El Suprem admet que els hereus d’una vídua d’un afectat per l’amiant puguin percebre els danys i perjudicis que el finat no va reclamar

La sentència obtinguda rectifica una anterior del Tribunal Superior de Catalunya (TSJC) que no considerava transmissible el dret a ser rescabalats pels mals causats per l’empresa URALITA

Redacció
 
 
 
Imatge de la concentració contra l'amiant a Viladecans Foto:CGT

Imatge de la concentració contra l’amiant a Viladecans Foto:CGT

El Tribunal Suprem ha donat la raó als hereus de la vídua, ja difunta, d’un extreballador d’Uralita a Cerdanyola que va morir per un mesotelioma d’origen professional. Aquesta resolució rectifica una sentència anterior del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) i considera que els descendents tenen dret a percebre l’import de la indemnització per danys i perjudicis que li hauria correspost a la finada, segons explica en un comunicat el Col·lectiu Ronda, que n’ha dut la defensa jurídica.

Segons el Suprem, el dret a reclamar una indemnització per danys i perjudicis forma part del «cabal hereditari» de la difunta en considerar que els danys morals no formen part dels «drets personalíssims» (dret a la llibertat, a la vida, a la intimitat…) que la legislació considera intransmissibles.

Els orígens d’aquesta sentència pionera i de vital importància cal buscar-los l’any 1974, amb la mort d’un extreballador d’URALITA a la fàbrica de Cerdanyola del Vallès com a conseqüència d’un mesotelioma pleural. Des d’aquest any i fins al 2011, l’esposa va percebre la corresponent prestació de viduïtat que, en aquest cas, se li va reconèixer com a derivada de contingència comuna, és a dir, sense admetre l’origen laboral ni la responsabilitat de l’empresa com a fet causant de la patologia.

L’any 2011, la vídua va reclamar la revisió de la seva pensió de viduïtat per tal que es determinés l’origen laboral de la defunció del seu marit. Aquesta petició va ser denegada en via administrativa per l’INSS i, posteriorment, en primera instància abans que, finalment, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya dictés l’any 2014 una sentència que, ara sí, reconeixia que la mort del marit va ser conseqüència de la inhalació de fibres d’amiant al seu lloc de treball. D’aquesta forma, el TSJC establia el dret de la vídua a veure incrementat l’import de la seva prestació. Malauradament, la sentència es va dictar quan la vídua ja havia mort, ja que va finar l’any 2012.

Amb posterioritat, el 2015, l’Institut nacional de la Seguretat Social, l’INSS, reconeixia que existia responsabilitat empresarial en la mort de l’extreballador derivada de la falta de mesures de seguretat i protecció de la salut a les instal·lacions d’URALITA a Cerdanyola. Un reconeixement que obria la porta a què la vídua, de no haver estat morta, hagués pogut exigir la compensació per danys i perjudicis que li hagués correspost.

Precisament en el fet que la dona de l’extreballador no va tenir ocasió d’exercir els seus drets per haver finat abans de poder fer-ho es fonamenta el raonament jurídic del Tribunal Suprem i amb anterioritat del Social 2 de Sabadell en el sentit de considerar legítim que siguin els hereus qui reclamin la indemnització que hagués correspost a la vídua, emparant-se en el caràcter de transmissible que el Codi Civil atorga, per exemple, al dany moral.

Segons el Col·lectiu Ronda, la tesi a partir de la qual el Suprem ha argumentat la seva sentència dóna peu a què es puguin aplicar aquests raonaments en molts altres casos similars, ja que «contribueix a solidificar la idea que el causant d’un dany és responsable de rescabalar i indemnitzar el perjudici causat, sense que la defunció del causant del dret pugui permetre a les empreses defugir aquesta obligació», segons ha afirmat Raquel Lafuente, advocada de Col·lectiu Ronda responsable del recurs.

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*