Dia Internacional del Becari: l’explotació dels joves com a mà d’obra barata o gratuïta continua

Gairebé tot té el seu dia internacional o mundial per celebrar-lo. I els estudiants que treballen fent suposades pràctiques d'aprenentatge no podien ser una excepció. És el 8 de maig, data en la qual es fan públiques dades que mostren l'abús que en moltes empreses es fan d'aquesta figura. També s'ofereixen guies i consells de tota mena per evitar ser laboralment maltractats fent tasques per les quals els joves no cobren o, si ho fan, són quantitats irrisòries per la feina que fan.

Francesc Ràfols
 
 

Molts joves que teòricament són estudiants en pràctiques, a moltes empreses, en realitat, són mà d’obra barata o gratuïta. Foto: Istockphoto.

«Hi ha grans empreses que aprofiten que molts joves estudiants volen treballar unes hores per tenir-los com a estudiants en pràctiques a sous baixíssims». Això ho afirma Albert Bargalló, secretari d’Organització d’Acció Jove de CCOO de Catalunya que, a més, posa la cadena de botigues d’equipament esportiu Decathlon com a exemple d’aquesta política. Bargalló creu que per evitar aquesta explotació «caldria limitar en primer lloc el nombre de pràctiques no laborals, per les quals ni es cobra ni es cotitza».

El jove sindicalista ha fet aquestes declaracions en el marc del Dia Internacional del Becari, que s’escau el 8 de maig. Afirma que aquesta situació «és una de les màximes causes de l’atur juvenil» que Acció Jove situa en el 21%. Si es limita a la franja de menors de 25 anys, segons dades de l’Idescat, la desocupació puja fins al 30,4%, vuit punts menys que en el conjunt estatal però 11,5 punts per sobre dels països de la zona euro i 13,6 punts per sobre de la mitjana de la Unió Europea. CCOO ha reeditat enguany la seva guia Aprenents, becaris i treball precari amb la qual pretenen «aportar una eina als joves un seguit de recomanacions per moure’s en aquest terreny.

La Universitat Oberta de Catalunya (UOC) va distribuir l’any passat unes dades segons les quals el 58% dels becaris de l’Estat espanyol, no cobren res, a partir d’un informe de la Comissió Europea sobre la situació d’aquest col·lectiu a la UE. En el mateix treball de la UOC s’afirma que «a Espanya es calcula que hi ha uns 70.000 becaris. Són els que reben algun tipus de remuneració i s’exclou la gran bossa d’alumnes en pràctiques que no perceben cap tipus d’ajut econòmic i que no cotitzen a la Seguretat Social, de manera que la xifra d’estudiants que no formen part de cap registre és molt més alta», segons consta en un informe d’UGT.

La confusió entre «becaris» i «estudiants en pràctiques»
Gina Aran, professora a la UOC dels Estudis d’Economia i experta en Recursos Humans assegura que «no hi ha dades noves, però no ha canviat res». En primer lloc alerta de la confusió que sovint hi ha entre la figura del becari i la de l’estudiant en pràctiques. El primer té una beca per a realitzar una tasca determinada de recerca o d’estudi.  El segon és un estudiant que fa pràctiques en una empresa per les quals obté una certa experiència laboral. Aran explica que «el resultat de la seva feina no es pot imputar als comptes de resultats de l’empresa perquè no han de cobrir llocs de treball estructurals». És cert, admet, que «pot tenir una certa autonomia però sempre sota la supervisió d’un tutor».

Els problemes venen quan es perverteix aquesta teoria. Aran insisteix que «la gran bossa de frau ve quan les empreses posen a treballar aquestes persones en llocs estructurals». Aquesta és també una qüestió que s’ha denunciat sovint des dels sindicats que han reclamat sovint que els falsos estudiants en pràctiques han de disposar d’un contracte laboral. Bargalló defensa que la representació legal dels treballadors «hauria de poder accedir a aquest col·lectiu». Les empreses habitualment s’hi neguen adduint que com que no estan en plantilla, els comitès d’empresa no hi poden intervenir. Per això Bargalló reclama que les condicions laborals dels estudiants en pràctiques «haurien d’estar presents a la negociació col·lectiva».

Mirar a curt termini
Aran creu que els empresaris pequen de mirar a curt termini, d’apostar per una política «de pagar sous baixos que facilitin l’acomiadament. Aquesta rotació tan alta de personal té uns costos, com també el té el no saber fidelitzar el talent que tens treballant». Aquesta precarietat s’agreuja amb la utilització d’estudiants en pràctiques que, a més, no tenen cap tipus de relació laboral. Per això, Bargalló denuncia «les repercussions a llarg termini d’aquest abús, perquè la manca de contractació comporta una manca de cotització que ens afecta de cara al futur, ja que no podrem arribar a una jubilació que ens permeti viure amb dignitat».

En relació a les beques, el problema ve donat per l’import, que molta gent es queixa que són insuficients. Aran admet que «aquest és un camp enorme, perquè n’hi ha de tot tipus, de públiques, de privades, més ben dotades i altres que menys». Des de les que fan unes aportacions generoses fins a les que amb prou feines cobreixen despeses de transport.

 

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*