat protestes entre els treballadors i els sindicats.

A més, els CET, que també treballen per a tercers, afirmen que no poen actualitzar un cotracte de prestació de servei en vigor afegint-hi l’augment del cost fruit de la pujada del salari mínim. Per tant, almenys el primer any han d’absorbir  l’increment de costos i molts cops no tenen fons per fer-ho.

 

 

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*