El Suprem farà pagar al Fogasa totes les reclamacions que no hagi resolt en tres mesos

Gairebé la totalitat dels expedients de la demarcació de Barcelona tenien el març passat un retard de nou mesos de mitjana.

Redacció
 
 
 

El Tribunal Suprem ha dictat una sentència amb la qual unifica doctrina, que constata que el Fons de Garantia Salarial (Fogasa) ha de pagar totes aquelles sol·licituds que no hagi resolt un cop transcorreguts els tres mesos que fixa la llei, segons informa El diario.es.

La sentència, que fixa ja la norma, pot obrir pas a una onada de reclamacions: les de les persones a les quals l’organisme hagi denegat el cobrament de les quantitats reclamades un cop transcorreguts els tres mesos esmentats. Això pot tenir una especial incidència a Catalunya on l’organisme públic triga entre sis i nou mesos a resoldre les peticions de cobrament.

Isabel Martínez, advocada del Col·lectiu Ronda, explicava l’11 de març passat que: «a març de 2014 hi havia 6418 expedients oberts. Un any després n’hi ha 3.700, només a la demarcació de Barcelona». Segons la seva percepció, en aquesta demarcació la mitjana de temps que es tarda amb substanciar un expedient són nou mesos, i menys si es tramiten a altres províncies on el nombre de casos és menor.

La resolució del Suprem, que és d’obligat compliment, amenaça d’aguditzar la crisi que viu el Fogasa, un organisme que es va crear per garantir el cobrament d’almenys part dels deutes que una empresa pugui tenir amb els seus treballadors en cas de tancar sense tenir fons propis per pagar. Els fons d’aquesta institució es posen majoritàriament per les empreses i també hi ha una petita aportació dels treballadors.

El cas que ha fet que finalment l’Alt Tribunal unifiqués jurisprudència i fixés doctrina, el va presentar un advocat que havia vist com la seva sol·licitud quedava denegada. No obstant això, va recórrer al Suprem que va considerar que com van passar més de tres mesos, el silenci és positiu i l’Administració ha de pagar. És a dir, pot ser que s’hagin de pagar sol·licituds que, d’haver-se tramitat en temps, s’haguessin tirat per enrere. Caldrà pagar també el que aquesta persona hagi demanat en la seva demanda, i no el que hagi calculat el Fogasa”, ha declarat una font pròxima a l’organisme.

Un advocat laboralista consultat pel Diario.es considera que és més que probable que l’organisme segueixi denegant sol·licituds un cop passats els tres mesos, de manera que les persones afectades haurien, primer, esgotar la via administrativa al·legant la nova doctrina del Suprem. “Si així i s’entesten a denegar-la, caldria anar a la via judicial. Per a les demandes que ja estiguin interposades, el millor seria ampliar-les i aportar la decisió del Tribunal. Totes les demandes van a haver de ser estimades”, subratlla.

Camil Ros, responsable d’acció sindical d’UGT, consultat al respecte declarava: «no conec aquesta sentència, vist en perspectiva, el Fogasa sempre ha pagat malament». En la nova situació, no se sap que pot passar, «però fins ara l’endarreriment era especialment negatiu per als treballadors que hi recorren,que ho fan perquè tenen endarreriments. Per tant, si els hi deuen sis o set mesos de salaris i a això se li suma l’impagament dels acomiadaments, i, tot plegat no es resol fins al cap de sis, set o vuit mesos, la situació pot esdevenir insuportable, perquè s’allarga fins a un any».

Pitjor el remei que la malaltia

Els retardaments amb el pagament de les indemnitzacions del Fogasa han estat un clàssic els últims anys. Es van unir la falta de resolució de què pateix l’organisme i una allau de peticions de cobrar aquests fons fruit dels acomiadaments i tancaments massius d’empreses que es van produir els primers anys de la crisi econòmica. El retard va arribar a superar els 100.000 expedients a tot l’estat i un nombre no definit de treballadors afectats.

Per intentar desbloquejar la situació l’Administració pública va fer una jugada curiosa, va encarregar a una empresa privada, Tragsa, que realitzés la tramitació del gruix dels expedients. Això es va fer, amb molts problemes, fruit de la inexpertesa, tants que el Tribunal de Comptes va qualificar l’operació com a antieconòmica. Ho va fer perquè el cost va ser superior a si s’hagués utilitzat l’estructura funcionarial i perquè les reclamacions es van incrementar molt. Però, fet i fet a finals de 2014 es va normalitzar relativament la situació.

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*