Empleada domèstica, dona i llatina: el nou perfil del treballador immigrant a Catalunya

Les dones lideren ara el sosteniment familiar, procedeixen majoritàriament de llatinoamèrica amb l'aparició per primer cop d'un contingent de Veneçuela

Tomeu Ferrer
 
 
 

El 90% dels treballadors de la llar són dones

El 90% dels treballadors de la llar són dones

La tipologia laboral vinculada amb la immigració ha pivotat des de la construcció al treball domèstic, de l’home com a protagonista principal a la dona i del Magrib com a lloc d’origen als diversos països llatinoamericans. Així s’afirma en la memòria de les oficines del Cetre d’Informació de Treballadors Estrangers (CITE), vinculat amb Comissions Obreres.

Si abans de la crisi el sector de la construcció era el destí laboral de la major part de les persones estrangeres i els homes els que hi treballaven, amb la depressió econòmica el servei domèstic n’ha pres el relleu. Les dones, especialment procedents de països llatinoamericans en son les protagonistes. En la majoria dels casos aquestes dones tenen projecte migratori propi en lloc de ser reagrupades com abans de la crisi. Tot plegat ha suposat un empitjorament de les condicions de treball i econòmiques dels estrangers perquè, a ningú se li escapa que el treball a les llars és un dels àmbits on hi ha menys drets laborals i una precarietat més accentuada.

Carles Bertran, responsable del CITE, que en el conjunt espanyol hi podria haver unes 700.00 persones en el sector del treball domèstic, de les quals 170.000, un 90% d’elles dones, treballen de manera submergida i d’aquestes, un nombre important que es veuen “obligades a treballar en condicions de semi esclavatge”.

Semi esclavatge

Bertran puntualitza que les dades aportades pel CITE, un servei que té 32 oficines obertes arreu de Catalunya dedicades a l’assessorament de treballadors estrangers, “potser no són extrapolables al conjunt del país”. Tanmateix assegura, per l’experiència de 30 anys de funcionament de l’ens, “s’acosten a la realitat, i, si més no marquen tendències”.

Una de les dades destacades de la memòria del centre corresponent al primer semestre és l’augment de persones que fan consultes procedents de l’àrea llatinoamericana. Els Marroc continua sent, amb un 14% del total el primer país, seguit per Bolívia amb un 7,8% de les consultes, Colòmbia, amb un 6,3% de les entrevistes, Hondures amb un 5,9% i, per primer cop apareix Veneçuela, amb un 5,1% de les consultes. En total les persones llatinoamericanes superen el 50%, la majoria d’elles són dones.

En relació amb el cas de les consultes fetes per persones de Veneçuela, el CITE ha constatat que en tots els casos afirmen no treballar ni legalment ni en l’economia submergida. Per tot plegat, Bertran aventura la hipòtesi que siguin persones que hagin entrat a Espanya amb visat turístic i que un cop passats els tres mesos que marca la llei hagin decidit quedar-se a l’espera de regularitzar la seva situació.

La major part de les consultes ateses pel centre tenen a veure amb la crisi. D’aquestes, una part creixent es relaciona amb l’arrelament social. Això, segons Betran, mostra que hi ha un nombre important de persones que porten al país més de tres anys en situació irregular, cosa que els permetria acollir-se a aquest procediment regularització.

Globalment, entre les persones ateses al CITE han disminuït les que treballen. Si en l’anterior estudi eren un 48,6% ara són un 47,1%. S’ha notat també una disminució del treball irregular, que passa del 55,7% al 55,1%. Una explicació a aquest fenomen és que hi ha un contingent important de persones que retorna als seus països d’origen.

Carles Folguera, responsable del CITE foto: TOMEU FERRER

Carles Betran, responsable del CITE foto: TOMEU FERRER

Conveni de la OIT sobre treball domèstic

El treball irregular afecta especialment al servei domèstic, que representa el 44,7% del total, seguit d’hoteleria, amb un 11%, cosa que fa pensar que aquest tipus de feina es vincula especialment amb les dones.

Donada la importància del sector del treball domèstic, CCOO es referma en la seva demanda que Espanya signi el conveni 189 de l’Organització Internacional del Treball (OIT), sobre treballadors i treballadores domèstiques, que va entrar en vigor el 2013 i que han ratificat 5 estats de la Unió Europa, (Alemanya, Bèlgica, Irlanda, Itàlia i Finlàndia), a més de Suïssa.

En l’esmentat conveni es reconeix la precarietat de les treballadores de la llar i els treballadors domèstics i la necessitat de promoure en aquest sector una feina digna.

Curiosament, la reforma legal adoptada per l’Estat espanyol relativa al treball domèstic i vinculada amb les cotitzacions socials ha estat contraproduent perquè ha eliminat la figura del fix discontinu i ha abocat moltes persones, especialment dones, a la feina submergida.