Economia Social: una altra visió de l’economia

Hi ha una altra manera d’ensenyar economia a la Universitat. El fet de situar la persona en l'eix per sobre del capital representa un canvi molt profund en el paradigma.

Eloi Serrano
 
 
 
Representants de les cinc cooperatives que han debatutr sobre sostenibilitat Foto: Tomeu Ferrer

Representants cooperatives en un debat sobre sostenibilitat Foto: Tomeu Ferrer

Article publicat a la Revista Cooperació Catalana, núm 423

La universitat és una institució pensada per crear i difondre coneixement. Inherent a ella es troba l’esperit crític, el racionalisme i el mètode científic. Amb un especial ímpetu en els últims quaranta anys, les ciències socials han anat quedant captives d’un cert dogmatisme i visió que s’ha depreciat aquells corrents de pensament que no segueixen el mainstream dominant. És sorprenent, per exemple, que a les facultats d’economia i empresa cada vegada s’esmenti menys autors com Keynes o que hagin desaparegut dels temaris pensadors com Marx i o Pierre-Joseph Proudhon.

Tenim estudiants que poden sortir de la facultat i que mai se’ls hagi explicat, per exemple, la teoria de la plusvàlua, i els professors que indirectament l’expliquen no ho expliciten (la teoria de la plusvàlua es pot veure fins i tot en comptabilitat, quan se’ls explica que el compte 7 ha de ser més gran que el 6 per obtenir uns beneficis que reportin al grup 1).

Els problemes -semblen entendre alumnes i un bon grapat de professors- se solucionen bàsicament des de l’economia i sota un determinat prisma i interpretació; situen l’economia en l’eix de l’organització de la nostra societat des d’una determinada visió que entén i concep com a natural la preeminència de la competència sobre la cooperació, el benefici individual sobre el bé comú, que troba lògic que l’ecosistema generi guanyadors i perdedors. A més, aquesta visió de l’economia també està interessada en la seva deshumanització.

Ciència social o ciència exacta?

Preocupats més per estructurar la seva pròpia coherència interna que per tractar d’interpretar i entendre la realitat que ens envolta, aquests corrents tracten de situar l’economia com una ciència exacta i no com una ciència social. El paper donat a l’anàlisi matemàtica per sobre de l’històric, social o polític; l’obsessió per concretar i modelitzar la complexitat del món o l’afany per donar veritats universals a partir de models carregats de supòsits, ha conduït l’economia cap a una descapitalització intel·lectual alarmant. És pertinent assenyalar, com han fet autors com Antón Costas, o fins i tot premis Nobel amb orígens en universitats d’aigua dolça com Stiglitz, que una de les raons que ens va portar a la crisi i la manera com estem sortint d’ella (increment de les desigualtats , reducció de prestacions socials ..) té a veure amb aquesta visió predominant de l’economia que patim avui dia.

Fins i tot la reina d’Anglaterra, en l’acte d’obertura del curs acadèmic 2008 de la London School of Economics, va preguntar al claustre de professors com era possible que no haguessin previst la crisi. Simplement no ho podien preveure perquè havien menyspreat durant anys les eines necessàries per identificar el que ens venia a sobre. Com exposaven Besley i Hennesy 2009 “algunes de les millors ments del nostre país es dedicaven a l’anàlisi matemàtica de la posició financera, però amb freqüència perdien de vista el quadre general”. Steve Keen ha articulat tota aquesta crítica en un llibre rigorós titulat “L’economia desemmascarada” que acaba qualificant els economistes neoclàssics (ferms representants d’aquesta interpretació de l’economia) com fanàtics.

Per la naturalesa de la seva metodologia, aquest corrent entén l’anàlisi bàsicament des de la perspectiva quantitativa. Nombres concrets, percentatges, desviacions, correlacions … són els elements fonamentals en la seva comprensió econòmica. Tendeixen a assimilar indicadors absoluts com a eina interpretativa d’una realitat complexa. Han incrementat els beneficis? bona gestió; ¿Ha millorat el rendiment financer? bona gestió; ¿Hi ha una reducció de la despesa pública? bona gestió; ¿Ha incrementat el dèficit públic? gestió deficient; ¿Ha disminuït la productivitat del treball? gestió deficient. Aquests economistes poques vegades es preocuparan per la qüestió qualitativa.

Bàsicament perquè consideren que incorporar l’anàlisi qualitativa suposa introduir subjectivitat i interpretació, i això per a ells suposa allunyar-se de la concepció de ciències pures que tracten de donar a l’economia. Conceptes com rendibilitat o productivitat, per exemple, són despullats de qualsevol anàlisi qualitativa que permetin analitzar i considerar la xifra en aspectes més enllà que els pròpiament numèrics.
Aquests economistes intenten definir la gestió com una cosa objectiva, buida de tota interpretació subjectiva. L’economia és una ciència social que existeix per administrar recursos que són escassos. I potser aquí rau un dels factors més rellevants. La gestió dels recursos escassos implica priorització, i la priorització depèn del sistema de valors. La separació de l’economia de la política és intencionada.


El fet que aquesta interpretació de l’economia sigui la dominant no ha de significar que sigui la que predomini a la universitat actual. Hi ha una demanda per ampliar el coneixement interpretatiu de l’economia que vagi més enllà de l’establert. De fet comença a créixer un corrent que pensa que cal dotar de més interdisciplinarietat l’estudi de l’economia i incorporar més i noves visions. L’economia de l’empresa, bàsicament ensenya una única manera d’entendre les organitzacions i s’obvien altres formes de gestió.

L’estudi i ensenyament de l’economia social concreta una d’aquestes demandes; amb el seu estudi, conceptes com a benefici, rendibilitat o productivitat tenen una accepció molt més àmplia. També el fet de situar la persona en l’eix per sobre del capital representa un canvi molt profund en el paradigma. Entendre que les organitzacions generen una empremta en la societat i que el seu comportament contribueix de forma decidida a la configuració de les relacions i estructuració del funcionament del nostre món, és una altra característica que implica la consciència que una empresa és alguna cosa més que una simple funció de producció que recompensa el capital invertit.

Economia Social, l’alternativa

Al Tecnocampus i en concret a l’Escola Superior de Ciències Socials i de l’Empresa de la Universitat Pompeu Fabra hem intentat començar a donar resposta a aquesta demanda i volem donar als nostres estudiants una visió eclèctica de l’economia i l’administració d’empreses. Per això som l’únic centre de l’Estat que incorpora una assignatura obligatòria d’Economia Social en els estudis d’empresa. Així els nostres alumnes coneixen amb certa profunditat altres formes de constitució d’organitzacions que van més enllà de les societats mercantils, més preceptes de governança i maneres de gestió. Estudien la gestió inclusiva i democràtica i mitjançant casos reals observen que no està renyida amb la innovació, l’emprenedoria, la qualitat i la viabilitat. Amb això, pensem que contribuïm a ampliar el marc generalment acceptat d’anàlisi i concepció perquè els nostres estudiants puguin fer una lectura heterodoxa i àmplia de l’economia. Després com a persones lliures i responsables triaran la seva trajectòria professional, vital i personal, les opcions que considerin; però mai podran dir allò de “a mi no m’ho van explicar”.

Aquesta visió heterodoxa i d’impuls científic va ser un dels motors que va impulsar la creació de la Càtedra d’Economia Social, però també ho va ser la necessitat de contribuir a equilibrar la rellevància del sector dins el món acadèmic. En els diferents fòrums i trobades d’acadèmics arribàvem a la conclusió de la baixa correspondència entre el pes que té aquesta economia al nostre país i la seva rellevància científica. Humilment volem contribuir a reduir aquest desfasament. Ens ha encoratjat com els diversos agents que configuren l’Economia Social ens han donat suport i han tingut una actitud activa i còmplice en impulsar i consolidar la Càtedra. Cal esmentar que el primer conveni de col·laboració que vam signar va ser amb la Fundació Roca i Galés. Compartim valors i la necessitat de consolidar, estudiar i projectar l’Economia Social, sens dubte el salt qualitatiu que ens ha donat l’estreta relació amb la Fundació és una de les claus de l’èxit de la Càtedra. Les sinergies, l’experiència, l’acompanyament i compromís que hem trobat a la Fundació Roca i Galés suposa un dels actius principals del nostre projecte i esperem ser igual de valuosos per a ella.

La Càtedra, de moment l’única que hi ha a Catalunya, s’articula a partir de tres grans blocs.

El primer fa referència a la docència. Concretat en l’assignatura que hem explicat unes línies més amunt, la Càtedra també és responsable del Postgrau en Gestió de Cooperatives i Empreses d’Economia Social, finançat pel programa AraCoop de la Generalitat de Catalunya. Estem ja a la segona edició, amb vint places completament becades. Contribuïm de forma concreta a la formació de professionals en la gestió d’aquest tipus d’organitzacions.

El segon bloc de la Càtedra es refereix a la difusió de l’Economia Social; participem, amb finançament de la Diputació de Barcelona a l’organització de la Setmana de l’Economia Social de Mataró i formem part del conjunt d’entitats que gestiona l’Ateneu Cooperatiu del Maresme (on ens responsabilitzem d’un pla de mentoratge per a les cooperatives de nova creació ).

El tercer bloc se centra en l’estudi de l’Economia Social i la transferència de coneixement; en aquest àmbit tenim un conveni signat amb Caixa d’Enginyers i hem realitzat un estudi pioner sobre la penetració de les eines TIC a les cooperatives, actualment estem elaborant el llibre sobre la història de l’entitat.

La Fundació Roca i Galés ens ha permès elaborar un treball orientat a elaborar un mapa del cooperativisme català i la seva evolució en funció dels diferents cicles econòmics. Estem a punt de publicar un doble manual teòric – pràctic sobre la gestió d’empreses d’Economia Social. Recentment hem signat un conveni amb el Consell Econòmic i Social de Balears.

La Càtedra, que es va constituir fa dos anys; ha organitzat conferències on han passat més de 40 ponents, pel postgrau s’han format 20 persones i 23 més ho estan fent aquest any; per a les assignatures de grau han passat més de 200 alumnes, hem elaborat 2 estudis, 2 llibres i estem confeccionant un altre. Tractem de teixir complicitats amb organitzacions i col·laborant activament amb el sector públic per difondre i estudiar l’Economia Social.

Eloi Serrano
Sobre Eloi Serrano

Eloi Serrano i Robles, Doctor en Economia i membre de Economistes Davant la Crisi EFC, és director de la Càtedra d'Economia Social del Tecnocampus (Universitat Pompeu Fabra) Contacte: Página web | Twitter | Més articles

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*