Els Centres Especials de Treball reivindiquen el seu rol social i empresarial

La FECETC organitza una jornada per compartir experiències d’innovació d’un sector on el 70% dels empleats tenen alguna discapacitat. Malgrat que els ajuts a la nova contractació es van eliminar el 2011, des d’aleshores s’han creat 2.000 nous llocs de treball.

Víctor Saura
 
 
 
Un treballador del CET Metropolis

Un treballador del CET Metropolis

A Catalunya hi ha 212 Centres Especials de Treball (CET), empreses amb una clara vocació de servei social, ja que compten amb unes plantilles formades almenys en un 70% per persones amb discapacitat. Aquesta singularitat els permet gaudir d’alguns ajuts salarials i bonificacions en les cotitzacions socials, si bé finalment els seus productes i serveis competeixen amb les mateixes regles de qualitat i preu que qualsevol altra firma. Els CET no només han resistit la crisi i les retallades, sinó que molts d’ells han sabut créixer, buscant noves oportunitats al mercat, i precisament d’això va la jornada que el dimarts 19 de maig organitza, a l’Hospital de Sant Pau, la Federació de Centres Especials de Treball de Catalunya (FECETC), sota el títol “Pràctiques innovadores, una visió transformadora de la societat”.

Un dels casos d’èxit que s’exposarà a la jornada és l’acord al qual ha arribat el CET Metròpolis amb l’empresa Arcasa-Apetito. Aquesta firma catalana ha constituït una joint venture amb una companyia alemanya per importar uns plats cuinats que es congelen en origen i es transporten congelats. Es tracta d’un producte pensat per a menjadors socials, escoles, etc., on ja només fa falta un forn per regenerar l’aliment i servir-lo, i és en aquesta part de la cadena on intervindran els empleats de Metròpolis. “El menjar és excel·lent, ja que els productes no porten ni conservants, ni additius, i una vegada regenerats tenen la mateixa qualitat de la cuina feta al moment”, explica Josep Roset, cofundador i director del Grup Metròpolis.

Aquest grup es va fundar l’any 2000 i està especialitzat en serveis de seguretat, neteja, logística i serveis generals per a empreses. Les diverses empreses que formen part del grup sumen més de 900 empleats; però la joia de la corona és Metròpolis Centre Especial de Treball, on treballen 385 persones que tenen alguna discapacitat. El grup factura uns quinze milions d’euros l’any, dels quals set els factura el CET. Recentment ha rebut el premi de l’Ajuntament de Barcelona “a l’empresa innovadora en mesures de temps i conciliació”, en la categoria de més de 50 treballadors.

Roset recorda les reticències del director de logística d’un client el primer cop que li va dir que incorporés persones amb discapacitat intel·lectual. “No ho veia gens clar, fins que va constatar que són treballadors que arriben mitja hora abans, sempre amb una rialla i que la feina la fan molt concentrats, contagien entusiasme i uneixen equips”, assegura. Amb tot, Roset reconeix que, si bé la funció dels CET hauria de ser de trànsit cap a la plena integració al mercat laboral ordinari, la immensa major part dels treballadors d’un centre especial de treball no aconsegueixen fer el salt perquè “moltes empreses prefereixen complir la Lismi [Ley de Integración del Minusválido] per la via de subcontractar part de la seva producció a un CET en comptes de tenir directament persones amb discapacitat en nòmina”.

Augmenta l’ocupació i el volum de negoci

En conjunt, els 212 CET catalans donen feina a 14.145 persones amb discapacitat, segons les estimacions de FECETC. Un símptoma d’aquest bon estat de salut dels CET és que aquesta xifra de treballadors supera en dos milers els aproximadament 12.100 que hi havia el 31 de maig de 2011, una data molt recordada al sector perquè va ser el dia que la Generalitat va anunciar que congelava sine die les subvencions a nous llocs de treball. En altres paraules, una part de la nòmina (el 50% del salari mínim) d’aquests 12.100 la paga la Generalitat, mentre que els dos milers de llocs de treball que s’han generat en aquests darrers quatre anys no estan subvencionats.

Malgrat tot, la situació laboral del col·lectiu no deixa de ser crítica. L’índex d’ocupació és molt baix. Segons l’Observatori Estatal de la Discapacitat, l’any 2012 (última estadística disponible) hi havia a Catalunya unes 245.000 persones amb un certificat de discapacitat igual o superior al 33% en edat laboral (de 16 a 64 anys); d’aquestes, només el 35% estava laboralment activa, un percentatge una mica per sota de la mitjana espanyola (36,6%), i de la que estava laboralment activa n’hi havia més d’un 30% a l’atur.

El context cada cop és menys favorable, però el nostre objectiu com a federació segueix sent que els CET tinguin feina per així anar incrementant el volum de persones amb discapacitat ocupades”, senyala Roset.

A la jornada, el professor de comptabilitat de la UB Jordi Martí presentarà un estudi de viabilitat fet a partir de l’anàlisi dels comptes dipositats al Registre Mercantil durant el període 2008-2013 per 15 centres especials de treball. Entre les principals magnituds, Martí constata que durant aquest període han crescut de forma considerable els actius d’aquestes 15 empreses analitzades (de 9,6 milions el 2008 a 14,1 el 2013), també ho han fet les despeses de personal (de 7,3 a 12,6 milions), mentre que en canvi l’Ebitda només ho ha fet lleugerament (de 700.000 a 930.000 euros).

2 Trackbacks & Pingbacks

  1. Els Centres Especials de Treball reivindiquen el seu rol social i empresarial en la propera jornada del 19 de maig organitzada per la FECETC a l’Auditori de l’Hospital Sant Pau | Actualitat Metropolis
  2. XARXA D’ECONOMIA SOCIAL DE L’AJUNTAMENT DE BARCELONA: CREACIÓ DE MERCAT I INSERCIÓ SOCIOLABORAL | Actualitat Metropolis

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*