El comitè de Nissan reclama un pla industrial amb nous vehicles per a Barcelona i condicions dignes pels treballadors que pleguin

Els representants del personal temen que es repeteixin situacions anteriors en què els treballadors van fer grans sacrificis a canvi d'inversions que després no van arribar

Tomeu Ferrer
 
 
 
Els membres del comitè d'empresa de Nissan han respost l'empresa en una roda de premsa foto: Tomeu Ferrer

Els membres del comitè d’empresa de Nissan han respost l’empresa, en una roda de premsa foto: Tomeu Ferrer

Els membres del comitè d’empresa de Nissan reclamen que l’empresa mostri el seu compromís amb la continuïtat de la fàbrica, elaborant un pla industrial que asseguri la producció de nous vehicles a Zona Franca. No estan d’acord amb negociar amb presses i reclamen que les condicions dels treballadors objecte de prejubilacions siguin les mateixes que les pactades en la darrera ocasió: 90% dels ingressos fins a la jubilació definitiva.

El comitè d’empresa de Nissan, format per representants de la UGT, CCOO, Singen-USOC i CGT, ha reaccionat amb l’anterior posicionament a l’anunci fet per la direcció del grup en el sentit de condicionar la inversió de 70 milions en una nova planta de pintura a l’acceptació d’una reducció de personal de 600 treballadors i treballadores.

En el fons els representants dels treballadors no se’n fien de les intencions de la direcció de l’empresa. Recorden que fa uns anys van acordar amb Nissan uns durs plans d’ajustament pel que fa a les condicions de treball, amb la promesa que com a contrapartida, la multinacional faria inversions importants a la planta de la Zona Franca, i això no ha passat. En el mateix sentit, temen que la retallada de personal només sigui una resposta a la conjuntura i que, si aquesta no canvia, en uns mesos tinguin sobre de la taula un altre pla de retallada de personal.

Els treballadors estan escamats. Per a ells la solució per Nissan a Catalunya seria elaborar, d’acord amb l’empresa, un pla estratègic on quedessin clares les inversions futures, amb dates concretes. També reivindiquen l’elaboració un pla estratègic adreçat a les persones treballadores i un compromís sobre els volums de producció.

La planta nova de pintura, a trossets

La seva posició és antitètica de l’expressada per la direcció del grup automobilístic. Ni el compromís de fer una nova planta de pintures a Barcelona convenç els treballadors: “Ho han dit amb gran bombo, però a nosaltres ens han explicat que els 70 milions de la inversió, no es farien de cop, sinó que es trossejaria de manera que d’any en any s’anirien fent les obres”, ha dit Miguel Ángel Boizas, de CCOO.

Un altre assumpte clau per als membres del comitè són les condicions en què marxaran els empleats que acceptin prejubilacions. L’empresa no ha aclarit aquest punt. No obstant això, els treballadors recorden que ara acaba un pla per reduir la plantilla en 150 operaris. En aquest cas la direcció ha pactat directament amb els afectats que marxin cobrant el 90% de l’últim salari. “Si van acordar aquestes condicions sense la participació del comitè, no entendríem que ara ens reclamessin a nosaltres que convencem la gent per sortir amb condicions pitjors” ha puntualitzat un membre del comitè.

Els representants sindicals han reconegut que la mitjana d’edat dels treballadors de la Zona Franca és alta, i no hi hauria excessius problemes per trobar treballadors que es puguin acollir a les prejubilacions.

Una altra cosa que els membres del comitè rebutgen és la intenció de l’empresa de tancar el pla a correcuita. “Des d’ara a Setmana Santa hi ha unes dues setmanes, no estem disposats a negociar un acord dur en aquest temps”,  ha afegit Boizas.

Els treballadors han desvelat que inicialment els plans de l’empresa eren limitar a 500 persones la reducció de personal. Però, hi haurien afegit un centenar més, aprofitant les sinergies entre les marques Nissan i Renault, cosa que podria afectar especialment a oficines i serveis auxiliars, segons s’ha dit.

I és que els problemes de Nissan no es limiten al conjunt de la fàbrica. La multinacional té a Montcada i Reixach una planta d’estampació, que igual que la de la Zona Franca, treballa a mig gas. Ho ha dit Ramon Moreno, de Sigen-USOC. “Falten inversions a Montcada, potser podrien venir de referències de Renault”, ha dit. En aquest sentit ha posat una dada sobre la taula: la planta sempre havia treballat amb tres torns, i ara hi ha amb un, hi havien operat uns 900 treballadors, i ara n’hi ha només 230.

Que l’empresa ho tingui clar: La competitivitat no es guanya amb la sortida de treballadores i treballadors, es guanya amb més producció”, ha dit Juan Carlos Vicente, president del comitè d’empresa de Nissan Zona Franca.

 

 

 

 

 

 

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*